La presidenta de l’entitat memorialista Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, explica en el número de novembre de l’edició impresa d’El Temps el recorregut judicial de l’intent d’esbucar el monument franquista situat a la plaça de la Feixina, a Palma, i el final que va tenir: la sentència del Tribunal Suprem que confirmà la seva protecció, al contrari del que volien les institucions implicades (Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma) quan, en mans de l’esquerra entre 2015 i 2023, decidiren esbucar-lo, infructuosament.
Així i tot, Oliver manifesta també una certa esperança que en algun moment d’un futur no molt llunyà se’l pugui esbucar perquè «el procés judicial va ser anterior a l’aprovació de la llei estatal de memòria democràtica, la qual obliga que si un monument franquista té protecció se l’ha de desprotegir».
La llei a la qual es refereix Oliver fou aprovada l’octubre de 2022. Han passat tres anys i durant aquest temps ningú havia dit ni piu al respecte. De fet, les institucions locals citades, el Consell i l’Ajuntament, ara en mans de la dreta —a la primera, PP i Vox hi governen en coalició i, a la segona, els ultres donen suport extern als conservadors— han pres les decisions respectives per assegurar de forma efectiva la protecció del monument feixista.
Després de l’esperança que va manifestar la presidenta de Memòria de Mallorca, que coincideix amb el 50è aniversari de la mort de Francisco Franco (el 20 de novembre) a la fi un partit polític ha aixecat la veu. Ha estat Més per Mallorca, que ha exigit «al Govern espanyol que inclogui» el monument «dins el catàleg d'elements contraris a la memòria democràtica previst per l'article 36 de la llei estatal». A parer dels sobiranistes mallorquins, «és un símbol clar d'exaltació del feixisme i de la dictadura», i, per tant, «no pot continuar impune al bell mig de Palma».
Així ho feren públic en una roda de premsa els portaveus de la formació a Cort, Neus Truyol, i al Consell, Catalina Inés Perelló, i el diputat de Més al Congrés per Sumar, Vicenç Vidal, que ha anunciat que formularà una pregunta al president Pedro Sánchez per demanar-li que actuï d'acord amb la llei per fer «així justícia a les víctimes de la dictadura».
Vidal assegurà que pressionarà tot el que pugui el Govern de Sánchez perquè «aquesta no és una qüestió estètica, sinó de valors democràtics. No hi pot haver una democràcia plena mentre s'enalteix impunement la dictadura».
Segons Neus Truyol, el monument «de Sa Feixina no és neutre: glorifica una matança, la del cruer Baleares, que va sembrar la mort i el terror entre la població civil a la Desbandá de Màlaga. No hi pot haver equidistància entre víctimes i botxins».
L'article 36 de la llei de memòria democràtica obliga que «les edificacions, construccions, escuts, plaques i altres elements que exalcin la insurrecció militar, la dictadura o els seus dirigents» han de ser retirats. Segons Més, això inclou el monument de la Feixina. El dubte, però, continua essent l’element al qual s’aferren els que defensen la seva preservació, que fou «reinterpretat» el 2010, desposseït de la seva simbologia franquista i convertit en un record de «totes les víctimes de la Guerra Civil» i que, per tant, i atenent a més el seu valor «artístic», se l’ha de preservar. Així ho defensa ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics), una entitat que vetlla per la preservació d’obres i espais urbans amb valor arquitectònic, històric i/o artístic, que considera que es tracta «d’una obra racionalista singular que s’adscriu al moviment art déco» i que d'ençà de la «reinterpretació» —sobre la qual destaca que va ser «aprovada per unanimitat» de l’Ajuntament de Palma— no té cap relació amb la dictadura i el feixisme.
Els partits d’esquerra canviaren d’opinió respecte de la «reinterpretació» just després de perdre les majories a les institucions balears, el 2011. A partir d’aleshores passaren a defensar que no bastava el que s’havia fet i que era necessari esbucar el monument. Així ho aprovaren com a part dels acords de govern de 2015 les institucions implicades i, en conseqüència, s’inicià el procés que havia de ser curt, però que, en ser motiu de judicialització, s’ha allargat molts anys i finalment, com ja s’ha dit abans, acabà amb la preservació.
Ara Més adverteix que mantendrà «la pressió institucional i ciutadana per tal que la retirada» del monument franquista pugui ser una realitat.