Fa 25 anys, Manu Chao va titular un dels seus primers treballs discogràfics sense Mano Negra de manera molt optimista. Próxima estación: esperanza, es deia. Precisament a això, a lʼesperança, va apel·lar el síndic de Compromís, Joan Baldoví, en la seua intervenció en el debat de política general celebrat el 23 de setembre passat, quan Carlos Mazón encara ocupava la presidència de la Generalitat. La renúncia al càrrec del cap del Consell, quaranta dies després, produïa un sotrac a la política valenciana. Un altre gir de guió en la legislatura més convulsa de la història.
Compromís va arribar al debat de política general —el més important de lʼany— amb els deures fets. En efecte, la coalició no va limitar-se a incidir en la pèssima gestió de lʼemergència per part del Consell i a exigir la dimissió de qui nʼera el president, sinó que va anar un pas més enllà, tot proposant un pla de futur. Una recepta davant les polítiques involucionistes imposades per PP i Vox en el primer any de mandat, i pel PP en solitari, però amb el suport intacte de Vox, des de juliol de 2024.
En les seues intervencions a lʼhemicicle, Baldoví no sʼha estat de remarcar el rol submís de lʼextrema dreta. De fet, les reaccions de Vox davant la marxa de Mazón varen ser més afectades que no les dels representants populars. En les seues intervencions, el síndic de Compromís ha assenyalat reiteradament Vox com a còmplice de la continuïtat de Mazón. Lʼentrada de Juanfran Pérez Llorca com a nou president, també amb els vots dels ultres, no ha deixat de costat lʼafany propositiu, de manera que «un poble digne» tinga «un govern decent». Una cinquantena de mesures que Compromís ha agrupat en deu apartats. Són els següents.
1. Les víctimes de la dana
En primer lloc, Compromís pretén oferir des de la Generalitat una atenció personalitzada a totes les víctimes de la tragèdia del 29 dʼoctubre de 2024. El nou president ja les ha demanades disculpes en nom de la institució i ha creat una direcció general centrada en lʼajuda psicològica a totes elles, dos dels propòsits que sʼhavia marcat la coalició, que també preveu rebre-les al Palau. A més, planteja una reconstrucció «que escolte els veïns i es prepare per a futurs riscos climàtics i mediambientals».
2. El model dʼemergències
Com era de preveure, entre els propòsits de Compromís hi ha la recuperació de la Unitat Valenciana dʼEmergències (UVE) que el Govern de PP i Vox va eliminar quan encara no havia començat a caminar. Compromís vol un cos únic de bombers que integre tots els serveis de prevenció i dʼextinció, a més de garantir la gestió pública i directa del telèfon 112, amb unes condicions laborals dignes. Encara que lʼactual contracte amb lʼempresa Ilunion va signar-se sota el Govern del Botànic, lʼobjectiu és donar pas a una gestió amb funcionaris públics. De la mateixa manera, Compromís proposa la creació, per llei, dʼun Servei Valencià de Meteorologia que col·labore amb Aemet, les universitats i entitats sense ànim de lucre com Avamet, però disposar dʼinformació pròpia i molt propera al territori. Un servei com el que ja tenen Catalunya o el País Basc.
3. Recuperar drets
Entre els compromisos hi ha, òbviament, un canvi de polítiques en matèria de drets. Compromís vol aprovar en els primers trenta dies de govern una «megallei» que recupere «tots els drets furtats», vol que À Punt siga «una televisió plural i en valencià», després de la introducció progressiva del castellà, així com recuperar «tots els instruments contra la violència masclista», començant per la seua pròpia referència. Una Agència Antifrau valenciana «independent», una administració «transparent» i la dotació de recursos a la justícia «en la lluita contra la corrupció» són alguns dels altres aspectes que volen dur a terme en matèria de regeneració. En la mateixa línia, Compromís vol recuperar «tots els drets LGTBI retallats» i prohibir de forma total les «tortures de conversió» que Vox ha atiat amb la connivència dels populars.
Dels drets arrabassats, Compromís també fa esment del dret a la cultura, prestigiant institucions com ara lʼIVAM, o la justícia fiscal, de manera que les grans fortunes i empreses amb beneficis multimilionaris paguen més que no ho fan amb lʼactual Govern.
Compromís no oblida lʼimpost a les estades turístiques, la famosa taxa turística, que com la UVE, no va arribar a implementar-se perquè va impedir-ho el canvi de color polític a la Generalitat.
4. La vivenda
Com és natural, el dret a un habitatge digne constitueix una prioritat. Compromís parla, ras i curt, dʼeliminar els apartaments turístics en municipis amb problemes dʼaccés a la vivenda. Es tractaria dʼaprovar una llei que permeta als municipis limitar o prohibir directament les vivendes dʼús turístic, «tal com ha avalat el Tribunal Constitucional».
Com també era dʼesperar, Compromís sí que aplicaria la llei de vivenda estatal que possibilita la limitació dels preus dels lloguers a través de les anomenades «zones tensionades» i recuperaria la figura del tanteig i retracte que ja va aplicar la Generalitat botànica per a adquirir habitatges i que no vagen a parar a fons voltor. La coalició afirma que els habitatges de titularitat pública haurien de ser-ho «de manera permanent» i té implantaria un Pla Edificant com el de les escoles i instituts, en aquest cas centrat en la construcció de vivenda pública.
