Susanne Koelbl
© Der Spiegel
Eman al-Nafjan devia sospitar que vindrien a buscar-la. Unes quantes setmanes abans de ser detinguda, aquesta professora universitària canvia sorprenentment la foto de perfil de WhatsApp. En comptes d’haver-hi la foto de la seva cara amb els cabells castanys caient delicadament, de sobte hi ha el cap d’un rèptil amb la boca ben oberta. Al fons de la gola de l’animal hi ha una granota, paralitzada per la por, en l’instant abans de morir.
És l’anunci d’un gran desgràcia. Al-Nafjan té 38 anys i és una mare ben organitzada de quatre fills. Des de fa més de deu anys està compromesa en favor dels drets humans, en especial pels drets de les dones, al seu país. Ara mateix, la seva filla més petita tot just té dos anys.
En algun moment entre el 15 i el 18 de maig del 2018, Al-Nafjan és detinguda. Aquells dies les forces de seguretat de l’Estat també van a buscar altres activistes pels drets humans als seus domicilis. Des de fa anys aquestes dones lluiten conjuntament pel dret a conduir i per l’abolició de l’anomenada llei de tutela, que dona als homes saudites un ampli control sobre les seves familiars. En virtut de la llei, els homes reben notificacions d’una aplicació de l’administració estatal si les seves esposes o filles volen travessar la frontera.
Pocs dies després de la seva detenció, Al-Nafjan apareix a la portada d’un diari saudita pròxim al poder, i al costat seu una foto de la feminista saudita més coneguda, Loujain al-Hathloul, de 29 anys, i una d’Aziza al-Yousef, de 60, catedràtica emèrita d’Enginyeria Informàtica. Sobre el cap de cada dona, en vermell ben gruixut, hi posa “Traïdora”.
La fiscalia acusa les dones d’haver dut a terme “activitats coordinades que posen en risc la seguretat, l’estabilitat i la unitat nacional del reialme”. Són acusacions greus. A l’Aràbia Saudita de vegades s’imposen penes més dures per traïció que per assassinat. En un procés judicial que tracta les activistes pels drets humans com a terroristes, Al-Nafjan i les seves companyes de lluita no poden esperar gens de clemència.
Fonts de la cort de Riad afirmen que les dones poden comptar amb penes de presó de fins a vint anys o que poden ser condemnades a mort. Fa dues setmanes el fiscal va anunciar que s’havien acabat les investigacions, ara, nou mesos després de la detenció de les dones.
El 7 de març el Consell de les Nacions Unides per als Drets Humans va emplaçar Riad a alliberar aquestes i altres activistes. 36 Estats, entre ells els 28 països de la UE, van signar una declaració conjunta.
Des de dimecres les primeres activistes, entre les quals hi ha Al-Yousef, Al-Hathloul i Al-Nafjan, compareixen davant un tribunal. Se les acusa d’haver tingut contactes sospitosos amb potències estrangeres i d’haver donat suport a elements hostils fora del país. Això no són bones notícies.
Eman al-Nafjan és una de les primeres blogueres del reialme. A la pàgina saudiwoman.me parlava sobre temes socials candents: què significa realment el wahhabisme, com funcionen els divorcis en àrab saudita i per què és tan apreciada la bigàmia, un tipus de matrimoni sovint contret en secret.
Durant el meu primer viatge a l’Aràbia Saudita, l’any 2011, vaig conèixer Eman en un Starbucks del districte diplomàtic de Riad. Portava una abaia negra i un vel negre; a sota uns pantalons negres i una brusa negra. En aquell moment gairebé no hi havia llocs a la capital saudita on la gent pogués quedar per xerrar. Al principi Al-Nafjan era molt cautelosa, gairebé desconfiada. Mesurava cada paraula. Va haver de passar un temps fins que es va crear una relació de confiança. Però sempre que jo viatjava a l’Aràbia Saudita, li feia una visita. Ens vam fer amigues.
Al-Nafjan va estudiar a Anglaterra, a Birmingham. Amb el seu marit, enginyer informàtic, i els seus fills viu en una casa prop de l’aeroport de Riad. Al seu marit no li agrada gaire el compromís de la seva dona. Però tots dos es respecten, i ell li dona plena llibertat, sempre que no es posi en perill el bé de la família. Al-Nafjan procura no traspassar mai aquesta línia vermella.
