Les reaccions a les Balears davant la proposta de nou finançament que va presentar la setmana passada la ministra d’Hisenda, María José Montero, han seguit el guió que era d’esperar. El govern de Marga Prohens i el PP s’hi oposen frontalment. El PSOE el troba molt positiu. I Més diu que cal negociar, però adverteix que hi ha condicions —com l’ordinalitat— que són irrenunciables i que de moment el que s’ha presentat «és insuficient».
El PSOE balear troba que la proposta és «una gran oportunitat» per a les Balears. La seva líder, Francina Armengol, valorà que «més ingressos significa més capacitat per respondre a problemes estructurals de la gent de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera». I avançant-se a la previsible resposta negativa del Govern i del PP advertí que oposar-s’hi seria talment com «anar en contra dels interessos de la majoria social» balear.
La vicesecretària general del PSOE illenc, Rosario Sánchez, presentà la posició formal del partit en roda de premsa. Instà el Govern a valorar la «finestra d’oportunitat» sense «demagògia» que suposa poder obtenir 412 milions d’euros més a l’any, que és la quantitat que rebrien les Illes amb el sistema presentat per Montero. Criticà així mateix que amb els «governs del PP» mai s’hagi afrontat la reforma de cada sistema de finançament i que sempre ho han fet «governs progressistes», com l’actual, cosa que a parer seu, és «una bona notícia».
Per als socialistes illencs el govern de Prohens almenys hauria d’acceptar «asseure’s a negociar» perquè «és un bon punt de partida», atès que amb els diners extra que rebrien les Illes es podria «millorar els serveis públics com la sanitat, l'educació, l'atenció a la dependència...».
La vicesecretària del Partit Socialista es demanava retòricament «com es posicionarà el Govern» i instava Prohens a «un procés de diàleg amb la societat civil organitzada per a dur a terme una anàlisi profunda» de la proposta i, si fos el cas, plantejar alternatives. «Nosaltres, des del PSIB, ho farem», afirmà. «Obrirem un procés de consulta i debat amb la societat civil perquè estem convençuts que no podem perdre aquesta finestra d'oportunitat».
La posició del Govern, com era d’esperar, és radicalment contrària. La presidenta del Govern, Marga Prohens, rebutjà la proposta perquè «maltracta» les Balears i ataca l'autonomia fiscal, cosa que al seu entendre és una «línia vermella» que no es pot traspassar.
«El Govern d'Espanya torna a menysprear els ciutadans balears amb una proposta que continua maltractant les nostres illes». A més, criticà que la proposta no atén «cap de les reivindicacions» de les Illes per al nou sistema, entre les quals hi ha les variables del creixement poblacional o la població flotant a l'arxipèlag. Igualment, criticà que la reducció del pes de la insularitat i que el principi d’ordinalitat sigui «només per a Catalunya».
El conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, valorà en roda de premsa que la proposta de Montero «és horrorosa» i advertí que si tirés endavant la portaria als tribunals. El Govern, digué, «està disposat a negociar», però si en efecte Madrid vol imposar l’obligació d'apujar impostos, com el de successions i donacions, «no hi haurà res a negociar» perquè, com havia dit Prohens, l’autonomia fiscal «és una línia vermella».
A més, el conseller asseverà que la proposta de la ministra no recull ni les variables de la població flotant ni el creixement poblacional i que, encara pitjor, baixa la ponderació de la variable d'insularitat. En resum, el que pretén el Govern espanyol és «absolutament contrari» al posicionament que defensa l'arxipèlag. «Se'ns anuncia que l’ordinalitat és només per a Catalunya»; és que «es volen riure de nosaltres?» Per altre costat, trobà que s’hagi negociat el sistema de finançament autonòmic «amb Oriol Junqueras és absolutament indignant».
L’únic aspecte positiu és, segons Costa, que a la fi es pugui debatre quelcom tangible en el Consell de Política Fiscal i Financera —aquest dimecres—, «però aquí s’acaben les bones notícies».
Més valora positivament que «ERC hagi aconseguit desbloquejar la reforma del sistema de finançament autonòmic», i destaca a tal efecte que «a la fi s’enceti el meló d’un model completament obsolet que fa massa anys que priva les comunitats autònomes dels recursos necessaris per sostenir l’estat del benestar». Així ho va dir el diputat de Més en el grup de Sumar, Vicenç Vidal. Considerà bo que la proposta suposi més de 400 milions addicionals, però també avaluà el seu conjunt com a «insuficient per a les Balears».
El líder de la formació, Lluís Apesteguia, insistí en la mateixa línia: «Celebram l’obertura del debat, però l’ordinalitat per a les Illes Balears és una qüestió irrenunciable: si som dels primers a l’hora d’aportar, no podem seguir essent dels darrers a l’hora de rebre». A més, advertí que «és imprescindible que el nou model tengui en compte factors com la població flotant, el diferencial del cost de la vida o el creixement poblacional acumulat, que condicionen de manera decisiva la prestació de serveis públics a les Illes», alhora que reclamà «un pes més gran de la insularitat».
En qualsevol cas, «exigim tant al PP com al PSOE que aprofitin aquesta obertura del model de finançament pensant en les illes Balears i no en allò que els convé com a partit», i, «en aquest sentit», Més «farà feina per millorar la proposta i animam a la resta de forces polítiques i a la societat civil de les Illes a treballar-hi de forma conjunta i coordinada».