Judici 1-O

Les 21 frases dels testimonis policials al Suprem

Després d’una sessió polèmica de dimarts en què distints agents de la Guàrdia Civil van descriure escenes de pànic el 20 de setembre, dimecres dia 20 tornava a ser el torn d’altres policies que han declarat, novament, d’incògnit. En repassem les frases més destacades.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Agent R77175H

1. «L’actitud dels concentrats era hostil. Ens dúiem les seves paperetes i ells ens tiraven llaunes de coca-cola i ampolles plenes mentre donaven puntades de peu als cotxes».

El primer agent a declarar dimecres mantenia la versió de la manifestació violenta descrita pels seus companys.

2. «Entre la documentació intervinguda al senyor Jové hi havia un document anomenat Enfocats en què diu que els Mossos han d’esdevenir estructura d’Estat».

El document esmentat, presumptament trobat al domicili d’aquest president del consell nacional d’Esquerra Republicana, ha estat element clau en l’acusació de la Fiscalia, tot i que els encausats neguen tindre coneixement d’aquests papers.

3. «Els manifestants empraven tècniques de guerrilla urbana?».

Era pregunta del fiscal Fidel Cadena a l’agent per preguntar sobre la resistència als escorcolls. La pregunta ha estat censurada pel jutge Manuel Marchena, atès que considerava que la pregunta tenia caràcter valoratiu. Tot i la censura, el to de la pregunta és simptomàtica del relat de l’acusació.

4. «Tota l’estructura de la Generalitat estava disposada a l’organització del referèndum».

Segons l’agent, arran de les intervencions telefòniques i d’email, van comprovar que tot el Govern es preparava per fer possible l’1 d’octubre. Un testimoni que no contradiu els encausats, que no esperaven ser processats per rebel·lió per organitzar un referèndum.

 

Agent F98511S

5. «En acabar la diligència, el nombre de concentrats era important. Ens insultaven i vam pensar que eixir per allà podria ser conflictiu».

Aquest agent va participar en els escorcolls dels despatxos de distints treballadors del Departament de Treball i Afers Socials. Com la resta d’interrogats, descrivia un clima de tensió i hostilitat a les portes de la Conselleria.

6. «Vam trobar un correu de Dolors Bassa al secretari general de CCOO, Javier Pacheco, informant que els treballadors tindrien dret a unes hores per votar l’1 d’octubre».

El testimoni assenyalava l’exconsellera d’Afers Socials per haver donat caràcter oficial al referèndum en tant que els treballadors públics tenien dret a unes hores per participar-hi.

7. «Si els mossos hagueren col·laborat els hauríem vist en eixir per la porta alternativa i no els vaig veure».

L’agent denunciava també una presumpta falta de col·laboració per part de la policia catalana, tal com ja han fet altres companys seus els dies anteriors. A més, afegia que els manifestants tenien una actitud «no pacífica».

8. «Es va autoritzar l’aprovació de despeses i l’utilització d’edificis de la Generalitat per la celebració del referèndum».

Aquesta és la conclusió que, segons el guàrdia civil, s’extreu dels correus analitzats del compte d’e-mail de Josep Ginesta, secretari general del Departament que presidia Dolors Bassa.

 

Agent E98218B

9. «En tot moment sempre es referia al referèndum de l’1 d’octubre com una votació normal, totalment legal. Fins i tot, deia, que en cas de contradiccions no tinguera cap dubte que prevaldria la legalitat catalana».

Així ho assegurava el conseller d’Interior Joaquim Forn, segons assegura l’agent que va revisar el seu correu electrònic.

10. «Fins i tot parlava que si arribava una ordre per evitar aquest referèndum, que caldria estudiar molt bé aquestes instruccions per no caure en el parany».

Segons l’agent, Forn parlava en els correus de cercar «la quadratura del cercle» per no anar en contra de la llei i, a la vegada, garantir el referèndum.

11. «De les gravacions que vam escoltar de les comunicacions dels Mossos, quedava clar que ens vigilaven».

El presumpte espionatge dels Mossos a les forces de seguretat de l’Estat és una altra de les qüestions clau que intentarà provar l’acusació per implicar la policia catalana en la votació de l’1 d’octubre.

12. «En relació a principis d’actuació es denotava una unitat d’acció entre responsables polítics i el major Trapero».

L’agent continuava amb el seu relat adreçat a fer creure una estreta relació entre Forn i Trapero que tots dos han negat sempre, especialment el Major durant el seu testimoni del passat dijous.