Però, després de l’arribada al poder del rei Salman i del seu fill, l’ambiciós príncep hereu Mohamed bin Salman —anomenat MBS al país—, sembla que les coordenades estan canviant, i que la línia va avançant. Al-Nafjan està fascinada per aquest nou governant, cinc anys més jove que ella. El príncep hereu obre l’economia i relaxa les prohibicions religioses. Internacionalment se l’elogia com a reformista.
En una trobada amb periodistes MBS anuncia que vol reformar el país de dalt a baix; diu que és —així ho expliquen— un “buldòzer” que s’emportarà per davant tothom que es posi al mig dels seus plans. Que Al-Nafjan pogués acabar sent víctima d’aquest home, en aquell moment era impensable.
Al-Hathloul, Al-Yousef i Al-Nafjan es van conèixer a les xarxes socials. Una vegada ens vam trobar totes quatre. Al-Hathloul ja vivia als Emirats Àrabs Units, estudiava Sociologia a la Universitat Sorbona d’Abu Dhabi, potser com a mesura de seguretat. Ja havia passat 73 dies a la presó, el 2014 i el 2015.
En la trobada les dones es van treure les abaies i portaven braçalets de goma en què es podia llegir, en àrab: “Jo soc el meu propi tutor”. Aquesta mena de compromís és inhabitual a l’Aràbia Saudita, però aquest petit club està molt lluny de la conspiració política.
Avui sembla una ironia que Al-Nafjan encara donés suport al rumb radical del príncep hereu. Abans que ella també acabés a la presó, van ser empresonats 1.500 periodistes, clergues i crítics. “Qualsevol cosa és millor que la paralització dels últims anys”, va dir Al-Nafjan en la nostra última trobada, l’any passat.
La detenció de les activistes i l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul cinc mesos més tard s’han convertit en el símbol de la nova duresa política del reialme. Parents de les activistes, però també funcionaris coneixedors del cas, expliquen reiteradament que les dones han estat torturades durant els interrogatoris. Parlen d’electroxocs i waterboarding, i també d’amenaces de violació i de mort.
Organitzacions pels drets humans i diaris informen sobre aquestes suposicions. En el cas d’Al-Nafjan i les seves companyes de lluita podria ser que precisament aquestes informacions provoquessin encara més els torturadors. Un usuari de Twitter amb el compte @hw_saudiwomen informa que a una dona li van tocar els genitals repetidament adduint que allò era un càstig pels seus contactes amb Human Rights Watch, Amnistia Internacional i l’ONU.
A una de les activistes presumptament se li va dir que tots els seus fills eren morts. Quan ella va suplicar poder-los veure si més no abans que els enterressin, va descobrir que allò només era una crueltat més a fi de desmoralitzar-la. Els nens encara eren vius. Els fills d’Aziza al-Yousef són grans, Loujain al-Hathloul no en té, però Al-Nafjan en té quatre: podem suposar, doncs, que en cas que aquest episodi sigui cert, la víctima va ser Eman al-Nafjan.
Quan a final del 2018 els pares d’Al-Hathloul van visitar la seva filla a la presó, van sortir-ne profundament afectats. En una altra visita —se’ls en concedeix una per mes— ja havien vist que la seva filla feia moviments incontrolats, tremolava i que li costava caminar. Però fins que no van llegir els informes sobre drets humans no van fer-se a la idea del que estava patint la noia. Quan van treure-li el tema, la jove no va poder més i els va explicar amb llàgrimes als ulls que del maig a l’agost havia estat torturada regularment en un soterrani.
Com a mínim una vegada, explica Al-Hathloul, també hi va ser una de les persones de més confiança del príncep hereu, Saud al-Qahtani. L’exdirector de comunicació de la cort saudita és considerat la mà dreta del príncep hereu. La CIA creu que Al-Qahtani va dirigir l’assassinat de Khashoggi des de Riad. Des d’aleshores ocupa el primer lloc de la llista de persones que no poden viatjar als EUA pel cas Khashoggi.
Loujain al-Hathloul informa els seus pares que Al-Qahtani va abusar d’ella durant el mes del Ramadà durant una nit sencera, juntament amb sis homes més. Els pares veuen les cuixes de la seva filla, que encara presenten mostres de les agressions. Després Al-Qahtani la va obligar a menjar amb ells, un cop havia sortit el sol, cosa que va en contra dels manaments dels musulmans.
