La repressió feixista a Mallorca després de l’alzamiento del 18 de juliol de 1936 va ser salvatge. Els militars espanyols i els escamots civils d’extrema dreta hi van cometre les atrocitats més despietades amb milers d’execucions i detencions d’homes i dones militants o simpatitzants d’esquerres. Georges Bernanos, un escriptor de dreta, monàrquic i catòlic, va deixar testimoni verídic a Els grans cementiris sota la lluna(1938) de la duríssima repressió desfermada a l’illa. Com a descàrrec de consciència, hi va denunciar l’abjecta actuació dels militars insurrectes i de l’Església, corresponsables de la carnisseria.
Mar de fons
Autors: Pere Fullana, Jaume Miró,
Carme Planells i Aina Salom
Direcció: Pere Fullana
Teatre Lliure, Gràcia, 13 de març
Mar de fons. Història oculta del desembarcament, signat per un equip de dramatúrgia constituït per Pere Fullana, Jaume Miró, Carme Planells i Aina Salom, i dirigit pel mateix Fullana, es basa en dades i testimonis reals per rememorar els anys de la guerra i la postguerra a Mallorca. Espectacle coral, abraça l’arc cronològic que va des dels primers intents de resistència antifeixista fins al silenci de plom i l’oblit imposat durant la dictadura franquista. Com a epicentre de l’obra, hi ha l’expedició del capità Alberto Bayo, l’agost del 1936, per recuperar l’illa —una operació militar fracassada que va condicionar l’evolució fatal de la guerra.
Tot barrejant el drama i el grotesc, l’humor irònic i la sàtira mordaç, el muntatge combina l’èpica de la lluita i la resistència, la por i la candidesa de la gent del poble i la infàmia de les autoritats feixistes. Com fragments d’un gran mosaic, s’hi recuperen històries de vida dels qui van patir la repressió física o moral durant i després de l’estiu del 1936. També s’hi satiritza la vesània dels botxins. Un dels retrats més sarcàstics és el del comte Rossi —un feixista arrogant i estrafolari, segons Bernanos— que protagonitza una hilarant escena esperpèntica amb cranis sinistres, sotanes nacionalcatòliques, uniformes falangistes i domassos cridaners de yugos y flechas.
Mar de fons atorga molta preeminència al treball actoral d’artesania, que es multiplica en registres variats i que ateny un esplèndid resultat de conjunt. Sis intèrprets encarnen, amb encert, vigoria i passió, els diversos testimonis que van viure els fets en primera persona o van patir-ne les conseqüències. A més, assumeixen la veu dels morts o vehiculen els somnis dels desapareguts, la consciència històrica o els paisatges, l’ànima de l’illa. Amb música i cançons en directe, també donen protagonisme als fills i nets dels vençuts que, moltes vegades sense saber-ho, conviuen amb els victimaris dels seus pares o avis.
Tal com refermen les imatges finals projectades en el mur de fons que presideix l’espai escènic, l’obra esdevé un homenatge als milicians i les milicianes d’esquerres que van intentar alliberar l’illa del feixisme. Desinhibida i compromesa, contribueix a trencar el sostre de vidre de tantes dècades de desmemòria i ignorància, mineralitzades en la societat mallorquina. Amb companyies com Iguana Teatre i directors com Pere Fullana al capdavant, la gent de teatre de les Illes ha sabut rescatar de l’oblit els homes i les dones que van lluitar per un món millor. Han tret a la superfície la marea de fons que va deixar el triomf dels franquistes a Mallorca: molts morts, molta pena, molta por. Definitivament, un teatre que no prengui partit és un teatre agònic.