Lʼacceptació de dues propostes de Vox per part del PP valencià tornava a centrar lʼatenció aquest dilluns. Els populars accedien a eliminar la comissió LGTBI de les Corts, que des dʼara quedarà integrada en la de Família, Política Social i Igualtat, i aprovava lʼelaboració dʼestadístiques sobre lʼús de les emergències sanitàries i les donacions de sang per part de «la població nacional» i la població immigrada dins del Pla Valencià dʼEstadística 2025-2029.
De piques en Flandes, Vox ja en porta unes quantes. Però la seua guerra cultural, revestida de croada integrista, no té límits. Per tal dʼaprovar els pressupostos dʼenguany, el cap del Consell, Carlos Mazón, ja va haver de comparèixer públicament i enarborar un discurs bel·ligerant en matèria de drets humans, tot advertint que el País Valencià «no admetrà més repartiment dʼimmigració il·legal» i demanant la publicació del nombre i la nacionalitat de les persones detingudes en actes de pillatge els dies posteriors de la dana. A més, va criticar obertament el Pacte Verd Europeu, malgrat el suport explícit del Partit Popular Europeu. Més recentment, Mazón ha expressat la necessitat de modificar el nom de lʼAcadèmia Valenciana de la Llengua perquè passe a dir-se Acadèmia de la Llengua Valenciana, una reivindicació made in Vox sense recorregut legal però que el PPCV sʼavé a posar damunt la taula.
I és que el sotmetiment dels populars a lʼagenda ultra va in crescendo. Del govern de coalició del primer any de legislatura sʼha passat a un segon any en què la dependència de lʼextrema dreta ha sigut fins i tot més intensa. Mazón, molt feble després del 29 dʼoctubre de 2024, es manté dret per la connivència de Vox. El preu a pagar, no obstant això, cada vegada resulta més elevat.
«Quins debats volem guanyar en aquest període de sessions?», planteja el document de Vox als seus diputats
EL TEMPS ha tingut accés a un document redactat poc abans del trencament del pacte de govern, anomenat «Pla estratègic Grup Parlamentari Vox Corts Valencianes. Primer període de sessions 2024», en què es perceben les qüestions que més els preocupen. El document es felicita perquè «sʼhan començat a recollir els fruits de lʼacord programàtic» amb el PPCV en aspectes com «la llibertat educativa contra la imposició del valencià» o com «la llei de concòrdia front la falsa memòria democràtica».
«El grup parlamentari ha de marcar lʼestratègia política i per això hem dʼincidir en les mesures que cal desevolupar», diu el text, amb la finalitat de «reforçar el missatge de Vox en tots els debats que es puguen impulsar des de les Corts valencianes per a obtenir el màxim ressò possible». Aquest full de ruta, dividit en vuit apartats, inclou algunes iniciatives que ja sʼhan materialitzat, unes altres que estan en procés dʼaprovació i algunes més que encara estan en fase dʼestudi. Els vuit eixos, sota la pregunta «quins debats volem guanyar en aquest període de sessions?», són els següents.
1. La unitat dʼEspanya
Vox considera que la Llei dʼamnistia és «un atac a la democràcia, a les nostres institucions i a la igualtat dels espanyols», raó per la qual insta els seus diputats a ser «molt combatius». «Ha de ser prioritària la presentació dʼiniciatives parlamentàries per a denunciar lʼatemptat perpetrat pel Govern de Pedro Sánchez i els seus socis», continua el document, i planteja diverses accions en seu parlamentària. Per exemple, una proposició no de llei sobre lʼamnistia i una altra sobre la «festa nacional dʼEspanya». I explicita que el departament de comunicació de Vox dissenyarà lʼestratègia de comunicació. Aquest departament és lʼencarregat de «recollir la publicitat a realitzar en els mitjans de comunicació» perquè el missatge de Vox «ha dʼanunciar-se en les ràdios, en la premsa digital i la premsa escrita». En aquest sentit, el consell de direcció del grup parlamentari «serà lʼencarregat dʼaprovar els contractes de publicitat amb els mitjans». Gràcies a aquests contractes, alguns mitjans publiquen notícies proclius a Vox o ajuden a propagar el seu ideari.