La comissió de drets humans saudita també llegeix els informes de tortures d’Amnistia Internacional. Llavors una delegació visita Loujain al-Hathloul a la presó. Ella els explica tot el que ha passat. Quan la jove pregunta als delegats si poden protegir-la de més tortures, ells li responen: “Això ens és impossible”.
El pare d’Al-Hathloul tuiteja sobre els abusos a la seva filla. Poc després li tanquen el compte. La seva veu també emmudeix. Els pares d’Al-Hathloul, igual que la seva filla, tenen prohibit viatjar des del març del 2018. No poden sortir del país.
Ben bé cinc setmanes després de la detenció de les activistes, es veu la primera dona saudita conduint oficialment un cotxe. El govern ha sucumbit a la pressió pública, MBS es presenta com un modernitzador. L’històric succés se celebra arreu del món, però sense les heroïnes que han contribuït a fer-lo possible.
El príncep hereu també s’hauria pogut penjar la medalla al costat d’aquelles dones, com a signe de progrés. En canvi, però, les va fer empresonar. Diu que les detencions no tenen “absolutament” res a veure amb les campanyes de les dones.
L’octubre del 2018, en declaracions a Bloomberg, MBS va dir que hi havia proves, vídeos i enregistraments telefònics que demostraven que aquelles dones havien subministrat informacions a serveis secrets estrangers. Segons MBS, les investigacions posaven clarament de manifest que havien participat en “operacions d’intel·ligència contra l’Aràbia Saudita”: “Tenen una xarxa, contactes amb persones del govern que passen informacions a altres governs”. Va dir també que hi havia gravacions en vídeo de les detingudes en què se les veia parlant amb membres de serveis secrets estrangers: “Els les podem ensenyar. Demà els mostrarem els vídeos”, va prometre el príncep hereu al periodistes de Bloomberg. Els vídeos no es van fer mai públics, com tampoc les esmentades trucades telefòniques.
Famílies, amics i diplomàtics no saben com poden ajudar les dones. Si no diuen res, ningú no s’assabenta del destí d’elles. Però si parlen, temen que es torni a castigar les preses o que els que els donen suport es converteixin en l’objectiu del nou rumb dirigit per MBS.
Així ho va experimentar la ministra d’Exteriors canadenca, Chrystia Freeland, l’agost del 2018. Freeland va exigir en una piulada “l’alliberament urgent” de l’activista pels drets humans Samar Badawi, que també havia estat detinguda el 2018. La seva protesta es va convertir en una qüestió d’Estat: poc després MBS va decretar la suspensió de les relacions diplomàtiques i comercials amb el Canadà.
Els mitjans internacionals pregunten a les autoritats saudites fins a quin punt són certes les afirmacions que les activistes han estat torturades. I reben respostes com aquestes: “El sistema judicial del reialme saudita ni tolera, ni fomenta ni permet l’aplicació de la tortura. Qualsevol persona investigada —home o dona— és sotmesa al procés judicial habitual sota la direcció de la fiscalia i és interrogada, fet que no té lloc en cap cas sota tortura, ni física ni sexual ni psicològica”.
Des de fa unes quantes setmanes, intel·lectuals com el columnista nord-americà Nicholas Kristof fan campanya per a la candidatura de Loujain al-Hathloul al premi Nobel de la Pau. Però precisament aquest intent pot fer que les activistes siguin condemnades amb especial rapidesa per retirar-les del focus públic.
El germà d’Al-Hathloul va confirmar fa pocs dies que fins ara la seva germana no ha tingut accés a un advocat, que l’està jutjant un tribunal que s’ocupa d’acusacions per terrorisme i que fins a la data del judici no va saber de què se l’acusava.
Eman al-Nafjan no és una dissident ni una enemiga del règim. És una de les persones més comprensives que he conegut mai a l’Aràbia Saudita.
Quan l’any passat vaig viure durant un temps a Riad, abans de marxar volia fer-li un regal i li vaig comprar un val per a un centre termal. De tornada a Berlín, vaig rebre un missatge de WhatsApp que era tan inquietant com típic d’Eman: “Ahir al vespre vaig gastar el val que em vas regalar, per si de cas em detenen, que em faria ràbia que es desaprofités”. •
Traducció d’Arnau Figueras