Dijous passat, el BBVA va presentar els resultats de l'any 2025, amb 16.227 milions d'euros en beneficis. Era el darrer dels grans bancs a passar comptes en un exercici que ha estat —altra vegada— extraordinari per a la gran banca de l'Estat. Les sis grans entitats —Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja— van sumar 34.000 milions d'euros en beneficis, una xifra que suposa un increment del 7% respecte de l'assolit l'any 2024. El record de l'any anterior ha quedat, doncs, fulminat.
Fa deu dies, l'Institut Nacional d'Estadística va publicar les dades de l'enquesta de població activa (EPA) de tancament de 2025. Els titulars en la premsa que està en sintonia amb el Govern espanyol no es van fer esperar: «L'atur a Espanya cau per sota del 10% per primera volta en 17 anys, després de crear-se 606.000 llocs el 2025». A Catalunya el percentatge és del 8,2%; a les Illes, el 7,8%, i al País Valencià, el 10,4%. Des de l'època del boom immobiliari no es veien xifres així.
Al voltant del 15% de les llars no poden mantenir la seua casa a una temperatura adequada. Una quarta part no pot marxar de vacances
A falta de les dades definitives, la previsió del Banc d'Espanya és que Espanya tanque el 2025 amb un creixement del 2,9%. Als tres territoris dels Països Catalans la previsió se situa per sobre del 3%. La bona marxa de la macroeconomia és una de les poques basses que donen oxigen al govern de Pedro Sánchez, assetjat pels casos de corrupció i obligat a fer piruetes parlamentàries per tirar endavant una legislatura en la corda fluixa.
Amb tot, però, la bona marxa de l'economia té el seu contrarelat en la persistència de grans bosses de població que, a hores d'ara, passen greus penúries per arribar a final de mes. Ho van advertir a final de l'any passat els responsables de l'Informe Foessa, que, des de fa seixanta anys analitza detalladament la situació social a l'Estat, especialment pel que fa a pobresa, desigualtat i condicions de vida.
Ara ha estat l'INE qui, amb la publicació de l'Enquesta de condicions de vida ha tornat a posar el dit a la nafra, tot exposant dades de les carències materials presents en moltes llars (vegeu els gràfics). Així doncs, una quarta part de les llars dels Països Catalans no poden permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. Si bé el percentatge ha millorat respecte d'ara fa una dècada (no s'ha de passar per alt que el 2015 es patien encara les conseqüències del crac econòmic), no deixa de ser cridaner que una de cada quatre famílies no puga permetre's aquesta despesa.
Infància i joventut pateixen nivells més servers d'exclusió social
Igualment notori resulta observar l'evolució del nombre de llars que no poden permetre's mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. Al voltant del 15% de les llars es troben en aquesta situació, amb l'agreujant que tant a Catalunya com a les Illes pràcticament s'ha duplicat la xifra. Pel que fa a la capacitat de fer front a despeses imprevistes, els índexs, tot i millorar, continuen sent molt alts. Al País Valencià, el 36,6% de les llars es troben en aquesta situació, per un 34,2% del Principat i un 28,3% de les Illes.
Així doncs, l'Enquesta de condicions de vida també evidencia la persistència d'àmplies bosses de població que viuen en risc de pobresa o d'exclusió social. Les Illes és el territori que, en aquest sentit, mostra una xifres més esperançadores, ja que ha passat d'un 21,3% de la població en risc de pobresa o d'exclusió social l'any 2017, a situar-se en l'11,6%. Catalunya, per contra, mostra unes dades més estables i, fins i tot, un repunt aquest any passat, fins a situar-se en el 14,3%.
Qui, en tot cas, mostra uns pitjors resultats en aquesta matèria és el País Valencià, amb la cinquena posició per la cua en aquesta matèria. Una de cada quatre persones pateix risc de pobresa o exclusió social, una xifra que, d'altra banda, es manté estable al llarg del temps.
CRONIFICAR LA POBRESA
El darrer Informe Foessa ja va donar l'avís d’alarma per la situació que es viu a l’Estat. Segons els autors d’aquest document, en els darrers anys s’han intensificat les bretxes per edat i per tipologia familiar. La infància i la joventut pateixen nivells més severs d’exclusió i apareixen com els grans perdedors d’un model que retalla oportunitats i futur.
L’exclusió augmenta, especialment, en les famílies encapçalades per dones i en llars monoparentals i s’acarnissa, de forma molt especial, en la comunitat gitana i en la població de nacionalitat i origen migrant. Tot i que la integració millora lentament —avisen els autors de l’informe Foessa—, continua sent insuficient i es consolida com un fenomen estructural i intergeneracional, marcat per la precarietat laboral i l’emergència residencial.