Lʼany 1984, la Generalitat va cridar Carles Vilarrubí per tirar endavant el projecte de ràdio de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Villarrubí, un economista, venia de lʼempresa privada i de la ràdio, en coneixia les transmissions de Joaquim Maria Puyal i poca cosa més. Després faria la descoberta del món dels mitjans de comunicació i en un parell dʼanys va aconseguir aixecar un model de ràdio que ell considera «vàlid per al país». Amb Catalunya Ràdio ja assentada i quan li tocava lʼhora de gaudir-la, van tornar-lo a cridar per dirigir el projecte de Loto Catalunya. I va ser nomenat director de lʼEntitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat (EAJA). A cada nou tinglado, segons sembla, tenen tendència a cridar-lo a ell.
—Què és lʼEntitat Autònoma de Jocs i Apostes?
—A mitjan 1986, el Parlament de Catalunya va crear per llei lʼEAJA, organisme que ha de gestionar els jocs que la Generalitat de Catalunya sʼha reservat per si mateixa, i que són les tres modalitats de loteria.
—Quines són aquestes tres modalitats?
—Segons el catàleg de Jocs i Apostes acceptat pel Parlament de Catalunya, les presortejades, les sotmeses a dues variables i les passives. Les presortejades, arreu del món, són anomenades loteries instantànies. Són aquelles que en el mateix moment de la impressió ja es fa un sorteig aleatori mitjançant ordinador. I sʼimprimeix el bitllet, de manera que, en el mateix moment de lʼadquisició, el consumidor, fent una operació manual, descobreix si és guanyador, i la quantitat. És una família de loteries que sʼha imposat en els últims anys. També hi ha les loteries sotmeses a dues variables. El premi no hi està preestablert, sinó en funció del nombre dʼapostants. Arreu del món són conegudes com a loteries semiactives, perquè el consumidor estableix una activitat en el mateix joc introduint els números a què vol jugar. La travessa futbolística i la primitiva en són dos exemples. Pel que fa a impacte en el mercat, són les que arreu tenen més alta incidència. Finalment, hi ha les loteries més antigues, que són les més conegudes. El consumidor adquireix un bitllet que ja té un número imprès, ha dʼesperar que es produeixi el sorteig i comparar. La quantitat del premi és fixa, independentment del nombre dʼapostants. Aquestes són les anomenades loteries passives.
—LʼEAJA, que vostè dirigeix, de quin departament depèn?
—Per llei, som una entitat autònoma de caràcter comercial, una empresa pública. No tenim dependència directa de cap departament, sinó que només tenim una adscripció a escala pressupostària. En concret, estem adscrits al de Governació.
—I amb la Direcció General del Joc, quina relació manté lʼEAJA?
—Cap, ni una. Aquesta és una confusió permanent. La Direcció General de Jocs i Espectacles sʼencarrega de la inspecció i control del joc privat, i per aquesta tasca utilitza mitjans que li proporciona la Direcció General de Seguretat Ciutadana, com per exemple la Brigada del Joc. Nosaltres som una empresa pública que gestiona els jocs que la Generalitat sʼha reservat, i no tenim cap altra competència mentre que la Direcció inspecciona i controla tot el joc, el privat i el nostre. Nosaltres també estem sota el seu control.
—La idea de començar per la Loto Ràpid, una loteria instantània, dʼon va sorgir?
—La fase del projecte de la Loto Catalunya va ser llarga. Després dʼun estudi de mercat per veure quina modalitat de joc havíem dʼintroduir, vam arribar a la conclusió que les màximes garanties per reeixir les podia donar una modalitat de loteria no existent en aquells moments, com ara la loteria instantània. Des del punt de vista comercial, vam tenir en compte que aquest producte no existia a Catalunya i, per tant, lʼinterès del consumidor podia augmentar pel factor novetat; també vam tenir en compte la bona rebuda que les loteries instantànies han tingut arreu dʼEuropa i, per acabar, que podíem fer-nos un mercat propi restant una mica de tots els altres mercats. Un dels nostres objectius polítics era no provocar més inflació en el mercat del joc. No ens interessava introduir nous jocs perquè la gent gastés més, sinó racionalitzar lʼoferta. Per això vam optar per una modalitat que restés a totes les altres. Aquesta va ser la raó bàsica dʼengegar la Loto Ràpid.
—A Euskadi ja funcionava una loteria instantània... Quines diferències bàsiques hi ha amb la Loto Ràpid?
