Els indicadors demogràfics que empren els organismes oficials que estudien la població no reflecteixen exactament el nombre real de persones que existeix en un moment determinat sobre un territori, sinó merament les oficialment registrades tant en els censos com en els padrons municipals, és a dir els residents. Per això l’indicador de pressió humana (IPH) és una eina útil, atès que estima la càrrega demogràfica d’un indret en un període determinat, comptant els residents i visitants. És una forma de complementar la informació que donen les xifres oficials.
En una comunitat essencialment turística com és la balear, l’IPH dona una informació que les altres fonts no donen: l’estimació de la quantitat real de gent que està sobre el territori en un moment concret, per al cas illenc, cada dia. El coneixement d’aquesta càrrega demogràfica real pot ajudar a la planificació de les administracions públiques, quant a la gestió de recursos i residus, entre altres aspectes.
Per això l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) recull aquest indicador des de fa molt de temps. Fins fa poc, però, passava desapercebut. Ningú —més enllà d’àmbits especialitzats— el citava i rara vegada apareixia en els mitjans de comunicació.
Amb la màxima turistificació que viuen les Illes i les polèmiques sobre la saturació l’IPH s’ha convertit en una presència habitual als mitjans baleàrics, a les tertúlies mediàtiques i debats polítics.
Ara el grup ecologista Terraferida ha estudiat l’evolució de l’IPH a partir de les dades extretes de la informació de l’IBESTAT «dels darrers vint-i-nou anys» i les conclusions són realment cridaneres. «Així idò, ja podem observar», diu el grup verd a la seva pàgina web, «com els mesos d’hivern de 2025, quan l’afluència turística és al seu punt més baix, ja hi ha més persones /residents+turistes) que els mesos d’estiu de fa vint-i-cinc anys».
Sí, ho han llegit bé. L’hivern illenc actual és —a estrictes efectes de càrrega demogràfica real— com l’estiu de fa un quart de segle. Així de molt ha progressat el nombre total de turistes i residents. Un sol dia ho exemplifica a la perfecció: «El dia de l'IPH més alt de l’any 2000, que va ser el 10 d’agost, hi havia damunt les Illes 1.538.375 persones, inferior al del 20 d’abril de 2024, quan foren 1.544.089 persones».
Els ecologistes compararen altres índexs de dies diferents per obtenir més informació. Així, si l'anàlisi comparativa busca dades més antigues el contrast és prou més espectacular: «El 27 de març de 2025 hi havia 1.416.896 persones a les illes, similar al dia de màxima afluència de 1997, que va ser el 10 d’agost amb un total d'1.419.316 persones».
I quin és el màxim de persones que hi ha hagut sobre les Balears? Doncs el rècord el marca el 6 d’agost de 2025, amb una xifra —«que s’ha disparat»— que va arribar a les 2.062.787 persones.
Els ecologistes no creuen, però, que aquesta marca sigui quelcom imbatible. De fet, auguren que si no hi ha reacció ràpida i contundent del món polític, és molt probable que el nombre de residents vagi augmentant i, a més, també ho faci el de turistes. Per tant, que creixi l'IHP.
Els «càlculs més conservadors» que fa Terraferida indiquen que només a Mallorca «ara mateix hi ha sòl per encabir 178.252 habitatges i 554.756 persones (sobre les actuals), considerant una densitat baixa de tres places per habitatge, al marge del sòl urbà consolidat». I això «sense saber encara fins on pot créixer la planta hotelera mallorquina, que continua tramitant establiments, tot i les promeses de contenció i les declaracions de la presidenta (del Govern, Marga Prohens) dient que "aquí no hi cap més gent"».