Grups polítics situats a l’esquerra del PSOE, com és ara Més i Unides Podem, així com plataformes ciutadanes com Mallorca per la Pau, han manifestat recentment el seu «absolut rebuig» a la «creixent militarització» de les Balears per part del Govern espanyol de Pedro Sánchez.
Els últims mesos, el Ministeri de Defensa que dirigeix Margarita Robles està portant a terme a les Illes actuacions si més no estranyes. Es tracta de decisions que van en la línia de recuperar a l’arxipèlag importants elements d’interès militar, com si de cop i resposta l’executiu espanyol hagués tornat a la tradició de considerar les Balears, en especial Menorca i Mallorca, com a elements estratègics d’importància essencial en el Mediterrani, ara que la situació internacional s’està encalentint cada cop més.
Les noves iniciatives de Defensa a les Balears resulten xocants si es compara amb la realitat militar a l’arxipèlag durant les últimes dècades —tres, quatre...—, quan no ha parat de minvar. Els quarters s’han buidat en bona part d’ençà que s’acabà el servei militar obligatori, se n’han tancat un bon grapat, els elements de potencial bèl·lic —com els polvorins— quedaren sense activitat, la presència de vehicles de combat es reduí fins a ser testimonial i les bases operatives existents veren reduïda la seva activitat fins a mínims i en algun cas s’han transmutat en centres humanitaris, com és la zona militar de l’aeroport de Palma, on no hi ha avions de combat i és a la pràctica el quarter dels mitjans aeris de Salvament Marítim...
Tot plegat va fer que el món militar tengués a les Illes una presència mínima i tothom entenia que era bo que fos així atès el negoci turístic al qual es dedica —cada cop més intensament— l’activitat econòmica baleàrica.
De sobte, però, tot ha canviat. El primer moviment que resultà estrany fou la declaració l’any passat de Maó com a port de l’OTAN. El tercer de l’Estat, amb Rota i Cartagena. L’estrany de la qüestió és que la informació que va donar el Ministeri de Defensa fou nul·la en principi, confusa posteriorment i finalment amb la clara intenció de llevar-li transcendència: «No és una base permanent». Però perquè tan poca informació i transparència si de bon de veres no implica res nou d'importància? El cert i segur és que el port de la capital menorquina és ara i no ho era abans un lloc de «suport logístic de l’OTAN», segons el departament militar espanyol. O sigui, d’interès estratègic per a qualsevol moviment marítim bèl·lic de l’Aliança Atlàntica en el Mediterrani.
Des del Ministeri es va restar importància a la decisió. Com si fos una cosa rutinària i que no calia espantar-se de cap de les maneres perquè no hi havia cap raó ni cap canvi sobre la situació anterior de l’illa i de l’arxipèlag.
Aquest mes d’octubre de bell nou Defensa ha sorprès tothom quan, el dia 3, anunciava —novament, com qui no dona gens d'importància a l’assumpte— que ha iniciat el procés per aprovar a través d’un reial decret que el quarter que té a la part rural nord de Palma —situat al coll de Sa Creu— i la zona militar de cap des Pinar (Alcúdia), al nord-est de Mallorca, siguin declarades zones d’interès per a la defensa, cosa que suposarà ampliar els perímetres de les dues instal·lacions.
En tots dos casos ja eren espais de titularitat militar, però sense gairebé activitat uniformada. De fet, en el cas de cap des Pinar —situat en una península d’alt valor natural— molts veïnats hi han estat entrant durant anys per passejar-hi, fer excursions, nedar... Tant fou així com que l’Ajuntament d’Alcúdia i el Ministeri signaren el 2012 un conveni per compaginar aquests usos civils amb la mínima presència militar, de manera que avui encara és possible anar-hi a banyar-se a la verge i quasi desconeguda platja que hi ha, visitar el far a l’extrem oriental de la península, passar-hi el dia...
Quin és l’objectiu ara d’ampliar en 145 hectàrees aquesta àrea militar? Es restringirà l’accés de civils? I el quarter de Palma, per què s'amplia? Quina necessitat militar hi ha ara que no hi havia durant els últims anys?... No hi ha respostes. El silenci del Ministeri és la norma.
De la mateixa manera, ha actuat amb el nou polvorí de la zona militar de l’aeroport de Son Santjoan, a Palma. Defensa s'oblidà d'«informar» el Govern, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma. Ni una paraula. Senzillament —ara fa quinze dies—, va anunciar —altre pic, com si fos una decisió rutinària, sense cap rellevància— l’inici immediat de les obres —perquè ja estan adjudicades— per a la construcció d’un polvorí que acollirà míssils i drons bomba i que estarà llest l’estiu de l’any que ve. Amb quin objectiu? Quina necessitat el justifica si ni tan sols hi ha avions de combat en aquesta base que usa Salvament Marítim?... Sense respostes.
A això se li afegeix l’arribada a Palma, a principis d’octubre, del portaavions nuclear USS Gerald R. Ford, el més gran del món. La visita d'aquestes enormes naus de guerra nord-americanes s'havia espaiat molt des dels anys vuitanta, però recentment s'ha reactivat, només fa tres anys de l'última, el Harry S. Truman, que ancorà a la badia de la capital illenca.
Tot plegat ha fet reaccionar els moviments pacifistes i partits a l’esquerra del PSOE per denunciar «la creixent militarització» de les Balears. Des de Més per Mallorca, Neus Truyol, portaveu a l’Ajuntament de Palma, ha assegurat que «ens han posat literalment en el punt de mira (d’un potencial enemic) sense dir-nos res», en referència al polvorí esmentat; i, a més, troba la sobiranista que «no es pot normalitzar la presència de vaixells de guerra en un port civil i turístic, és una amenaça a la nostra identitat com a terra de pau». A parer seu, «la seguretat no neix de les armes sinó de la justícia social i la cooperació; defensam una Mallorca sense bases ni guerres».
El coordinador interinsular d’Esquerra Unida, i també únic diputat al Parlament per Unides Podem, José María García, també s’ha manifestat contra la «militarització» de les Illes. A més, presentà una proposta al Parlament balear perquè aprovàs instar el Govern espanyol a retornar el terreny que ocupa la base militar del Puig Major —la de l’Esquadró de Vigilància Aèria 7—, que també està al servei de l’Aliança Atlàntica, i a la «no renovació del Conveni de Cooperació per a la Defensa entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica i a impedir l'ús de qualsevol infraestructura situada a les Balears per a finalitats militars vinculades a l'OTAN o forces estrangeres»; hi votaren a favor Unides Podem i els dos Més, i en contra PP, PSOE i Vox.
Per la seva banda, la Plataforma per la Pau ha manifestat el seu «màxim rebuig» a les iniciatives esmentades, a la presència del citat portaavions nord-americà i ha exigit «una Mallorca lliure de militarisme».