El rostre d'aquella xiqueta era pura il·lusió i nerviosisme. Els seus ulls només feien que mirara cap avall, cap aquell patge reial que pujava al seu balcó per l'escala. Els Reis Mags d'Orient havien arribat a Alcoi, i acompanyats dels seus ajudants i dels seus emissaris, omplien de felicitat i de presents les cases de la ciutat banyada pel riu Serpis. El 5 de gener era una nit màgica, on els desitjos escrits a la carta setmanes enrere i depositats dies abans a la burra dels representants de ses majestats havien estat complerts. Això sí, en cas d'haver-se portat bé. Si no, els monarques aplicaven el seu càstig: duien carbó com a símptoma de desaprovament.
Aquella arribada dels Reis Mags d'Orient a Alcoi era la més antiga, datada de 1885. Al pòdium, hi havia dues ciutats catalanes: Igualada (Noia), que l'havia celebrat des de 1895, i Sant Vicent dels Horts (Baix Llobregat), que havia mantingut la tradició nadalenca des de 1986. Ses majestats deixaven els regals a Alcoi, i a les seues poblacions veïnes, com ara Muro d'Alcoi o Cocentaina, ambdós municipis de la comarca del Comtat, aquella nit. En canvi, la tradició d'altres poblacions marcava l'arribada dels monarques d'orient el dia 6 de gener. Quina és la raó d'aquesta dualitat?
«La festa de l'arribada dels Reis Mags d'Orient és el dia 6 de gener, però es tracta d'una celebració fonamentada en la vespra, on s'aplica la màxima de 'qui no fa la vespra, no fa la festa'. L'arribada dels Reis Mags d'Orient varia d'acord amb els pobles i, fins i tot, amb les famílies de cada municipi. A Alcoi, on es duu a terme la cavalcada més antiga del món, s'entreguen els regals el dia 5 de gener perquè l'arribada dels reis està associada a una cavalcada, amb els seus emissaris i els seus patges, que els lliuren en mà als xiquets. Aquesta dualitat, per tant, depèn de l'organització de les històries lligades als reis de cada lloc», explica l'etnòleg Sergi Gómez i Soler.
Tanmateix, i a pesar d'aquesta dualitat d'entrega d'acord amb el municipi i, fins i tot, la família, «és innegable la força de la tradició dels Reis Mags d'Orient», afirma. «Encara que el Pare Noel va entrar amb molta força, gràcies a una potent campanya publicitària engegada a partir dels anys vuitanta, on es pretén substituir la tradició de les estrenes per aquesta importada del món anglosaxó, els reis atresoren molta penetració i molt d'arrelament. I és gràcies a la parafernàlia que s'hi ha anat sumant», argumenta.
«Al marge de la celebració de les cavalcades, en molts pobles s'organitzen campaments reials i altres actes vinculats a l'espera emotiva i il·lusionant de ses majestats», indica. I desenvolupa: «Hi ha, al seu torn, una mena de costums lligats a la seua arribada, com ara cantar el popular 'tirorí, tirorí'. Existeixen pobles, a la zona del Matarranya, que corren pel carrer amb una mena de calderons per a fer soroll, o en altres s'encenen fanals».
Es tracta, com assenyala aquesta veu autoritzada en esdeveniments festius, «d'actes sacres, on es produeix una mena de peregrinació laica cap als Reis Mags d'Orient, malgrat que el seu rerefons tinga un caràcter religiós». «L'espera dels reis és un dels moments més bonics de l'any, quan la il·lusió envaeix a tots, especialment als més menuts, i d'aquesta estona tan emotiva, s'han fet actes que reforcen la tradició dels reis», subratlla. Una tradició ben viva i arrelada a les nostres comarques, amb Alcoi com a punta de llança història.