5. Educació
En la cartera que Compromís va gestionar durant els vuit anys del Botànic, la coalició garanteix un increment del professorat, millorant les seues retribucions econòmiques i reduint la ràtio dʼalumnes per aula, algunes de les demandes que els docents van fer en la vaga que han protagonitzat aquesta setmana.
La coalició, a més, vol oferir «menjador escolar gratuït i universal» per a totes les famílies, recuperar el Pla Edificant per a la construcció i actualització dels centres escolars, de manera que siguen «dignes» i que disposen, en tots els casos, dʼaire condicionat.
Des de la perspectiva estrictament acadèmica, Compromís vol un pacte contra la segregació educativa i acabar amb les barreres dʼaccés, recuperar «el dret dels xiquets a aprendre valencià» i garantir la gratuïtat de lʼaprenentatge de la llengua per als adults.
6. Salut
Entre les iniciatives en matèria sanitària de Compromís, la número u és la finalització de les privatitzacions, aconseguint una sanitat 100% pública, sobretot després dels episodis relacionats amb lʼempresa Ribera Salud a la Comunitat de Madrid. No obstant això, la coalició diu que exigirà el deute que mantenen les concessionàries amb la Generalitat i que destinarà aquestes quantitats a lʼatenció primària, que és el gran cavall de batalla en aquest camp.
Prioritzar la salut mental, amb la creació de places de psicologia clínica als centres de salut, és un altre punt destacat. Aprovar una llei contra la ludopatia, recuperar i millorar un Pla dʼinfraestructures en lʼàmbit social i reduir les llistes dʼespera de la dependència, que sʼhan augmentat amb lʼactual Govern.
7. Ciència i canvi climàtic
La fatídica dana que ha marcat un abans i un després a la política valenciana demostra la necessitat de fer cas a la ciència i d’assumir les derivades del canvi climàtic. En aquest sentit, Compromís aposta per introduir la fiscalitat verda que ja abanderava dins del Botànic, per introduir l’educació ambiental en els col·legis i instituts o per crear una empresa pública d’energia «per a aconseguir la sobirania energètica amb fonts renovables, respectant el territori i amb els beneficis revertint en els municipis». Una idea, de l’empresa pública energètica, que compartien amb Unides Podem, però que sempre va trobar l’oposició dels socialistes. Finalment, la coalició planteja que la Generalitat Valenciana ajude les famílies vulnerables o amb persones majors a instal·lar-se un aire condicionat.
8. Revolució industrial
Un dels grans reptes de l’economia valenciana, el de la modernització industrial per adaptar-se a la nova conjuntura, forma part igualment del decàleg de Compromís, tot proposant la indústria cultural o la 4.0. Entre les iniciatives associades hi ha la transformació de l’Institut Valencià de Finances (IVF) en un mecanisme de suport als sectors productius o l’establiment d’ajudes econòmiques a les grans empreses per tal que respecten el medi ambient. I una altra iniciativa cridanera: la Generalitat disposaria d’una cartera d’accions en aquelles empreses que reben més suport de l’Administració. Una altra de les intencions és la creació d’una Escola Pública de Negocis per a oferir serveis a les pimes.
9. Modernitzar l’Administració
L’enfortiment i modernització de la Generalitat Valenciana passa, entre altres coses, per mesures de control de les accions dutes a terme. És per això que Compromís fixa com a objectiu el sorgiment d’una Agència Valenciana d’Avaluació de les Polítiques Públiques, la descentralització de l’Administració mitjançant una llei de comarques que les atribuesca d’un poder de decisió real, atorgant un estatus especial a aquelles que tenen una marcada identitat pròpia, com és el cas del Baix Segura. En la mateixa direcció, la coalició valencianista aspira a regular les àrees metropolitanes i reconèixer per llei les tres de més importants: la de València, la de la Plana de Castelló i la d’Elx-Alacant.
10. L’agenda valenciana
Les últimes cinc iniciatives de Compromís interpel·len directament l’Estat. Són cinc de les reivindicacions clàssiques del valencianisme polític, en alguns casos compartides amb unes altres formacions.
En primer lloc, com és lògic, la reforma del sistema de finançament autonòmic, «seguint els criteris dels experts de les Corts». El model actual, caducat des de l’any 2014, no troba un relleu per la inacció de PSOE i PP, incapaços de posar-se d’acord. D’altra banda, Compromís exigeix l’aplicació transitòria del fons d’anivellament, de manera que les comunitats més maltractades per l’actual sistema —com la valenciana— no continuen incrementant el seu deute de manera exponencial. La coalició també exigeix la condonació del deute històric, i demana el blindatge de les inversions estatals d’acord amb el pes poblacional. Per acabar, reclama la gestió dels trens de Rodalies per a «fer una xarxa digna», així com el reconeixement del dret civil valencià, una demanda compartida per populars, socialistes i ells a les Corts, però que no es concreta mai al Congrés.