—Nosaltres no som la primera loteria instantània de lʼestat, al País Basc nʼhi ha una, però amb un model dʼexplotació absolutament diferent. El govern basc, en comptes de reservar-seʼn lʼexplotació, ha entregat la concessió a una empresa privada, que explota el joc i paga unes taxes segons les butlletes que ven, com els bingos. Aquesta sola ja és una diferència molt important de cara a la percepció del consumidor, que té una actitud diferent davant del joc si és gestionat per lʼadministració o per privats. A part del model de gestió, hi ha altres diferències. Ells donen el 40 % en premis, nosaltres el 45. El seu cost dʼexplotació és dʼun 40 % i el nostre dʼun 27 %. Ells ingressen al tresor un 20 % en taxes, nosaltres el 23. Només atenent al plantejament econòmic dels dos projectes, nosaltres donem més premis, tenim menys cost de gestió, ingressem més diners al tresor...
—Però a Euskadi donen premis de dos milions, mentre que el premi màxim de la Loto Ràpid és dʼun milió, i allà es pot dir que han fracassat.
—El secret no és donar premis més alts, sinó la quantitat total de premi, i la manera com està distribuït. Cal analitzar si és millor posar menys premis dʼun milió i més de 10.000 pessetes. Posar-ne un de dos milions, per exemple, descarrega molt el premi petit i fa que toqui a menys persones. Amb lʼactual estructura de premis de la Loto Ràpid, surt un bitllet guanyador cada 6,8 bitllets. Podríem arribar a donar un premi de 100 milions, però perdríem lʼequilibri actual. Lʼèxit dʼuna loteria instantània és trobar la fórmula adequada dʼestructura de premis que al consumidor li sembli correcta.
—Des de la posada en marxa, ja sʼha reformulat aquesta estructura de premis?
—Des de la sèrie Gaudí, la primera que vam treure, a la sèrie Turisme, la segona, no hem fet cap variació. A mitjan setembre canviarem a la tercera sèrie i ja amb algun retoc. Incorporarem els premis de 2.000 i 5.000 pessetes, perquè, fent un seguiment del mercat, hem detectat que a la gent li agradaria que hi hagués més premis a baix.
—Per a la gestió de la Loto Catalunya, lʼEAJA té contractats els serveis de lʼempresa Luditec. Quina funció té Luditec?
—Lʼoctubre de lʼany passat vam fer un concurs d'oferta pública en el qual demanàvem a les empreses que volguessin presentar-se la prestació de serveis i la tecnologia per a la posada en marxa del projecte de loteria de Catalunya, tenint en compte que ja havíem definit que se nʼhavia dʼengegar una dʼinstantània i una altra de semiactiva, i que aquesta darrera serà comercialitzada com arreu del món, amb el sistema en línia, és a dir, amb terminals dʼordinador a cada punt de venda i amb una tecnologia molt sofisticada. Luditec és lʼempresa que va sortir guanyadora, juntament amb Gitec Corporation, que sʼencarrega de la fabricació dels terminals i de lʼequip informàtic. Luditec ens ven els materials i ens presta una sèrie de serveis en la nostra gestió, entre els quals hi ha la distribució física dels bitllets des del magatzem al detallista, la formació del detallista en la utilització dels terminals... La seva actuació, però, sempre sʼajusta a allò que regula el Diari Oficial de la Generalitat.
—En el seu moment, hi va haver qui no va estar gaire conforme amb la concessió a Luditec...
—Un senyor de Berga, que també sʼhauria presentat al concurs, va presentar un recurs dʼalçada, però no contra la concessió a Luditec, sinó pel fet que la Generalitat hagi creat una loteria, la Loto Ràpid. Ell diu que té la patent de les loteries instantànies. Això és com si jo sortís al carrer i digués que tinc la patent dels cotxes amb quatre rodes. Una modalitat de loteria és impatentable.
—Fins ara què ha ingressat Loto Catalunya al tresor de la Generalitat?
—Nosaltres hem liquidat al tresor, el 31 de juliol, 2.250 milions. Mentre que, a la llei de pressupostos, estava previst que lʼEAJA hagués ingressat el 31 de desembre, per les activitats de tot lʼany, 1.000 milions. Amb les setze primeres setmanes del primer joc, ja hem ingressat més del doble del total prefixat. Nʼestem molt satisfets.
—I els guanys originats per la Loto Catalunya, tenen una inversió específica?
—El mes passat, una llei del Parlament de Catalunya estipulava que els beneficis extra que imposités al tresor de la Generalitat lʼEAJA serien destinats a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al Pavelló olímpic de lʼINEF a Montjuïc, al Centre dʼEsports a Sant Cugat... La Generalitat va donant finalitats als diners suplementaris, però mil milions ja estaven en càrrec al pressupost dʼaquest any, és a dir, en les activitats definides en la llei.
—Què és això que diu un fulletó sobre col·laboració de la Loto Ràpid amb les activitats de la Federació dʼEntitats Andaluses —FECAC—, i amb la Fira de Barberà del Vallès?
