Pocs dies després que aquesta revista publicàs que els casos de discriminació lingüística s’estan acaramullant a les Illes se’n coneixia un altre de nou. La víctima fou el conegut professor —jubilat— de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, Gabriel Bibiloni. L’escenari fou Leroy Merlin, la famosa gran superfície de bricolatge i construcció, i l’agressora una de les caixeres: «Vaig anar a la caixa a pagar i em va dir que no entenia el català i que li parlàs en castellà, m’ho va dir amb un to impositiu, gens amable. Després de discutir una estona em vaig canviar de caixa. Vaig sentir vulnerats els meus drets», explicava el professor a la premsa local de Palma. Reclamà davant de la Direcció de Consum del Govern balear, la qual es posà en contacte amb l’empresa que, al seu torn, telefonà a Bibiloni per demanar-li disculpes. «Però com que no hi ha legalment prevista cap sanció, tot queda en això; els consumidors estam totalment desprotegits», afegia.
En aquest cas es tractava d’una empresa privada, però és que fins i tot en l’àmbit públic s’esdevenen episodis iguals o molt semblants. Un metge a Sencelles que volia obligar una pacient a parlar-li en castellà, un viatger valencià que a l’aeroport de Maó va ser increpat per personal de seguretat per parlar en català...
Tot això en un context de debilitació ben a posta del català, segons ha denunciat sovint l’Obra Cultural Balear (OCB), que porta a terme la unió política PP-Vox, la qual controla la majoria de les administracions públiques a les Illes. L’últim exemple, aquest: el Consell de Menorca té en tràmit una reforma del reglament intern que preveu incorporar el «menorquí» i el castellà com a llengües oficials de la institució, cosa que ha motivat la queixa i crítica de tota l’oposició i de les entitats que lluiten a favor del català, que entenen que rere de la suposada promoció del «menorquí» i la incorporació del castellà s’hi troba una clara agressió a la normativa formal de la llengua.
Enmig d'aquest ambient l’OCB ha posat fil a l’agulla. Ha organitzat per als dies 19 i 20 de febrer, juntament amb la Facultat de Dret de la UIB i l’Institut d’Estudis Baleàrics, del Govern illenc, les jornades «La protecció dels drets lingüístics: reptes actuals i propostes», que se celebrarà a la seu palmesana del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.
«Entre les qüestions que seran objecte de reflexió, destaquen temes de gran transcendència pràctica, com l’eficàcia dels instruments de dret internacional per a la protecció dels drets lingüístics, la capacitació lingüística dels empleats públics, el dret a la llengua davant l’Administració de l’Estat, l’ús de la llengua en l’Administració de justícia, l’impacte de l’administració digital en les llengües autonòmiques o la tutela dels drets lingüístics en l’àmbit dels serveis públics, com la sanitat i l’educació», explica l’entitat en la seva pàgina web.
Els organitzadors han dissenyat un programa de ponències breus i col·loquis que vol ser molt «atractiu per a professors universitaris, magistrats, funcionaris públics, advocats i altres professionals del dret; un públic que no només podrà actualitzar els seus coneixements sobre aquest àmbit específic del dret, sinó que també podrà contribuir a aportar reflexions i propostes en els debats corresponents».
Les jornades comptaran amb la participació de reconeguts especialistes en dret lingüístic de tot l’Estat, com Joan Ridao, Eva Pons, Íñigo Urrutia, Andrés Boix i Maria Ballester, així com el destacat sociolingüista eivissenc Isidor Marí, entre d’altres.
Les entitats organitzadores comparteixen «lainquietud que algunes polítiques públiques poden estar erosionant de manera injustificada el nivell de protecció de les llengües minoritzades, com el català. Davant aquest fenomen de regressió, consideren que calen aportacions intel·lectuals en suport de la pluralitat lingüística que dimana de la Constitució i els estatuts d’autonomia, garantia fonamental per a l’exercici de la llibertat lingüística dels ciutadans».