Encara no es veuen les eleccions a l’horitzó, però tothom ensuma l’olor inconfusible a noves urnes i comencen els moviments estratègics. La setmana passada s’anunciava a Madrid que aquest dissabte es presentaria —també a la capital espanyola, és clar— la nova operació que ajuntarà en coalició per a les futures eleccions generals Sumar, PCE-Izquierda Unida, Más Madrid i els Comuns. Tres dies abans, dimecres, era previst que Gabriel Rufián presentés la seva idea d’operació conjunta a l’esquerra del PSOE que compta amb el suport d’Emilio Delgado, diputat de Más Madrid a l’Assemblea madrilenya.
Val a dir que enguany fa quaranta anys de la primera operació del PCE per, amb un altre nom, intentar ajuntar sota el seu lideratge tota l’esquerra del PSOE. Es va dir Izquierda Unida. Un oxímoron, a jutjar per la història dels partits d’aquest àmbit.
A les Balears les formacions més a l’esquerra del Partit Socialista fa temps que es mouen. El desastre electoral de 2023 va ser que abandonassin Podem un bon grapat de persones que havien ocupat càrrecs institucionals. Per ventura el més significat fou qui havia estat el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes.
L’endemà de la catàstrofe a les urnes —a les Illes Podem passà de 6 diputats a 1 entre 2019 i 2023, i venia de 10 electes el 2019—, Yllanes reclamà dimissions a la cúpula central espanyola. Que no arribaren mai. Sí que n’hi hagué a Palma. La direcció va dimitir en bloc. Posteriorment, el partit va quedar sota la direcció de l’única regidora de Palma, Lucía Muñoz.
La formació morada espanyola va fer part de la coalició electoral liderada per Sumar a les eleccions espanyoles de juliol de 2023. I, com és conegut, sis mesos després, el desembre, se’n sortia i els seus diputats funcionen al Congrés pel seu compte des d’aleshores. L’altre soci de l’operació a les Illes va ser Ara Més —l’estructura estable de Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa per concórrer al Congrés i al Senat—, que era el que aportava més estructura orgànica, més vots i, en conseqüència, va ser el que tingué el cap de llista de la candidatura, Vicenç Vidal, l’únic que va obtenir escó.
L’acord era entre la formació espanyola Sumar i la balear, no entre la delegació de la primera a les Illes, que, de fet, no existia. Perquè el moviment de Yolanda Díaz no tenia estructura orgànica pròpia a les Balears. Tot i que no es va explicitar, pareixia que es tractava d’una conseqüència de l’acord per fer la candidatura conjunta.
Durant l’any 2023, tot el 2024 i bona part del 2025 Sumar seguí sense tenir presència pròpia a l’arxipèlag. Però això canvià ara fa quatre mesos. El 17 d’octubre alguns dels ex de Podem, entre d’altres, presentaven a Palma l’estructura orgànica pròpia de Sumar. Una de les dues coordinadores és Aurora Ribot, exvicepresident del Consell de Mallorca i excoordinador a l’illa de Podem; l’altre és Marisa Lucas, que va ser candidata a les generals de 2019 per les Balears de Más País, el partit liderat per Íñigo Errejón; Yllanes li donà suport. Per primera vegada Sumar expressava la seva voluntat de ser un subjecte polític a les Balears i, expressament, de presentar-se a les futures eleccions al Parlament. Això sí, els seus representants feien crides a la «unitat» a l’esquerra del PSOE.
En aquests moments, doncs, el progressisme més enllà dels socialistes està compost a les Illes per Podem i PCE-Esquerra Unida, que mantenen l’aliança preelectoral que signaren per concórrer a les eleccions al Parlament el maig de 2023 —tenen un únic escó a la cambra balear, compartit durant la legislatura: els primers dos anys l’ocupà Podem i ara PCE-EU—, i per la referida Sumar balear, que, se suposa, farà part de la nova Sumar que es presentarà a Madrid aquest dissabte, la qual està impulsada per PCE-IU que a les Balears està aliat amb els morats.
A banda dels tres citats després, hi ha els dos Més, de Menorca i Mallorca. Que són els que tenen la immensa majoria dels vots i l’estructura orgànica més poderosa a cada illa.
De moment els dos Més s'han desentès de les invocacions a la «unitat» de l’àmbit polític progressista al marge del PSOE. Per a Més una cosa són les eleccions espanyoles i una altra totalment diferent les pròpies, al Parlament balear.
El líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, es referia la setmana passada a la nova operació de Sumar que es presentarà aquest dissabte a Madrid. «No feim part d’aquest projecte», assegurava. I afegia que a Madrid «els partits estatals que es diuen plurinacionals» haurien «d’entendre els projectes propis de cada territori amb un sentiment identitari propi», segons recollia el Diario de Mallorca.
Respecte a la proposta de Gabriel Rufían, Apesteguia s’ha limitat a dir que es tracta d’una reflexió «de tipus personal» i que bé està que «s’obrin debats» d’aquesta mena, sense donar-li més rellevància.
Les dues formacions sobiranistes de les Illes no volen entrar en cap d'aquests debats i es dediquen a preparar la recta final cap a les eleccions al Parlament de 2027 intensificant la col·laboració i, així, deixant enrere la divergència a l’hora de relacionar-se amb la Sumar de Díaz. Com es recordarà, el juny passat Més per Menorca aprovà desmarcar-se del moviment de Díaz i que el diputat Vidal sortís del grup parlamentari. Però quatre mesos després Més per Mallorca aprovà el contrari i el diputat segueix dins del grup de Sumar.
El 5 de febrer es reuniren a Menorca les direccions dels dos partits amb l’objectiu de reforçar la coordinació política i estratègica de les dues formacions a totes les institucions on tenen representació. El coordinador general de Més per Menorca, Esteve Barceló, destacà que «la coordinació (entre tots dos) és clau per defensar els interessos de les nostres illes a totes les institucions».