Més per Mallorca

Josep Ferrà: «El PSOE no pot tornar a ser poruc davant la dreta»

Josep Ferrà (Esporles, 1978) és llicenciat en Dret, diputat al Parlament des de novembre de 2017 i portaveu parlamentari de Més per Mallorca des de gener de 2018.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Què suposa que s’hagi arxivat el cas contractes, la investigació judicial sobre possibles irregularitats comeses en algunes conselleries de Més per Mallorca?
—Per a nosaltres, a més d’una bona notícia, és la constatació del que sempre vàrem dir que passaria. Sempre que es torba tant una decisió judicial —han passat més de dos anys—  arriba molt, massa tard. Però bé, no hi podem fer res més que expressar la nostra satisfacció perquè s’hagi resolt.
Va ser el pitjor moment de la legislatura per a Més per Mallorca?
—Sí, és clar. 
Com han quedat les relacions amb Més per Menorca per mor d’aquesta qüestió, l’altre partit que es veié esquitxat per l’afer?
—Les relacions són bones, molt cordials. Les dues parts hem mirat cap al futur amb ganes de col·laborar. La prova és Veus Progressistes [la coalició electoral al Congrés que han format, juntament amb Esquerra Republicana i Ara Eivissa] per al 28 d’abril. I quant a les relacions entre els dos grups parlamentaris, també han estat bones, fructíferes i molt positives. Els moments de tensió que es pogueren viure en aquells moments pel cas que dius ja estan superats. 
Com valoren en Més per Mallorca el Règim Especial que finament s’ha aprovat?
—Nosaltres sempre vàrem dir que era important aprovar-lo durant aquesta legislatura. Advertírem que per molt que [Pedro] Sánchez volgués convocar eleccions generals anticipades s’havia d’aprovar abans. Era imprescindible tenir almenys una proposta de Règim Especial aprovada. Això que s’ha aprovat és una primera passa. És important però no és suficient, ni prop fer-hi. El Règim Especial s’ha d’omplir de contingut. Això passarà ja a la pròxima legislatura. El nostre diputat al Congrés, perquè estic convençut que l’obtindrem, juntament amb els socis amb què treballarà, com Esquerra [Republicana de Catalunya], Compromís i Equo, serem capaços d’articular una reforma d’allò que ara s’ha aprovat per millorar-lo. 
Des del punt de vista de Més per Mallorca què han significat aquests quatre anys?
—Un gran avanç. S’ha dut a terme molta feina i s’han aprovat mesures que són referents a nivell estatal i inclús a nivell de l’arc mediterrani i europeu. Per exemple, les lleis de Residus, de Canvi Climàtic, l’ampliació del parc nacional maritimoterrestre de Formentera, la regulació de pisos turístics... han estat mesures, totes elles, importants i algunes pioneres. Però, a banda del que hem aconseguit crear, ha estat molt important també el fet que recuperàrem els drets furtats als ciutadans durant el quatre anys de [José Ramón] Bauzà i [Biel] Company [actual president del PP, cap de llista al Parlament a les eleccions de maig i antic conseller d’Agricultura i Medi Ambient amb Bauzà] i estabilitzàrem i ampliàrem els serveis públics essencials que havien estat retallats. 
Quina llei valora especialment Més per Mallorca?
—És molt difícil triar-ne alguna... però si n’haguéssim de destacar tan sols una per ventura seria la llei de Residus, que ha estat molt valenta, pionera, i hem estat capaços de treure-la endavant malgrat les pressions en sentit contrari de determinats grups de pressió.
Com valora vostè les crítiques d’entitats ecologistes a la política turística que ha fet Més per Mallorca durant aquesta legislatura?
—Són crítiques que s’han d’entendre i acceptar. El sector de moviments socials, com és el cas de l’ecologisme, té dret a fer aquest tipus de crítiques. El seu paper és molt important. La crítica que fa el moviment ecologista a tot poder institucional és fonamental. L’ha de fer i l’hem de saber encaixar. Ens ajuda a millorar la gestió que fem. Es ver que a vegades no compartim el fons de la crítica, però no per això no valorem la feina que fan els ecologistes. I en general, ja t’he dit, és una crítica necessària. 
Les relacions amb el PSIB-PSOE i Podem semblen haver estat més tenses al principi de la legislatura i més fàcils a la segona part, ha estat així?
