Les tres persones representatives del nou període de l’AEPV ens reben en la seua seu de la capital valenciana. Al marge de la seua joventut, Pedro F. Medina és un president atípic perquè procedeix del món del còmic, amb el qual es va bolcar amb la creació de la seua editorial, Fandogamia, un segell amb predicament entre els aficionats i conegut entre el públic generalista per la persecució de l’extrema dreta a alguns dels seus àlbums il·lustrats com Ser fascista está mal i Jesús no odia a los mariquitas. Medina, en tot cas, formava part de la junta des de feia sis anys, un relleu, per tant, que consideren «natural». Per la seua banda, les vicepresidentes pertanyen a dues de les principals editorials mitjanes que publiquen en la nostra llengua, Llúcia Casanova (Andana Editorial) i Neus Pedrós (Edicions 96).
En una junta heterogènia i que «ha baixat la mitjana d’edat 15 anys», apunta Medina, estan representades també les editorials Litera Libros, Lletra Impresa, Edicions Voramar, Sargantana, Llibres de la Drassana, Onada Edicions, Nau Llibres i Publicacions de la Universitat de València, amb un 30% d’empreses que no hi estaven representades i un augment dels segells en valencià, més de la meitat del total, un fet que «no s’havia produït mai, la qual cosa, encara que jo no publique en valencià, demostra la importància que li hem donat a aquest tema», assenyala el nou president.
La nova junta es feia càrrec del vaixell en un moment de renovació també dels càrrecs tècnics de l’Associació i d’incertesa econòmica provocada per la no convocatòria per part de la Generalitat de les ajudes a la difusió —les de producció sí que s’havien convocat—, la qual cosa obligava a fer previsions en diferents escenaris. Alhora, el relleu es produeix en un context de conflictivitat amb el tema de la llengua, afer en què la nova junta no s’ha posat de perfil. De fet, en ser nomenat, una de les primeres manifestacions de Medina va ser defensar el «model lingüístic vigent malgrat enfrontaments estèrils». «Encara que jo no publique en valencià, em crec absolutament l’edició en valencià», ratifica el president d’una Associació en el punt de mira de la dreta, com tantes altres, per incloure la denominació històrica de País Valencià. Un debat nominal que tots tres consideren «estèril» i que no està en l’agenda del col·lectiu. «El que importa és una bona producció editorial en valencià, donar suport als autors, als il·lustradors... Importa crear un sector potent, que funcione», intervé Llúcia Casanova.
Les prioritats, per descomptat, són unes altres, com la recuperació de les empreses afectades pel tema de la dana. O la recuperació de les ajudes que faltaven, cosa que ha estat possible per la bona relació amb l’actual director general de Cultura i responsable de l’àrea del llibre, Miquel Nadal. Ajudes convocades el mes d’octubre passat amb unes bases «en les quals s’ha tingut en compte la nostra opinió. I també tenim una bona relació amb el servei de llibres i biblioteques. És molt més del que hem tingut els darrers anys. Fora d’això, tot és més complicat», adverteix Medina. Una interlocució que podria canviar en funció del que passe amb els canvis en el govern de la Generalitat després de la dimissió de Carlos Mazón. «L’escenari és incert, però ja ho era fa molt de temps. Hem insistit molt i hem aconseguit una interlocució. D'ací a un any, no ho sabem», rebla.
Tot i els ponts, les relacions no són fàcils. La nova junta va demanar reunir-se amb el conseller d’Educació i Cultura, José Antonio Rovira, però aquest va decidir delegar la seva presència en la secretària autonòmica, Pilar Tébar, en un contacte que no s’ha pogut programar encara. La normalització de relacions i el suport institucional és imprescindible per abordar la professionalització del sector, visibilitzar el llibre valencià i els seus autors i autores, enfortir les fires o guiar el sentit de les subvencions. «Els editors som empresaris, però també som una part fonamental del sistema cultural, creem cultura i necessitem relacionar-nos amb les institucions. Que l’Administració renuncie al sector editorial ens fa mal a tota la societat», intervé Casanova.
Hi ha iniciatives, de fet, que no són possibles sense l’Administració. Per exemple, recentment s’ha aconseguit un estand d’editorials valencianes en el Festival Internacional del Còmic d’Angulema, a França, la fira més important d’aquest sector a escala europea, on hi ha el joc el mercat de compravenda de drets. «Les editorials ja acudíem de manera individual a la fira, però el fet d’anar amb un estand col·lectiu és molt important per millorar la imatge i la presència dels segells. Això sols és possible amb l’ajut de l’Administració, informant nosaltres de quins són els interessos del sector», explica Medina. No és un tema menor el de les fires: les editorials valencianes compren drets per a fer traduccions, però també exporten els seus productes, venen llibres valencians en l’estranger. Un cas paradigmàtic és el de Litera, un segell dedicat als llibres de criança que en la darrera Fira de Frankfurt va obtenir un premi de no-ficció per un dels seus llibres, publicat per una editorial alemanya. «Tenim un potencial d’exportació molt gran; si aprofitem les possibilitats, podem arribar al mercat europeu però també nord-americà i sud-americà», assegura el president de l’AEPV.