—No. Simplement, ha passat com en la festa major de Gràcia. Lʼorganització ens demana obrir un punt de venda de la Loto Ràpid per a un dels seus estands, i nosaltres els podem facilitar un carnet de detallista temporal.
—En publicitat, què hi ha gastat Loto Catalunya?
—El nostre pressupost publicitari per al 1987 és dʼuns 220 milions. I fins al dia dʼavui, la nostra venda ha sigut de 10.000 milions de pessetes. Potser sí que és molta publicitat, però és molta menys que altres loteries.
—Però lʼaparició de la Loto Ràpid també ha activat la publicitat de les altres loteries...
—Sí, clarament. La nostra sortida ha activat els mecanismes de defensa comercial per part de les altres loteries. I, curiosament, la loteria primitiva de lʼestat està passant cada vegada més pels mitjans de comunicació, tot i que està recorreguda al Tribunal Constitucional perquè la Generalitat la considera inconstitucional, ja que lʼEstatut ens dona competència exclusiva en matèria de jocs i apostes.
—I aquesta estimulació inevitable del joc no és contraproduent?
—Em preguntes si el joc és bo? No. El joc no és bo. El nostre gran repte és, precisament, introduir un joc que aporti a la Generalitat de Catalunya els ingressos que li corresponen, sense que això impliqui buidar més la butxaca del consumidor, és a dir, sense provocar més inflació en el mercat del joc que ja hi havia abans. En aquest sentit, podíem haver creat modalitats de joc encara més segures.
—Ara ja «hi surt guanyant Catalunya»?
—Lʼany 1986, a Catalunya, entre loteria nacional, primitiva, travessa futbolística, hípica, i cupons de lʼONCE, vam jugar més de 105.000 milions de pessetes. Si tenim en compte les competències exclusives en joc i que a les administracions catalanes només els va tornar en beneficis dʼexplotació 340 milions, vol dir que, de cada cent pessetes que juguem els catalans, només ens en tornen 30 cèntims. Des dʼun punt de vista objectiu, aquesta desproporció ja comporta la necessitat de crear una loteria pròpia.
—Es juga molt a Catalunya?
—Amb relació a lʼestat, si fa no fa, igual. Amb relació a Europa, estem a la banda alta.
—De la nova loteria primitiva, què ens en pot dir?
—Això és com si obríssiu un segon temps... Us guardaríeu el secret de com seria fins a lʼúltim moment.
—Però serà igual que la semiactiva de lʼestat?
—A diferència dʼaquella, que es comercialitza fora de línia, és a dir, que tanquen la venda i necessiten un temps fins al sorteig per poder processar-ne les apostes, nosaltres farem la modalitat en línia, que demana una inversió important en equipament tecnològic, però que permet un processament instantani de lʼaposta, dona al consumidor una garantia de seguretat més alta i permet la compra de la butlleta fins a molt a prop del sorteig. Ara fa quatre setmanes que hem començat el treball de camp, estem instal·lant-ne les terminals, les antenes, les master-stations—centres de recollida de dades per àrees—, el computador central del sistema..., encara trigarem tres setmanes més.
—La nova primitiva no afectarà la instantània?
—Totes les famílies de loteries, entre elles, són directament competitives, però no les dʼuna família amb les dʼuna altra. Si les loteries catalanes es fessin mal entre elles, significaria que seʼns trenca tot lʼesquema. El que es tracta és de fer mal a les altres, no?
—Hi ha previst crear també una loteria passiva?
—No. Com a mínim, en el projecte que ha dissenyat el meu equip només nʼhi ha previstes una dʼinstantània i una de semiactiva. Amb lʼendegament del segon joc sʼacaba el projecte. Així està previst, si no és que lʼany que ve la Generalitat decideix una altra cosa.
—Malgrat la tecnologia, ja hi ha hagut algun intent dʼestafa?
—El nostre sistema per a la Loto Ràpid és tan sofisticat que fa impossible la falsificació. Un bitllet té sis codis de verificació diferents, encara que, de visible, només se nʼobservi un. A través de la xarxa de caixes i del nostre ordinador central, lʼestafa és materialment impossible. Tanmateix, nʼhi ha hagut intents, però extremadament barroers. Per exemple, uns que havien retallat una casella i lʼhavien enganxada en una altra butlleta. Es van poder descobrir amb la simple verificació visual, sense necessitat de recórrer als mètodes ordinaris de verificació.
—Algú sʼha interessat per la Loto Catalunya?
—Lògicament, seguint la tònica general de lʼautonomia de Catalunya, tots els projectes encara no implantats en altres comunitats autònomes desperten interès. En el nostre cas, són diverses les comunitats que es miren de prop quina evolució tenim. I és que també són diverses les comunitats que tenen competència en joc. Indubtablement, una gran competència.