L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha publicat un estudi que mostra que els Països Catalans són castigats per part del Govern de Pedro Sánchez a l’hora d’invertir en política d’habitatge. L’arxipèlag ocupa la penúltima posició, només amb Catalunya en una pitjor situació, a la coa. Tampoc el País Valencià mereix massa generositat de l’Estat espanyol, atès que és el cinquè lloc amb menys flux de diners per lluitar contra el problema social de l’alt preu de l’habitatge.
L’Assemblea segueix així fent aquest tipus d’informes —característics de la seva activitat— que volen fer veure que el seu parer és una evidència: «el tracte colonial que Espanya» dispensa a les Balears. L’ASM es va crear l’octubre de 2014 amb «la voluntat d’estendre el sobiranisme» a Mallorca amb l’objectiu final de «la creació d’un estat propi per als mallorquins, junt amb els ciutadans de la resta dels Països Catalans si així ho decideixen, mitjançant un procés democràtic».
Amb la publicació d’estudis com l’ara citat i la promoció de debats, trobades i conferències «al marge de partidismes», sempre relacionats amb el sobiranisme, espera cada cop eixamplar «l’òrbita catalanista independentista» a Mallorca.
Actualment, n’és el president Joan Planes, des de fa quatre anys —amb el càrrec renovat el 2023—, i anteriorment ho foren Maria Antònia Oliver i Cabrer (2014-2015), Cristòfol Soler i Cladera (2015-2018), expresident del Govern balear del PP (1995-1996) i Margalida Miquel (2018-2021).
Aquest últim informe de l’ASM sobre les inversions en habitatge del Govern espanyol denuncia que «torna a deixar les Balears a la coa amb les inversions», segons el que reflecteix del Pla estatal d’habitatge 2026-2030, «tot i ser la comunitat autònoma amb els preus més disparats i amb més dèficit d’habitatge social».
A partir de les dades oficials publicades, l’ASM explica que a les Illes li corresponen 168 milions d’euros, que suposen 134 euros per habitant, «una quantitat que ens situa en penúltim lloc, només per davant de Catalunya. A l’altre extrem se situarien comunitats com La Rioja (364 euros), Astúries (228) o Cantàbria (224), on no hi ha la crisi d’habitatge, inflació i superpoblació que pateixen les Balears».
Recentment, el Govern de Sánchez advertí al de Marga Prohens que si no limita els preus dels lloguers el castigarà retallant encara més —en aproximadament un 20%— les inversions en aquest àmbit tan socialment sensible. Un percentatge que convertit en nombre absolut equivaldria a uns 34 milions menys. L’ASM critica l’actitud de Madrid perquè, per una banda, la limitació esmentada «s’ha demostrat contraproduent a l’hora d’incentivar la sortida dels habitatges buits al mercat» —i al respecte recorda que a les Balears n’hi ha uns 100.000— i també perquè, per l’altra i sobretot, és «un xantatge intolerable, propi d’un estat colonial i autoritari com l’espanyol, que al mateix temps ens sotmet a un espoli fiscal del 14,2% del nostre PIB. A l’exercici de 2024, 6.332 milions que se n’han anat cap a Madrid per no tornar».
Es refereix l’ASM a l’estudi que va fer públic a principi d’enguany, en el qual constatava que a partir de les dades publicades per AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) el PIB de les Illes és el que va créixer més el 2024 amb un 4,2%. «Essent el PIB de 2023 de 42.084 milions d’euros, segons dades de l’INE», argumentava l’Assemblea, «aquest increment suposa un total de 43.851 milions per a 2024. Aplicant-hi el criteri del flux monetari de les balances fiscals de 2005, les úniques publicades pel Ministeri d’Hisenda fins ara que l’inclouen, i que reconeixen un saldo negatiu per a les Balears del 14,2%, el major amb diferència de totes les comunitats autònomes, això representa un total de 6.226 milions que se’n van cap a Madrid i que ja no tornen pus mai més. Per fer-nos una idea de la brutalitat de la xifra, el pressupost no financer de les Balears de 2024 va ser de 6.365,5 milions. Això vol dir que si les Illes Balears fossin un estat independent, alliberat d’aquest robatori sistemàtic, podria doblar el pressupost dedicat als serveis públics».
En relació amb l’habitatge, l’Assemblea troba que «l’única manera» de resoldre aquest greu problema social que es pateix a les Illes consisteix a «frenar i revertir l’allau demogràfica» i actuar sobre el mercat amb decisió, prohibint la venda d’immobles «a no residents i especuladors estrangers», tenir clar que s’ha de prioritzar l’habitatge públic per a les famílies autòctones i ajudar els petits propietaris i hereus a rehabilitar habitatges buits, «unes mesures que només es poden dur endavant deixant de ser una colònia d’Espanya i disposant d’un estat propi, lliure i independent».
Per un altre costat, l’Assemblea celebra aquest divendres, dia 21 de novembre, un dels seus sopars col·loqui amb destacades personalitats del món independentista catalanista. En aquesta ocasió es desplacen a Mallorca Jordi Domingo, president del Consell de la República Catalana, i Jordi Castellà, comissionat pel reconeixement internacional de la Nació Catalana.