Que adquirir un habitatge ha esdevingut una de les principals croades per a milers de persones és cosa ben sabuda. On resulta més car comprar-se una casa? On és que han apujat més els preus el darrer any? Qui són els qui es compren les residències més grans? El Portal Estadístic del Notariat permet copsar el panorama immobiliari actual.
Qui paga més?
Els veïns de les illes Balears són els qui encapçalen el rànquing del metre quadrat més car (4.205 euros). Els castellonencs són, per contra, els qui troben el metre quadrat més barat (1.309 euros). Si es mira per autonomies, Catalunya (2.167 euros) es mou en rangs de preus que són un 31% superiors als del País Valencià (1.646 euros).
Quines són les cases més cares?
Per pura lògica numèrica són les de les Illes. 513.473 euros és el preu mitjà de l’habitatge adquirit el darrer any en aquest territori, segons el Portal. De nou, les cases més barates són les adquirides a la província de Castelló (129.591 euros). A tot Catalunya, excepte a Lleida (141.597 euros), el preu de l’habitatge mitjà està per sobre de la mitjana estatal (210.361 euros).
Qui compra els habitatges més grans?
Almenys segons el Portal Estadístic del Notariat, els lleidatans són els qui adquireixen residències més àmplies (122 metres quadrats), per bé que els balears es queden a només un metre d’ells. Per contra, de nou els castellonencs (98 metres quadrats) es queden a la cua. Les cases adquirides pels valencians són tres metres quadrats més grans que les dels catalans.
On han apujat més els preus?
De nou, les Balears és on més han crescut els preus el darrer any: un 15,6%. Per contra, Girona (3,9%) és on la pujada ha estat més minsa. La mitjana estatal va ser de 7,1%.
Quina edat tenen els compradors?
És una de les dades que més crida l’atenció. A primera vista, es podria pensar que l’edat mitjana hauria de situar-se al voltant dels trenta anys. Res més lluny de la realitat, els compradors d’habitatge als Països Catalans tenen més de 45 anys. O, almenys, aquesta és l’edat mitjana. Alacant i Castelló és on l’edat mitjana és més elevada (50 anys), dos anys per sobre de la mitjana estatal (48 anys).
Qui compra?
Una de les dades que més crida l’atenció és l’alt percentatge de compravendes que duen a terme les persones estrangeres. Un de cada dos habitatges transaccionats a Alacant (52,6%) el compra una persona estrangera. Les Balears li va al darrere, amb un 40,1%. En totes les províncies, excepte en Lleida (16,2%) i Barcelona (19,9%), el percentatge d’habitatges comprats per no nadius està per sobre del global estatal (20,3%).