El 25% de l’ensenyament en castellà s’allunya de les Balears definitivament. La decisió que va prendre en el seu dia el Tribunal Suprem per a Catalunya no pot extrapolar-se a les Illes perquè, segons va decidir fa un mes el Tribunal Superior de Justícia del territori, no es tracta del mateix model educatiu: mentre que al Principat és el de la immersió a l’arxipèlag és l’integral en els dos idiomes. Aquesta setmana, a més, s’ha conegut —segons ha recollit el diari de Palma Última Hora— que l’entitat que havia recorregut davant els tribunals amb la pretensió que obligassin al quart de l’ensenyament en espanyol, PLIS Educación, ha renunciat a seguir la via judicial fins al Suprem. Per tant, el TSJ pot donar la qüestió per finalitzada. O sigui: el 25% no serà d’aplicació a les Illes.
El grup PLIS és una organització de docents que amb el nom ja ho diu tot: Profesores Libres de Ingeniería Social o PLIS, amb l’afegit Educación por favor. Tant aquest grup com Sociedad Civil Balear van assessorar dues famílies que, amb la mateixa línia que Vox al Parlament, pretenien que la sentència del Suprem per a Catalunya s’havia d’aplicar automàticament a les Illes i així ho reclamaren a la Conselleria d’Educació. El seu titular, Antoni Vera, va contestar a Vox, quan la ultradreta elevà al Parlament la qüestió, que la pretensió era del tot infundada perquè a les Balears no existeix el mateix model que al Principat i que el Govern refusava de pla la possibilitat de fer cas a la petició. Això va enfurismar el partit de l’extrema dreta.
Posteriorment, la Conselleria ha reiterat tantes vegades com ha estat necessari la mateixa argumentació. Davant de les famílies i de la justícia, també. I el Tribunal Superior ha fet exactament igual en dues ocasions. L’última ara fa un mes, quan tancà la possibilitat d’aplicar a les Balears la normativa imposada pel Suprem a Catalunya. Per al TSJ el model illenc cerca assegurar el coneixement en els dos idiomes i la concreció del nombre d’hores lectives en un idioma o l'altre queda en mans del projecte educatiu de cada centre, sempre dins del marge legal del decret de mínims, que obliga que almenys el 50% es faci en català. Per al Superior això no és cap discriminació ni tampoc és immersió com a Catalunya sinó el model propi balear. En conseqüència, rebutjà el recurs.
Quan es va conèixer la segona sentència del TSJ, PLIS va fer una valoració —igual que ja havia fet de la primera— que permetia entendre que recorreria al Suprem. Encara es pot llegir a la seva pàgina web. Interpretava que si bé «les dues sentències neguen a dues famílies els drets dels seus fills a rebre almenys el 25% de l’horari lectiu en castellà» també considerava que «les dues sentències insisteixen que la conjunció lingüística, és a dir, l’ensenyament en les dues llengües oficials, no ha de ser una fórmula buida, que l’Administració és responsable que els pares puguin elegir el centre segons la presència vehicular del castellà i català» i, per tant, entenia que existia una escletxa a favor de les seves tesis, cosa que pareixia augurar un recurs al Suprem.
Malgrat el que semblava, finalment PLIS ha declinat seguir el procés judicial. En conseqüència, s’esvaeix definitivament l’opció teòrica del 25% per a l’ensenyament illenc. Porta tancada jurídicament. No políticament, però.
L’actitud del Govern en tot aquell afer va irritar profundament Vox. La seva portaveu, Manuela Cañadas, carregà fort ferm contra el conseller Vera i, també, contra Marga Prohens. Quan la ultradreta s’avingué a negociar amb el PP els pressupostos 2025, la primavera passada, va entendre que podria revertir la situació i obligar el Govern a acceptar per la via dels fets polítics consumats el que la ultradreta havia vist com començava a perdre-ho per la via judicial.
Aleshores imposà una condició sense la qual no hi hauria pressupostos. Que la Llei d’educació fos reformada per introduir-hi el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament, amb el català, cosa que el PP acceptà sense cap problema. Perquè, de fet, així ho havia pactat amb el PSOE quan el 2022 es negocià aquesta llei, si bé finalment els socialistes, empesos per la resta de l’esquerra, es varen desdir i renunciaren a fer del castellà també llengua vehicular, cosa que va provocar que el PP optàs per votar en contra de la llei, que va tirar endavant amb els vots esquerrans.
Una vegada aprovats els pressuposts, el juliol, i iniciat el nou període de sessions parlamentàries, el setembre, Vox demanà al Govern que començàs el procés per reformar la Llei d’educació i, a més, que també mudàs el citat decret de mínims i, si calgués, la Llei de normalització lingüística per tal de «fer real que el castellà sigui llengua vehicular de l’educació» a les Illes.
El Govern, però, va advertir el grup d’ultradreta que havien pactat fer vehicular el castellà «juntament amb el català» però que de cap de les maneres acceptava —«són línies vermelles que mai traspassarem», va dir Prohens— reformar el decret de mínims i la Llei de normalització.
La resposta de Vox va ser elevar la tensió com mai. La seva portaveu, Manuel Cañadas, li digué a Prohens que «vostè no té paraula», «menteix» i «traeix» el pacte al qual, al seu entendre, havien arribat. El PP negà tal acord i es limità a dir el conegut: que farà del castellà llengua vehicular i res més. «Això és una estafa», contestaren els d’extrema dreta, perquè, segons ells, «serà una muda simbòlica, sense contingut real».
Des d’aleshores —era a principis d’octubre— la tensió entre Vox i PP i en especial entre Cañadas i Prohens no ha fet més que augmentar. Cada dimarts al Parlament —dia setmanal de control de l’oposició al Govern— la portaveu ultradretana diu de tot i molt a la presidenta.
La situació ha arribat a un punt de tensió tan alta que dimarts passat —segons informà el diari abans citat— Prohens es reuní discretament amb el líder ultra, el president de la cambra, Gabriel Le Senne, per exigir-li que cridi a l’ordre a Cañadas.
Durant l’agre intercanvi de retrets la presidenta advertí tots els grups opositors però en especial Vox i el PSOE —que intentava aprofitar la mala relació del Govern amb els ultres— que si tenien la temptació de fer una majoria de bloqueig ella podria contestar anant a urnes anticipades i desafiadora advertí: «Si jo convoc eleccions, tots vostès tremolaran».