L’Obra Cultural Balear ha presentat al·legacions contra la reforma del Reglament d’usos lingüístics del Consell de Menorca que recentment han aprovat en primera instància —pendent de l’aprovació definitiva— el PP i la trànsfuga de Vox, Maite de Medrano, que té l’únic vot que necessiten els populars per poder aprovar els pressupostos de la institució insular.
Cal recordar que Medrano fou l’única representant electa de Vox al Consell. Entrà al Govern insular en funció del pacte entre les dues formacions per convertir Adolfo Vilafranca en nou president. Quatre mesos després, el novembre de 2023, després Vilafranca la destituí acusant-la de falta d'activitat al capdavant del departament d’Habitatge. El PP quedava així en minoria. La situació s’anà complicant encara més quan Medrano començà a anar a la seva bola i a enfrontar-se amb la direcció balear i central de Vox. Finalment, el juliol de 2025 fou expulsada del partit ultradretà. No deixà l’escó, com és habitual en aquests casos.
Aleshores, Vilafranca va veure oberta una opció de recuperar, si no una majoria estable, sí almanco una possible relació de mínims amb l'ultra trànsfuga i assegurar-se així que no provocaria el bloqueig juntament amb l’esquerra.
Els contactes entre les dues parts fructificaren en l’acord per aprovar els pressupostos d’enguany a canvi de satisfer la petició de Medrano de canviar —tal com informà aquesta revista en el seu moment— el Reglament d’usos lingüístics per fer del «menorquí» en lloc del català la llengua vehicular de la institució, juntament amb el castellà. Això suposaria un canvi radical amb la pràctica lingüística oficial que s’ha seguit d'ençà de la creació del Consell, el 1983.
Ara, l’Obra Cultural «exigeix la revocació de l’aprovació inicial» de la reforma «i, subsidiàriament, la suspensió immediata de la seva tramitació per considerar que vulnera l’ordenament jurídic vigent a les illes Balears i incorre en nombroses deficiències procedimentals». Segons l’OCB, manquen els informes previs del Consell Jurídic Consultiu de les Illes Balears i el de la UIB, perquè és, segons l’Estatut, «la institució oficial consultiva per a tot allò que es refereix a la llengua catalana». I afegeix que «també resultaria adequat comptar amb el parer del Consell Social de la Llengua Catalana».
Respecte a la pretensió reformadora del PP i de la trànsfuga, l’Obra considera que és «un retrocés injustificat del marc jurídic de protecció de la llengua catalana» que «xoca, per tant, amb les exigències del principi de no regressió en l’àmbit de protecció de la llengua català».
Segons l’Obra, la «priorització de l’ús formal de la varietat del català que es coneix com a menorquí es plasma en la reforma reglamentària d’una manera acientífica —la UIB critica aquesta opció-— i al marge de l’ordenament jurídic, ja que es pretén igualar un dialecte o variant lingüística a la llengua formalment i acadèmicament establerta».
L’objectiu de PP i l'ultra trànsfuga és, al capdavall, afirma l’Obra, «fer retrocedir la llengua catalana, la pròpia de Menorca, i erosionar els drets lingüístics dels menorquins i les menorquines».