—Tens només disset anys i encapçales el moviment Menys turisme, més vida. D’on et ve la inquietud per les qüestions socials?
—Formo part d’una família que sempre hi ha estat implicada. Tinc familiars a l’Obra Cultural, a Joves de Mallorca per la Llengua, a sindicats... Des de petit que em vaig acostumar a participar en manifestacions i protestes. Jo vaig començar a implicar-me en les mobilitzacions climàtiques, junt amb un grup de companys, en un moment en què la qüestió estava en el debat públic.
—En quin moment vas fer el salt cap als moviments de protesta contra el turisme massiu?
—Espanya va tindre la presidència de la Unió Europea l’any 2023 i, a cada comunitat autònoma, se celebrava una reunió de ministres procedents de tots els països. Òbviament, a les Illes ens va correspondre acollir la reunió sobre turisme. D’allí va sorgir la idea de fer una contracimera, en un moment en què els moviments de protesta contra el turisme estaven cada volta més ben articulats. A la plataforma que es va encarregar d’organitzar aquella cimera se la batejà com «Menys turisme», més vida. En principi, la idea era només organitzar la contracimera —que consistia en un cap de setmana de xarrades i taules rodones—, però després es va veure la necessitat de mantenir-la activa.
«Els empresaris parlen de prosperitat, però no hi ha prosperitat possible si la gent que hem nascut aquí no podem tindre una feina digna o accedir a un habitatge»
—I tu amb disset anys n’has esdevingut portaveu. Ets una mica precoç...
—Sí, ja m’ho diuen això. A voltes m’ho diuen com una crítica. Però bé, és que ens criticarien per qualsevol cosa que feim.
—Què proposeu per fer front al problema de la massificació turística a les Illes?
—Aquest és un problema estructural que requereix actuar de forma integral. Exigim una transformació profunda de l’economia de les Illes. Potser això sona molt abstracte, però pensem que és l’única manera de solucionar la situació en què ens trobem. Ens cal posar les persones en el centre.
—Habitualment, quan dieu això, us repliquen que persones són, precisament, els treballadors i treballadores que estan en el sector...
—Precisament, exigim que es posi també als treballadors i treballadores en el centre, perquè ara mateix aquest model es basa en l’explotació de mà d’obra barata. Per això exigim que l’Administració comenci a pensar en un model per al llarg termini que no faci que l’economia de les Illes sigui tan dependent d’una sola activitat econòmica. Celebrem que es limiten els lloguers turístics o els vols, però són pegats per a un problema global molt més profund.
—El 50% del PIB turístic de les illes Balears és generat pel turisme. Creieu viable una transformació del model?
—Som conscients del volum que ha assolit aquest sector. Amb l’excepció dels anys 2020 i 2021, que hi hagué el parèntesi de la covid, l’arribada de turistes no ha parat de créixer. Els sous no han crescut, però sí que ho ha fet el preu de l’habitatge i de la vida. Si hi ha decreixement turístic, el que es provocarà serà una disminució dels beneficis empresarials i és per això que les patronals no volen ni sentir-ne parlar.
—Els governs de les Illes cada volta són més conscients de les externalitats negatives que genera el turisme, especialment sobre la població local. L’anterior govern progressista ja va aplicar mesures i, ara, el govern de Marga Prohens ha seguit aquests passos, amb l’aprovació d’un altre decret llei de contenció que té per objectiu «contenir, monitorar i millorar la qualitat de l’oferta turística i la transició cap a un model més sostenible». Què opineu d’aquest tipus de mesures?
—Les primeres protestes contra la massificació turística daten de l’any 2017. Allà es va alçar la veu per dir que s’havia superat el nombre de turistes que podíem rebre. Fa anys que advertim que el turisme està perjudicant la vida de les Illes i sempre s’ha ignorat el nostre clam. Ara, el nivell és tan desmesurat que el malestar s’ha estès i ja no som aquella minoria que ells sempre han volgut fer veure.
Per tant, que ara parlen de contenció fa riure, perquè fa molt de temps que vam sobrepassar la capacitat de càrrega. Parlen de contenció i, tanmateix, el nombre d’arribades no para de créixer. Al remat fan anuncis per tractar de contenir la protesta perquè s'adonen que el malestar és cada volta més ampli i compartit per capes diferents de població.
«A les Illes ens cal passar de la lògica del benefici a la lògica del benestar social»
—Les patronals turístiques també estan preocupades per aquestes protestes. Asseguren que hi ha el risc de malmetre la prosperitat i la bona imatge de les Illes...
—La prosperitat de les Illes està malmesa per una classe empresarial i dirigent que ha decidit fer negoci amb el territori. Han fet de la nostra terra un bé de mercat i de la precarització de les condicions laborals un gran negoci. Si aquestes protestes aconsegueixen aturar o minvar el luxe turístic, a qui perjudicarà serà al seu compte de resultats.
Aquestes protestes no donen una mala imatge de Mallorca. Al contrari, reflecteixen el que els mallorquins i les mallorquines desitgen. Els empresaris volen perpetuar una imatge de Mallorca en benefici propi, però la gent ja estem molt farts. Parlen de prosperitat, però no hi ha prosperitat possible si la gent que hem nascut aquí no podem tindre una feina digna o accedir a la compra d’un habitatge.
El turisme és una especialització del capitalisme, i el capitalisme es regeix per la lògica del creixement infinit. A les Illes ens cal passar de la lògica del benefici a la lògica del benestar social. I això implica impugnar aquest model de monocultiu. El turisme és només una pota d’un model de capitalisme que ho devora tot.
—La gent jove està més sensibilitzada respecte d’aquest problema?
—No ho sé, perquè el malestar és generalitzat i fins i tot va més enllà de qüestions ideològiques. Crec que per a totes les franges d’edat aquest nivell d’indignació és comú. En tot cas, el que sí que és cert és que hi ha una generació de joves que nascut aquí i que aspirem a fer el nostre projecte de vida aquí i no podem fer-ho. Quan vols accedir a una casa, amb els sous que tenim ací, és impossible poder competir amb un comprador europeu.
—Com t’imagines les illes Balears en un període de trenta anys?
—No ho sé. En tot cas, em fa la sensació que cada volta hi ha més turistes que perceben la saturació i fugen d’ací. Mallorca ja no és aquella illa paradisíaca que ens volien vendre. A més, en la seua condició d’illa té uns límits biogeogràfics que no poden superar. Vull pensar, doncs, que hi haurà un moment en què el sector turístic petarà. A qui li pot fer goig vindre si per poder accedir a una platja has de passar-te 45 minuts en cotxe a causa dels embussos? Vull pensar que arribarà un moment que, simplement, el sector turístic no podrà créixer més.