13. «La instrucció dels Mossos era allunyar-se dels guàrdies civils i dels policies nacionals que actuaven en escoles perquè no se’ls veiés al nostre costat».

Aquest testimoni carregava contra la policia catalana sempre que podia a preguntes del fiscal.

 

Agent S1761E

14. «Recorde una nota de premsa d’Òmnium Cultural en què es feia ressò d’unes paraules de Jordi Cuixart que animava els catalans a assistir a la concentració del Departament d’Economia».

Eren les paraules d’un altre agent de la Guàrdia Civil que era interrogat pel fiscal Fidel Cadena.

15. «En cap correu vaig veure unitat d’acció entre Òmnium Cultural i el Govern de la Generalitat».

Aquest agent, però, negava relacions entre l’entitat cultural i la màxima institució catalana.

 

Agent B40743H

16. «Es demanava que la concentració fora pacífica i constant».

Aquesta dona, també de la Guàrdia Civil, reconeixia que les crides de les entitats que participaren en la concentració del 20S no eren, ni de bon tros, violentes. Ho deia a propòsit de la nota de premsa esmentada anteriorment, per la qual també era preguntada per part de Fiscalia.

17. «Per què va mirar un correu electrònic relacionat amb Pep Guardiola, si la selecció dels correus tenia a veure amb la investigació de delictes?».

Era la pregunta de l’advocat Benet Salellas. L’agent interrogada, que es dedicava a llegir els correus electrònics del compte de Jordi Cuixart per investigar-lo, es referia a e-mails relacionats amb l’entrenador de futbol Pep Guardiola, actiu durant la internacionalització de la causa. Davant aquesta confessió, era qüestionada per l’advocat del perquè d’aquesta lectura, atès que la participació de Guardiola en la campanya d’Òmnium no tenia res a veure amb els delictes investigats.

 

Agent C73251J

18. «Recorda si entre els remitents hi ha correus de Xabi Strubell?».

Ho preguntava el fiscal Javier Zaragoza a aquest agent encarregat d’investigar els correus electrònics de Jordi Sànchez. El nom de Xabi Strubell ja va aparèixer en l’interrogatori del mateix fiscal a l’expresident de l’ANC a propòsit d’uns presumptes correus electrònics rebuts per Sànchez, que ell mateix va negar haver respost ni llegit -tal com s’haurà pogut comprovar en la investigació. Sànchez, fins i tot, desconeix l’existència del tal Xabi Strubell. Aquell interrogatori a l’actual president de la Crida va generar befa, en tant que insistia en correus no llegits ni contestats per ell quan se l’està investigant per delictes que comporten dècades de presó. Ara, preguntant a l’agent, el fiscal insistia en Strubell com element fonamental per mantenir l’acusació. Strubell, segons Zaragoza, demanava a Sànchez tapar les entrades dels carrers adjacents als col·legis electorals amb cotxes particulars per impedir el pas de la policia.

19. «Hi havia dos correus. En un li escrivia dient que per al referèndum, per impedir que les forces de seguretat hi actuaren, es podien posar vehicles a les portes dels col·legis electorals».

La resposta era la mateixa que havia argumentat el fiscal durant el seu interrogatori a Sànchez setmanes abans. Tot era normal excepte el fet que el testimoni contestava llegint un paper amb anotacions, un procediment il·legal que ha alertat l’advocat de l’expresident de l’ANC, Jordi Pina. Marchena li ho ha advertit tímidament.

20. «Dels 3.800 correus va seleccionar 22 i tots eren rebuts per Jordi Sànchez i cap d’enviat?».

Li ho preguntava Jordi Pina a l’acusat per tal de fer evident que era estranya l’acusació que pot derivar en dècades de presó quan es basa en correus electrònics rebuts i no enviats per l’encausat.

21. «En els correus electrònics no s’incitava a la violència, però en les xarxes socials sí».

Era l’última resposta d’aquest agent. Havia estat preguntat per l’advocat Jordi Pina per si algun dels correus llegits contenia elements d’incitació a la violència. Ho negava, però deia que sí que ho havia vist en missatges de Jordi Sànchez per xarxes socials. Una resposta que no competia a la procedència de l’interrogatori, limitat només al marc de preguntes de les acusacions que havien requerit aquest testimoni. Marchena li ho recordava. El testimoni estava disposat a assenyalar Sànchez per haver incitat a la violència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.