Les previsions per enguany indiquen que les Balears rebran més o manco la mateixa quantitat de turistes que el 2025, 19 milions, i que la temporada seguirà ampliant-se atès que el mes de març ja estarà oberta al voltant del 70% de la planta hotelera. El 2024 arribaren a les Illes 18,7 milions de visitants. El 2023, 17,8. El 2022, 16,5, igual que els dos anys anteriors a la pandèmia. Tant el 2019 com el 2018 sovintejaren les protestes contra la saturació i la reivindicació d’un nou model turístic i econòmic. Amb l’esclat de la pandèmia i les dràstiques mesures que s’hagueren de prendre per part de les autoritats —a partir de març de 2020— els grups ecologistes crítics amb el model demanaren que s’aprofitàs la caiguda de visitants —tant en aquell any com el següent, el 2021— per «repensar» el sistema turístic general baleàric i intentar arribar a un acord polític que permetés fer passes per reformar-lo. No es va fer. Amb la previsió citada del nombre de turistes citada enguany és bo d'imaginar que es repetiran les protestes.
Després de perdre el poder a les eleccions de 2023 l’esquerra illenca assumí —com ja ho havia fet abans d’assolir-lo el 2015— la necessitat de mudar de model turístic. Però, és clar, governa el PP amb el suport de Vox. Els conservadors mai havien defensat canviar de model. Sorprenentment, la primavera de 2024 la presidenta, Marga Prohens, advertí que «ja no podem créixer més» i que calia «posar límits» per «contenir» l’allau creixent de visitants.
D’aleshores ençà s’han celebrat tres grans manifestacions —a més d’altres actes menors— contra l’excessiva turistificació i les seves conseqüències negatives en forma de massificació durant l’estiu, increment de preus en general i en particular dels immobiliaris, consum brutal d’aigua i electricitat, congestió de les carreteres, augment de la població... Però no pareixen haver servit de res pràctic.
A l’esfera política el Govern del PP diu que ha assolit un gran èxit en política turística perquè la «contenció» ja ha estat una realitat el 2025, amb una davallada del nombre de visitants durant la temporada alta i el creixement a la primavera, amb el resultat d’un increment anual mínim respecte a l’any anterior, uns 300.000 turistes més. L’esquerra ho critica, diu que l'aposta de Prohens és insistir en la massificació i es manifesta a les convocatòries dels ecologistes i assegura que si torna a governar prendrà mesures. Les marxes sempre són contra el Govern del PP i mai contra el Govern espanyol de PSOE i Sumar que és el que té la clau per reduir el nombre de turistes, a través sobretot d’Aena, la propietària dels tres aeroports insulars —i de tots—, una empresa privada el 51% dels títols de la qual són de l’empresa pública Enaire —que gestiona el trànsit aeri—, cent per cent propietat de l’Estat. L'executiu de Madrid no està a favor de cap contenció turística o, encara menys, del decreixement que reclama l’esquerra balear. El ministre de Turisme, Jordi Hereu, i el mateix president, Pedro Sánchez, es congratulen de tots els rècords turístics que bat Espanya, cosa que casa malament amb el que asseguren que volen els socialistes illencs.
Si ja existia malestar per la massificació quan el nombre de visitants era de 16,5 milions, tot indica que ni enguany —amb la previsió de repetir els 19— ni els pròxims anys hi haurà raons per a l’optimisme de les persones que troben que hi ha un excés de turistes.
Justament sobre la manca de passes cap a un nou model turístic ha alertat ara el Fòrum de la Societat Civil. En concret, aquesta plataforma —formada per 28 entitats, entre les quals hi ha sindicats, grups ecologistes, organitzacions cíviques com GOB i Obra Cultural...— troba que «la transició cap a un model més equilibrat, equitatiu i sostenible és gairebé inexistent». Un estudi presentat la setmana passada sobre els elements que haurien de fer possible «aquesta transició» alerta que es nota un «estancament» en tots els indicadors a la vegada que els ítems que identifiquen la saturació no paren de créixer, per exemple «un creixement progressiu de la pressió humana i una cada vegada més preocupant crisi d'accés a l'habitatge a l'illa». A parer del Fòrum, si no s’actua aviat i amb decisió, l’arxipèlag estarà abocat a ser «un escenari de vulnerabilitat creixent».
Per als responsables de la plataforma, «si no es prenen mesures realment correctes o (si no n'hi ha) s’esdevé una crisi internacional, la transició necessària cap a un model més equilibrat, equitatiu, resilient i sostenible» seguirà essent «pràcticament inexistent». Els dos anys de la covid, recorden, el turisme registrà una forta baixada i les veus que reclamaren aprofitar l’oportunitat no foren escoltades, amb el resultat que «el model existent tornà a remuntar, i segueix creixent en nombre de turistes. Es parla d’ecotaxa, sostenibilitat i contenció, però són discursos que no toquen el nucli del problema i no hi ha consensos polítics» que permetin albirar una nova situació positiva a curt termini.