2. La seguretat ciutadana
El segon aspecte que Vox demana tenir en compte el document és la protecció dels ciutadans «davant la inseguretat en les nostres vivendes, els nostres barris i ciutats». Una «inseguretat creixent» que es reflecteix —resa el document— en un «increment dels índexs de criminalitat i la comissió de delictes en el nostre país, un augment dels segrests, del tràfic de drogues i dels delictes contra la llibertat sexual». És per aquest motiu que Vox insta els seus diputats a «denunciar en seu parlamentària les greus conseqüències de la immigració il·legal en Espanya i, en particular, en la Comunitat Valenciana». De quina manera? Impulsant «mesures parlamentàries que insistisquen en la necessitat en lʼexpulsió immediata de tots els immigrants que accedisquen il·legalment a la nostra nació, així com dʼaquells immigrants legals que cometen delictes greus o facen del delicte lleu la seua forma de vida».
Entre les accions concretes que sʼhi proposen hi ha la celebració dʼun ple sobre immigració il·legal i inseguretat, la presentació de proposicions no de llei sobre islamització, sobre el tancament de mesquites fonamentalistes, sobre la prohibició dʼactivitats extraescolars que fomenten la cultura islàmica en els centres públics i sobre la pèrdua de la nacionalitat espanyola per la comissió de segons quins delictes.
Vox anima a difondre vídeos, a través de les xarxes socials, dels barris valencians «en què existeix presència dʼocupació il·legal»
La campanya de comunicació dʼaquest segon punt insta a difondre vídeos, a través de les xarxes socials, dʼaquells barris valencians «en què existeix presència dʼocupació il·legal», de discursos propis «sobre immigració, ocupació i inseguretat», i de gràfics corresponents al balanç de criminalitat del Ministeri de lʼInterior. Lʼofensiva també inclou la «publicació dʼarticles dʼopinió en mitjans de comunicació respecte el balanç de la criminalitat en la Comunitat Valenciana» i la celebració dʼunes jornades «sobre el problema de lʼokupació il·legal dʼimmobles, la inquiokupació i la seguretat en la Comunitat Valenciana».
La petició de dades sobre lʼorigen dels autors dels actes de pillatge posteriors a la dana —exigida per Mazón al Ministeri en acordar els pressupostos— bevia dʼaquestes reclamacions de Vox. Era la «denúncia en seu parlamentària» de «les greus conseqüències de la immigració il·legal» reclamada pel partit ultra.
3. Lʼecologisme radical
El tercer apartat fa esment a la defensa dels productes agraris autòctons «davant la burocràcia, lʼecologisme radical i la competència deslleial estrangera». El document explicita que cal «continuar amb la batalla contra les institucions europees i el Govern dʼEspanya per les males decisions adoptades, que perjudiquen enormement el sector primari». Per això es preveuen diverses mesures legislatives i unes altres de caràcter propagandísc, entre els quals «un vídeo en explotacions agràries per a denunciar el nostre rebuig a lʼAgenda 2030, al Pacte Verd Europeu i a lʼestratègia [europea] De la Granja a la Taula».
La crítica de Mazón al Pacte Verd Europeu, en març de 2025, transitava, precisament, en aquesta direcció.
4. La família
El quart element consisteix a «protegir les famílies dels atacs progres» [sic], demana la implementació de «mesures de protecció i suport a la maternitat i la paternitat» i la instauració dʼuna «perspectiva de família en lʼaprovació de qualsevol norma i en lʼacció pública de totes les administracions amb capacitat pressupostària». Entres les iniciatives parlamentàries figura una proposició no de llei per a donar suport i acompanyament «a les dones davant embarassos no desitjats», i en el vessant comunicatiu seʼn destaca la necessitat de «realitzar vídeos amb visites a associacions provida i de famílies nombroses», unes jornades sobre «família i vida» i la publicació dʼarticles en mitjans de comunicació respecte «què representen i què aporten les famílies tradicionals a la societat».
5. Educació sense intromissions ideològiques
El següent àmbit de treball és lʼeducatiu. El document es felicita per lʼaprovació dʼuna llei de llibertat educativa gràcies a la qual «la llibertat de les famílies» es prioritza per davant de «qualsevol interès polític». La pròxima meta de Vox, afirmen els redactors del document, passa per la «revisió de tots els currículums educatius i llibres de text per tal dʼacabar definitivament amb lʼadoctrinament ideològic que el Govern del Botànic va desenvolupar durant el seu mandat». Val a dir que el PP acaba dʼanunciar canvis en els continguts curriculars amb la intenció de reforçar el tractament del terrorisme etarra i eliminar els autors catalans i balears de lʼassignatura de valencià.
