El desembarcament de noves universitat privades a les Illes ja té la llum verda del Govern balear. Així ho ha decidit la conselleria d’Educació, el titular de la qual, Antoni Vera, justifica que facilitar aquesta oferta «no és incompatible» amb «la defensa de la universitat pública», la Universitat de les Illes Balears (UIB).
L’executiu de Marga Prohens ha fet molta via en permetre l’arribada de dues noves universitats privades. El juliol passat aquesta revista informava de la pretensió dels dos centres i quatre mesos després ja tenen el plàcet del Govern. A les dues existents, el Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez i el Centre d'Educació Superior Felipe Moreno, se li afegiran, així, un centre adscrit al CEU San Pablo -que és propietat del grup catòlic ultra conservador Asociación Católica de Propagandistas, que també té la capçalera digital de dreta radical eldebate.com -, un altre de la Universidad Antonio de Nebrija i en el cas de la Universitat de Mallorca Adema -que ja ofereix, per exemple, Belles Arts o Odontologia en bilingüe, castellà i anglès- ampliarà prou la seva oferta educativa.
Segons Vera el model educatiu universitari balear que defensa l’equip de Prohens és el de la «convivència» entre «l’oferta pública i privada» per assegurar «la llibertat d’elecció» a l’hora de cursar educació universitària.
Carles Bona, diputat del PSIB-PSOE, considera que el que amaguen les paraules del conseller és «un model de privatització» universitària que en alguns casos suposarà que l’oferta privada ofereixi graus que ja existeixen al catàleg de la UIB. «Es tracta d’una solapament» que al seu entendre dificultarà la formació a l’hora de «fer pràctiques» perquè les «places són limitades».
La diputada de Més per Mallorca Maria Ramon acusà el Govern d’aprovar la implantació del centre del CEU San Pablo «de manera atropellada» i exigí a Costa que contesti la pregunta de «fins on es poden seguir admetent sol·licituds per a implantar universitats privades» a les Illes.
La diputada de Més per Menorca Joana Gomila també es mostrà crítica amb el desembarcament d’universitat privades que, afegí, poc servirà per «als estudiants menorquins perquè el cost d'estudiar» a Mallorca «és tan car com anar estudiar a Barcelona, València o Madrid».
Des de l’àmbit sindical la Unió Obrera Balear-Ensenyament destaca que la intenció del PP és «privatitzar el sistema públic i deixar-lo en mans dels interessos empresarials» a l’estil del que fa «Isabel Díaz Ayuso» a Madrid i que «té tots els ingredients del reaccionarisme més ranci». Per a UOB-Ensenyament «el PP balear —com a bon súbdit provincià— dona mostres clares de voler imitar el model privatitzador de la Comunitat de Madrid».
Des de Més per Mallorca també s’ha fet el paral.lelisme entre els governs de Prohens i Ayuso, quelcom que queda provat, al parer d'aquesta formació, per «la declaració, per part de l’executiu balear, de la Universitat CEU San Pablo com a projecte estratègic abans que el Parlament convalidàs el Decret Llei que l’emparava, fet que no va succeir, i pel procediment exprés utilitzat per a tramitar la Universitat de Mallorca-Adema». Per als sobiranistes mallorquins el Govern «es deixa arrossegar pel corrent privatitzador que ja està desfigurant la universitat a escala estatal». Més assevera que «els fons d’inversió han entrat als campus no per amor al coneixement, sinó per amor als seus cicles d’inversió. Per als fons d’inversió, l’educació superior és rendible i té una clientela assegurada: universitats comprades per 1.000 milions d’euros i venudes per 2.000 milions. El creixement (d’universitats privades) no és espontani, sinó provocat. Aquest Govern sap perfectament que si no reforça la Universitat de les Illes Balears, si no amplia l’oferta pública, si no modernitza infraestructures i si no garanteix estabilitat al professorat la demanda s’escapa cap al sector privat». I el problema, conclou, és que una universitat privada «respon als incentius del mercat i no a les necessitats del país» i això du a que «ofereixin els graus més rendibles, no els més necessaris, es pugi el preu de matrícula i es creï un sistema dual on qui pot pagar té opcions i qui no, queda limitat a una oferta insuficient».