Probablement, l'exposició que fins al 8 de febrer es pot visitar a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de València no hauria existit si Andreu Esteban no tinguera arrels morellanes. Però les té, i ben fondes. I, com a tal, ha vist com en els darrers anys, a la comarca dels Ports, han emergit projectes de l'anomenada "energia neta" que han tingut un fort impacte visual entre cingles i muntanyes. A la primera dècada del mil·lenni fou el plugim de parcs eòlics, amb les seues corresponents subestacions. Des de fa uns anys, l'amenaça d'una línia de Molt Alta Tensió (MAT) que, amb les seues torres, obrirà una cicatriu gegantina.
És a partir d'aquesta experiència personal que naix «Terra nullius», una exposició que ens invita a reflexionar al voltant de l'impacte que, sobre el territori rural, té la instal·lació de les anomenades energies netes que serveixen per cobrir la demanda energètica de les urbs. La mostra és el resultat de la beca Fragments, que atorga la Unió de Periodistes.
El nom de l'exposició no és en absolut casual. El va empescar Esteban mentre llegia Colonialismo energético, dels autors Josefa Sánchez Contreras i Alberto Matarán Ruiz i editat a Icaria. Terra nullius és un terme llatí que, stricto sensu, significa terra de ningú, i que ha estat utilitzat històricament per les potències colonials per referir-se a terres que, tot i habitades, eren 'descobertes' -i posteriorment apropiades- pels colonitzadors.
«És la mateixa lògica —argumenta Esteban— que, a hores d'ara, regeix l'actuació de les empreses del sector energètic». Aquest jove fotoperiodista —compta només vint-i-sis anys— s'ha passat gairebé un any fotografiant paisatges en mutació arreu del País Valencià, dels Ports a l'Alt Vinalopó. Documenta, al capdavall, un espai en transformació, un espai que, des dels despatxos de València o de Madrid, es percep com un espai de sacrifici.
«Terra Nullis», però, va més enllà. En l'exposició hi ha dos tipus de fotografies: unes «més evidents" o periodístiques, com ara els camps de plaques solars abandonats o un reguitzell de torres d'alta tensió, i altres «més suggerents" que juguen amb la il·luminació, «com una metàfora de les ombres que crea tota aquesta electricitat».
«L'exposició uneix el fotoperiodisme més clàssic amb la fotografia d'avantguarda. Crec que és un híbrid molt interessant i que, a més, mostra la capacitat d'Andreu Esteban per a créixer com a professional de la fotografia», explica Lidón Beltrán, qui ha estat responsable de la tutorització d'aquesta beca Fragments de la Unió de Periodistes, que enguany arriba a la seua cinquena edició.
Segons Carme Ripollés, fotoperiodista i membre de la comissió executiva de la Unió, aquesta edició ha significat la reactivació del projecte: «Després d'un impàs de reflexió i d'un canvi al comissariat, el 2024 des de la Unió de Periodistes vam reprendre el Projecte Fragments perquè considerem que és una eina singular i única a l'Estat espanyol per a desenvolupar temes d'interès des del prisma del fotoperiodisme, però amb el llenguatge, la profunditat i el recorregut propis dels projectes documentals. El projecte Fragments suposa un gran esforç en recursos i mitjans per a la Unió, però un projecte tan singular i tan important per al fotoperiodisme havia de mantenir-se viu».
Ripollés afegeix que aquesta aposta respon a una visió clara sobre la funció del periodisme: «En moments en què les tendències en comunicació marquen sovint un pas oposat, des de la Unió apostem pel periodisme compromès, fet amb temps, amb profunditat i matisos, i que, alhora, incorpore nous llenguatges visuals. Volem donar suport a projectes que obrin debats i generen coneixement des del territori».