El mes de febrer de 1895 s’iniciava una nova revolta independentista a Cuba. Igual que havia passat en els casos anteriors -com quan esclataren les guerres dels Deu Anys (1868-1878) o la Chiquita (1889-1990)- la resposta del govern fou minimitzar l’aixecament armat i assegurar que la «província espanyola» mai deixaria de ser-ho. Res que hagués de preocupar gaire. Espanya triomfaria una vegada més.
Tota l’elit de la cort madrilenya s’uní en la croada contra els insurrectes: església, exèrcit, grans empreses i terratinents, diaris conservadors, aristocràcia, alta burgesia... Els bisbes, des de tot d’una d’iniciada la nova revolta, ordenaren fer misses a ...