—Em fa la sensació, i així ho diu molta gent, que en comparació de les legislatures dels dos Pactes de Progrés [1999-2003 i 2007-2011] en aquest pacte d’ara [el de 2015, batejat com a Acords pel Canvi i que fou signat per PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera] les relacions entre els socis han estat millors i, en conseqüència, tot ha funcionat bé. Amb el PSIB la relació ha estat molt fluida, ja que les dues formacions fem part del Govern. Amb Podem ha anat bé però crec que hauria anat tot millor si s’hagués incorporat al Govern; sincerament, no entenguérem al principi de la legislatura per què no volgueren incorporar-s’hi i després tampoc vàrem entendre  que no hi entraren a la recta final de la legislatura [Podem votà en assemblea després de les eleccions generals de 2016 si entrava o no en el Govern i el vot majoritari fou negatiu]. Però bé, les relacions han estat bones amb tots els socis, no hem tingut cap problema amb el PSIB, ni amb Podem, ni amb Més per Menorca ni amb Gent per Formentera. 

Josep Ferrà, en un moment de l'entrevista / Autor: Isaac Buj


A l’oposició hi ha hagut un partit, el PI, que ha col·laborat sovint amb el Govern i els grups que li donen suport.
—Hem tingut sintonia amb el PI en determinades qüestions, és evident, però també és obvi per a tothom que no compartim importants aspectes, com passa en habitatge, medi ambient, polítiques socials... Ara, sempre hem estès la mà per mirar d’arribar a acords, no només amb el PI sinó també amb la resta de partits de l’oposició.
Més per Mallorca veu amb simpatia la idea de pactar amb el PI després de les eleccions, per mantenir el Govern?
—És una decisió que s’haurà de prendre en el seu moment, després de les eleccions. És una opció, és ver, però cal esperar a veure què passa. La nostra prioritat és reeditar un Govern d’esquerres i, a més, tenim l’aspiració de poder assolir la presidència del Govern. Després, quan en sapiguem els resultats, ja veurem quines opcions tenim i què decidim fer.
El Govern de Madrid, amb Pedro Sánchez de president, maltracta les illes Balears?
—Pedro Sánchez no ha estat valent en qüestions que per a nosaltres són importants. Per exemple, amb les polítiques socials perquè, tot i que ha portat a terme algunes qüestions positives, en general s’ha situat d’esquena, fins i tot s’ha amagat. El mateix passa amb la reacció que va tenir davant la manifestació de [la plaça de] Colón [a Madrid], a principi de febrer, de les tres dretes, quan va fer una passa enrere amb el diàleg amb Catalunya. Tampoc ha estat valent davant de la reforma laboral, que no ha volgut tocar... I quant a l’actitud envers les illes Balears, no cal argumentar massa per veure el tracte que ens ha donat. Si tenim un Règim Especial aprovat, ha estat per la pressió que ha dut a terme el Govern de les illes Balears. Una pressió en què Més per Mallorca ha tingut un paper cabdal. I si mirem la inversió [a Balears] que preveien els Pressupostos Generals de l’Estat, amb una minva de l’11,5%, doncs era tot plegat molt, molt decebedor. Així que no podem dir de cap manera que Sánchez hagi tractat bé les illes Balears. 
Francina Armengol ha sabut negociar amb Sánchez?
—La presidenta ha tingut sempre el nostre màxim suport alhora que la màxima exigència per negociar amb Madrid. El Govern ha complert el seu paper i institucionalment s’ha fet la feina que calia fer. Una altra cosa és que a Madrid el PSOE hagi volgut escoltar... 
Per què Més per Mallorca no ha exigit negociar directament amb Sánchez?
—Formava part dels Acords pel Canvi. Hi havia el compromís que la negociació [amb Madrid en relació amb inversions i el Règim Especial] la portés a terme la Conselleria d’Hisenda. Una vegada que es van constatar les dificultats i les negociacions de la conselleria amb Madrid i quedaren estancades, va intervenir-hi la presidenta —i nosaltres pressionàrem en aquest sentit— per desbloquejar la negociació. I així es va assolir, en part. Vull insistir que el Règim Especial és millor tenir-lo que no tenir res, que era el que teníem abans, però no és satisfactori i caldrà millorar-lo molt més a la pròxima legislatura. El que no podíem acceptar és que després de les eleccions haguéssim de tornar a començar de zero. Així l’hi férem saber a la presidenta [Armengol] i per això el nostre paper fou el d’exigir l’aprovació del Règim durant aquesta legislatura. 
Què exigirà Més per Mallorca per tornar a pactar amb el PSOE, amb relació a les inversions de Madrid? 
—L’exigència serà molt alta. Com que tindrem un diputat al Congrés, que formarà part d’un grup parlamentari amb d’altres forces progressistes i sobiranistes, tindrem moltes més possibilitats de pressionar. Per tant, el futur Govern d’aquí tindrà més facilitats a l’hora d’assolir garanties del futur Govern de Madrid del PSOE tant amb relació a Balears com respecte a les polítiques territorials i socials en general. El que no pot tornar passar és que el Partit Socialista torni a ser poruc davant la dreta, com passà amb la manifestació de Colón. Ni tampoc és desitjable, és clar, que el PSOE pugui pactar amb Ciutadans. 