Una presència internacional que ha augmentat molt la darrera dècada, en les fires citades però també en altres molt importants com les de Bolonya o Guadalajara. Fins al punt que el 30% de la facturació d’algunes editorials correspon a venda de drets i exportació de llibres. Tot i que la compra de drets també és important: els llibres internacionals publicats en català o castellà al País Valencià donen molta visibilitat. «En el cas del valencià, a més, és fonamental comprar drets perquè normalitzes la llengua. Estàs publicant en català des d’un Premi Nobel a un volum d’autoajuda. No tot pot ser producció d’autors d’ací, és important poder llegir llibres d’uns altres països en la nostra llengua», explica Casanova. «I equipares el prestigi dels teus autors al dels autors que estàs traduint, és importantíssim», afig Medina. I, tot i això, la Generalitat Valenciana porta dos exercicis suspenent les ajudes a la traducció, suport que comportava la publicació anualment d’una vintena de títols.
La importància de la difusió
Un dels grans cavalls de batalla, per tant, serà una ajuda decidida a la difusió. «Tenim una bona producció, això queda clar, fins i tot estem venent drets a l’estranger, però ens falta arribar a les llibreries de proximitat, estar a l’abast de qualsevol», apunta el president. Però també cal presència en els mitjans, suport a clubs de lectura, campanyes... Ni tan sols els premis als llibres millor editats que atorga la Generalitat venen acompanyats de campanyes per difondre’ls. O d’una adquisició de volums per a biblioteques, la qual cosa es va deixar de fer en algun moment. Tampoc no hi ha ajudes a les editorials per promocionar els seus productes. I les que hi ha destinades a les llibreries per muntar actes no es reclamen perquè no es poden justificar, no hi ha l’hàbit de concebre les presentacions de manera professional, remunerant autors i presentadors. Això es podria revertir amb ajudes a les editorials per a fer activitats en les llibreries, professionalitzant-les i dignificant el treball dels autors. «No diguem que les llibreries no puguen demanar les ajudes, sols volem que s’òbriguen a les editorials, que són les que tenen capacitat i recursos per a justificar les despeses», diuen des de l’AEPV.
A banda, s’ha de trencar el marc autonòmic, els autors i autores valencians «han de poder defensar les seues obres fora del nostre territori; necessitem ajudes perquè aquesta mobilitat no siga autonòmica i es puga estendre fins i tot a Europa. Aquest suport per part de les administracions seria fonamental», reclama Medina. Un més gran suport dels mitjans, amb la maquinària de la Generalitat empentant des del darrere, o diners per fer campanyes en les xarxes socials, també serien elements de difusió i visualització. On estan els lectors joves.
El problema de base és la falta de conscienciació institucional en comparació amb uns altres territoris, amb Catalunya com a referent, territori que disposa d'eines fonamentals com l’Institut Català de les Indústries Culturals i l’Institut Ramon Llull. Al País Valencià, el sector del llibre està fora de les competències de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i la integració valenciana en la Ramon Llull és ara mateix una entelèquia. Un ferro roent que ni tan sols el govern del Botànic va voler abordar més enllà d’alguna col·laboració puntual i soterrada. Ara, amb el binomi PP-VOX als comandaments, «és el pitjor escenari per demanar la integració en el Llull. Potser trobarem el moment, però no és ara», conclou Medina.
«En el tema del català ja n’hi ha prou de fronteres autonòmiques. Com és possible que tingues problemes de distribució de llibre valencià a Catalunya i a les Illes o ací no ens arribe el que es fa allí? No sé com s’ha de fer, però tenim un problema molt greu»
La falta de promoció implica també que els autors i autores valencians opten per publicar en mercats amb una difusió més generosa per part dels mitjans i una implicació més proactiva de les administracions. «Retindre el talent està molt vinculat al tema de la promoció. Tu publiques a Catalunya i tens una difusió garantida. Publiques al País Valencià i te trobes amb un mur en la Sénia i no hi ha manera de passar. Necessitem més confluència amb les administracions, un altre tipus de relació. En el tema del català ja n’hi ha prou de fronteres autonòmiques. Com és possible que tingues problemes de distribució de llibre valencià a Catalunya i a les Illes o ací no ens arribe el que es fa allí? No sé com s’ha de fer, però tenim un problema molt greu», denuncia Llúcia Casanova.
El valor de la formació
Comptat i debatut, la nova junta té al davant molts reptes. Alguns, com s’ha vist, depenen de factors externs, polítics i institucionals, per dir-ho així. Però hi ha coses a les mans del sector, com ara el de la formació i encarar els nous reptes tecnològics. Així coincidint amb el Dia Valencià del Llibre, els dies 20 i 21 de novembre, hi haurà una trobada d’editors dirigida a estudiar la incidència de la intel·ligència artificial en qüestions com el marxandatge, la distribució, la producció o la creació de valor.
Alhora, en l'AEPV són conscients que han de tirar milles independentment del sector i analitzen aquests dies un informe encarregat a Econcult, la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme, al voltant dels danys produïts per la dana i les línies estratègiques a seguir els propers anys. Una evolució en què la cultura del País Valencià es juga moltes coses. Al capdavall, «nosaltres representem les empreses del sector, venem un producte, que són els llibres, però també som agents culturals». Un actiu cabdal en la batalla cultural que s’està lliurant ara mateix.