A Teulada; a Orpesa; a Albinyana; a Llagostera; a Sant Josep de sa Talaia; a Calvià; a Ciutadella. I en desenes d'altres municipis de costa s'encén aquest capvespre el foc amb una finalitat solidària. L'objectiu últim és reivindicar el Mediterrani com un espai de vida i no de mort, com ho és de fa temps, a causa de les polítiques migratòries de la Unió Europea. Fa deu anys que una àmplia xarxa d'entitats, organitzen aquesta activitat en favor de les persones migrants i refugiades. Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets, n'han dit.
Però, com va nàixer tot plegat? L'Encesa va començar a Mallorca l'any 2016, impulsada per un grup de docents de l'IES Marratxí. El seu objectiu era recuperar la connexió visual entre les antigues torres de defensa que circumden l'illa. Casualment, aquell any es celebrava el IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimeli, matemàtic, astrònom i creador del sistema històric de senyals de fum i foc.
Amb el suport de la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX, la iniciativa nasqué amb una voluntat de recreació històrica, però no només. «Les torres van ser elements defensius durant bona part de la història. Als segles XVI i XVII s'utilitzaven per avisar de l'arribada de vaixells de turcs i àrabs. Ara, però, aquella funció no té cap sentit, i se li va voler donar tot just el sentit contrari -explica Josep Lluís Pol Llombart, que l'any 2016 era professor a l'IES Marratxí i continua involucrat en la iniciativa-. En un moment de crisi humanitària, vam pensar que aquell foc i aquells senyals havien de simbolitzar una altra cosa».
La llum que s'alça des de cada talaia indica, doncs, el camí cap a un port segur per a totes les persones que cerquen protecció. En aquella primera edició, a les Illes, un miler de voluntaris van col·laborar en la celebració. Des d'aleshores, l'activitat no ha parat de créixer, amb la incorporació de noves entitats que hi donen suport: el Fons Mallorquí de Cooperació -que és qui actualment coordina l'activitat-, el Consell de Mallorca, l'IES Marratxí, Amnistia Internacional i, des de l'any 2021 l'Institut Ramon Muntaner, l'ens que acull tots els centres d'estudis dels territoris de llengua catalana.
La iniciativa ha anat creixent i en els anys successius s'hi ha adherit països del nord d'Àfrica com el Marroc o Tunísia; de l'Orient Mitjà, com el Líban, així com les illes de Menorca, Eivissa i Formentera o altres territoris com Catalunya, Aragó, el País Valencià o Andalusia.
Amb motiu d'aquesta desena edició, a més, el Fons de Mallorquí de Solidaritat ha dissenyat un mapa on es pot visibilitzar totes les torres, talaies i talaiots que participaran en l'edició d'enguany. Les Illes, amb 108 punts (dels quals, 102 a Mallorca) és el territori amb més participació.
«Després de deu anys, l'Encesa ha aconseguit ressò internacional i, sobretot, ha servit per sensibilitzar sobre la situació que viuen moltes persones en els seus països d'origen i que es veuen obligades a migrar a través del Mediterrani. És especialment important recordar-ho en un moment d'auge de l'extrema dreta», assegura Pol Llombart.
Enguany, el Fons Mallorquí de Cooperació ha enllestit un mapa que permet visibilitzar els punts on hi haurà Encesa. Si l'oratge no ho impideix, 'Encesa tindrà lloc a les 13 i a les 18.30 hores.