Quina solució pot tenir per a Catalunya aquest possible futur Govern de Sánchez?
—Forma part d’allò que et deia. Cal que Sánchez sigui molt més valent del que ha estat fins ara. Un dels eixos fonamentals de la pròxima legislatura estatal ha de ser el diàleg amb Catalunya i la resolució del conflicte a través dels principis de la democràcia. I, sobretot, vull tornar a insistir-hi: el que no pot ser és que Sánchez cedeixi, com ho va fer al febrer, davant la pressió de la dreta. No és acceptable que, perquè les tres dretes reunissin quaranta mil persones i busques, el Govern del PSOE fes anques enrere. Això no pot tornar a passar. 
Per què no ha estat possible fer una aliança electoral amb el PI per concórrer junts a les eleccions generals?
—Bàsicament, per dues raons. Primer, perquè ideològicament som molt diferents; és ver que tot dos defensem les illes Balears, però en la resta de propostes, les socials sobretot, no compartim les posicions. En segon lloc, perquè la nostra militància va parlar clar i va rebutjar la possibilitat [de fer coalició amb el PI].
L’única enquesta feta a Balears d’intenció de vot, publicada el passat 17 de març al diari Última Hora, no dona cap opció d’escó al Congrés a Més per Mallorca...
—No vull dubtar de la tècnica [de fer el sondeig], és una enquesta ben feta. Però no crec que capti la potencialitat que té Veus Progressistes. El 6% que ens atorga és, es podria dir, la base de partida a partir de la qual estem creixent, en especial des de la presentació de la candidatura, i no tenim cap dubte que estem ja en un nivell [de vot] que ens permetrà obtenir el diputat. 
Com analitza la fragmentació de la dreta i la irrupció de Vox, a qui l’enquesta citada li atorga un diputat al Congrés per Balears?
—El PP va perdre el seu relat propi. Aleshores els sectors interessats que la dreta mantingués el poder impulsaren la conversió de Ciutadans en l’alternativa a tot l’Estat i, més recentment, són els mateixos interessos els que impulsen Vox amb la intenció que en el seu conjunt la dreta recuperi el poder. 
Tornem als possibles pactes després de les eleccions autonòmiques. El PI diu que només pactarà amb PSOE o PP en funció de qui governi a Madrid i deixa entendre que la resta de formacions no importen gaire...
—Més per Mallorca no permetrà un acord com el de 2007, quan el Partit Socialista i Unió Mallorquina varen pactar i després oferiren als altres [partits progressistes] unir-se al pacte. Això, que quedi molt clar, no ho acceptarem. I vull insistir-hi perquè no quedi ni un sol dubte: si el PSOE i el PI pacten a l’estil de com ho feren socialistes i Unió Mallorquina fa dotze anys i esperen que, després, com aleshores passà, ens conformem amb “o és això o la dreta”, nosaltres no hi jugarem. Que quedi ben clar: no acceptarem un xantatge així una altra vegada. 
Els liderats del Més per Mallorca, i abans del PSM (formació majoritària de la coalició), sempre havien estat nítids per als ciutadans, ningú dubtava de qui era el líder. Ara, tanmateix, no queda gens clar si ho és Bel Busquets, coordinadora i cap de llista al Consell de Mallorca, o Miquel Ensenyat, cap de llista al Parlament, o Guillem Balboa, també coordinador de la formació i cap de llista al Congrés... 
—És cert que estem en el que podríem dir una fase de transició. Venim d’èpoques de lideratges clars, nítids com tu dius, i ara per ventura no es perceben igual. Però allò més important és consolidar el projecte polític de creació d’aquesta nova esquerra mallorquina, sobiranista, que és Més, i crec que estem assolint l’objectiu que ens proposàrem. 
Més per Mallorca va obtenir sis diputats el 2015. No pareix viable mantenir-los, segons les enquestes.
—Sens dubte els mantindrem. Les enquestes que s’han publicat fins ara no reflecteixen la mobilització de la nostra gent. Som una formació amb molta estructura orgànica, tenim una gran xarxa d’agrupacions locals que, quan es mobilitza per a unes eleccions, sempre arrossega molt de vot. Per això et dic que ara com ara les enquestes no han reflectit aquesta mobilització que només està començant. I per això mateix no tinc dubte que com a mínim mantindrem els sis escons. 
Vostè serà el candidat número tres al Parlament i el cap de campanya. És l’home a la reserva per al futur de Més per Mallorca? Deu saber que entre els periodistes que segueixen la política local així l’assenyalen...
—Sé que es parla d’aquestes coses. De moment, però, la meva feina immediata és la de candidat i, sobretot, la coordinació de totes les campanyes electorals que tenim per endavant. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.