Lʼanomenat pin parental, a través dʼuna proposició no de llei «per a exigir el coneixement i lʼacceptació explícita dels pares per a qualsevol contingut moral impartit en les activitats extraescolars i complementàries», és un altre dels objectius de Vox. També ho és lʼ«actualització del mapa lingüístic de la Llei dʼús i ensenyament del valencià, que determina les zones castellanoparlants i les valencianoparlants», com ja ha quedat clar a lʼAjuntament dʼAlacant amb la complicitat del PP, i lʼeliminació de «la ideologia de gènere» dels centres educatius.
6. Turisme, turisme, turisme
A diferència de la resta de temes, en matèria turística es podria dir que Vox va per darrere del PP. Lʼúnica aportació del grup parlamentari es lʼaposta per «acollir competicions i equips esportius estrangers que puguen aprofitar les nostres instal·lacions esportives excel·lents». En aquest sentit, planteja una proposició no de llei per a lʼimpuls del turisme esportiu.
7. Una economia centrada en els autònoms
Tampoc no hi ha grans idees en matèria econòmica. En aquest camp, Vox també va a roda del PP, les seues iniciatives són pràcticament calcades a les dels populars: la reducció de les càrregues fiscals i burocràtiques, la col·laboració públicoprivada, el canvi del sistema de cotització dels autònoms, el suport a lʼemprenedoria i la creació dʼstartups...
8. Senyes dʼidentitat
Lʼúltim capítol del full de ruta de Vox enllaça amb el primer: «Defensarem les senyes dʼidentitat, la nostra història, tradició, cultura i patrimoni en una Espanya unida». En aquest apartat, emergeix de nou el Vox en estat pur: «Les expressions religioses, artístiques, gastronòmiques, musicals, cinegètiques, taurines o dʼun altre tipus consolidades al llarg de la història i arrelades en la identitat espanyola seran objecte de suport especial per assegurar la seua transmissió a les següents generacions», resa el text.
El document insta a recuperar el nom en castellà dels «municipis, comarques, rius i qualsevol altre paratge que lʼhagen tingut anteriorment»
Entre les accions que pretenen dur a terme hi ha un debat en el ple de les Corts sobre la defensa de les senyes dʼidentitat i quatre proposicions de llei sobre «la declaració dels festejos taurins com a Bé dʼInterès Cultural», sobre «el respecte a la cultura, història i tradició del bou», sobre la «promoció en la ràdio i televisió públiques de la tauromàquia com a part del patrimoni històric i cultural de tots els espanyols» i sobre la recuperació del «nom en espanyol» a tots aquells «municipis, comarques, rius i qualsevol altre paratge que lʼhagen tingut anteriorment».
A València, la recuperació de la denominació en castellà com a forma oficial ja està en marxa i se suma a la voluntat de modificar lʼaccent obert de la versió pròpia per un de tancat. Com en la petició formulada a Alacant per a eixir de la zona de predomini valencianoparlant, en aquest cas PP i Vox també caminen de la mà. D’altra banda, la radiotelevisió pública, À Punt, ja ha inclòs els programes de tauromàquia dins de la seua graella.
Pel que fa a les senyes dʼidentitat, pròximament es traduirà en una llei que promet ser punitiva contra qui gose dir País Valencià o emmarcar el valencià en lʼàmbit lingüístic català. La llei en qüestió serà encara més coercitiva que la que Alberto Fabra va aprovar en el temps de descompte de la legislatura 2011-2015. Una norma estrambòtica, en què els grupuscles secessionistes, els aficionats a la colombicultura o la federació de bous al carrer vetllaven per la preservació de les senyes dʼidentitat dels valencians, mentre lʼAVL, les universitats i dʼaltres en restaven al marge.
Atiada per Vox, la nova llei de senyes promet episodis encara més surrealistes. El sotmetiment dels populars als designis de Vox està trencant consensos bàsics i està centrant els focus en els temes medul·lars de la seua agenda.