Marga Prohens intenta combinar el suport de Vox amb pactes puntuals amb l'esquerra. I així anar aguantant. Quan fa tres setmanes els dos partits dretans trencaren una altra vegada, s’aixecà entre l’esquerra la relativa esperança —poca, a dir ver— que la presidenta rectificàs l’anunciat suport a la presa en consideració per a la derogació de la llei de memòria democràtica. No ha estat així, finalment, i aquest dimarts el Parlament aprovava amb els vots favorables dels dos partits de dreta l’inici de la tramitació reglamentària per derogar la norma.
Ara s’iniciarà el procés parlamentari, que no pareix que hagi de ser ràpid. És com si el PP estigués jugant amb aquesta qüestió: ara està a favor de Vox per derogar-la, suara s’hi oposa amb l’esquerra... i va canviant d’opinió en funció de les circumstàncies del moment.
Cal recordar que l’any passat ja es va celebrar la mateixa votació. Els de Prohens votaren amb els d’extrema dreta davant de la irritació de l’esquerra. Però llavors els dos partits de dretes es barallaren i la presidenta pivotà cap a l’esquerra. Oferí als progressistes, i aquests ho acceptaren, votar contra l’aprovació definitiva de la derogació de la llei de memòria a canvi d’aprovar dos decrets del Govern. Així ho feren i Prohens va obtenir el que volia. Els d’ultradreta li van dir de tot i molt, a la presidenta.
Poc manco d'any després torna-m'hi. Vox presentà de bell nou la mateixa iniciativa parlamentària i la cap del Govern ha ordenat votar-hi a favor, igual que l’anterior vegada, fa deu mesos. I què passarà quan es voti definitivament per a la derogació de la llei? De moment, tot indica que el PP sumarà els seus vots als dels extremistes de dreta. Tanmateix, tractant-se de Prohens, qui sap. Dependrà del context, de les circumstàncies.
El que està fora de dubte és que ara mateix Prohens cerca aguantar, com sigui i amb qui sigui. Si fa una setmana tirava endavant amb el PSOE la proposta de resolució d'apujar l’impost de turisme durant l’estiu, ara torna cap a Vox. La qüestió és mantenir la imatge que pot aguantar a la presidència el que li resta de legislatura —el Parlament s’hauria de dissoldre de forma regular el març de 2027— sense convocar eleccions anticipades.
Podrà assolir l’objectiu? «Sí, podrà aguantar, si vol», diu el politòleg Eli Gallardo. «Prohens actua amb absolut pragmatisme» i, per tant, «tot depèn de l’objectiu superior que és mantenir la presidència com sigui». Si ara toca fer l’ullet a la ultradreta, el fa, sense manies: fins i tot dimarts anuncià un homenatge de les víctimes dels bombardejos republicans a Mallorca durant la Guerra Civil, cosa que satisfé l'extrema dreta.
La presidenta no vol convocar a urnes de forma avançada i intentarà fer el que sigui per evitar-ho. El politòleg consultat, però, adverteix que «si fos valenta convocaria tot d’una que pogués per votar abans que Vox tengui més suports que els que té ara mateix».
Pel que fa a la possibilitat de comicis anticipats, la premsa dretana de Madrid segueix insistint que la cúpula del PP espanyol està calibrant seriosament la possibilitat de fer convocar a urnes el mateix diumenge de març a diferents governs territorials, una opció en la qual, amb petites variacions, hi han coincidit, entre d’altres, El Mundo, ABC i elespañol.com, aquest últim identificava clarament un possible «superdiumenge electoral» el mes de març amb eleccions a Castella i Lleó, Extremadura, Aragó, Andalusia i les Balears.