Ramon Llull encara és una figura no del tot coneguda, a pesar de la seva enormitat intel·lectual i el llegat cultural que va deixar. Va ser objecte d’un Any Llull el 2016 per part de les institucions balears. Ara el Govern illenc de bell nou es fixa en la figura i obra del «l'illenc més universal», com se’l sol anomenar, i organitza el Congrés Internacional Ramon Llull 2025, que se celebrarà a Palma del 20 al 22 de novembre. A més, com a complement, ha dissenyat un conjunt d’activitats cultural —conferències, exposicions, concerts... — en cada una de les illes, amb l’objectiu d’acostar Llull als illencs.
Nascut el 1232 a la Ciutat de Mallorca, Llull fou el fill d’una família de la noblesa que havia arribat amb el rei en Jaume tres anys abans, durant la conquesta de l'illa. La joventut la va viure intensament a l’estil que pertocava a la més alta selecció social, de forma del tot insubstancial, dedicat a festes, passatemps i pareix que també enamorar al·lotes. Posà ordre finalment a la seva vida i es casà amb Blanca Picany, amb la qual tingué dos fills.
L’any 1236 és el del seu segon naixement, es podria dir. Perquè fou quan va tenir una epifania a través d’alguns episodis místics que el fan canviar radicalment. Deixà enrere la seva posició social, la família i es refugià a la muntanya de Randa per dedicar-se a l’estudi i reflexió. Durant nou anys s’aplicà a conèixer les llengües i cultures llatina i àrab, la filosofia i en com podria demostrar a través de la raó la veritat del cristianisme.
A partir de llavors fou l’autor d’una ingent obra en català, llatí i àrab. A banda, en uns moments en què els viatges eren extremadament perillosos, Llull no cessà de viatjar per Europa i Nord d’Àfrica buscant el contrast intel·lectual, cultural i teològic amb altres cultures i religions per intentar convèncer a través del debat racional. Això, com és de suposar, li reportà més d’un problema: fou apedregat, l’intentaren matar, hagué de fugir més d’una vegada... Tota la seva existència fou una intensa aventura; fins i tot va sobreviure a un naufragi.
D’intel·ligència prodigiosa aplicada a la tasca de reflexionar, estudiar i escriure, el resultat és un llegat enorme —uns 280 títols conservats— que abasta des de tractats de mística, científics, filosòfics, morals fins a sermons, cartes, proverbis, manuals didàctics, poesia, autobiografia, narrativa... En el centre de tota la producció es troba Ars Magna (1276), considerat el primer algoritme filosòfic.
Després d’una llarga vida, morí el 1316 just després d’haver tornat d’un viatge al nord d’Àfrica o bé durant la travessia; no se sap del tot cert. Tenia 85 anys, una edat molt avançada per a aquell temps.
El Congrés Internacional sobre Llull que se celebrarà a Palma —organitzat per la Conselleria de Turisme, Cultural i Esports— comptarà amb la presència de reconeguts lul·listes internacionals com, entre altres, Lola Badia, Alexander Fidora, Dominique de Courcelles, Jordi Gayà, Antoni Bordoy, Rafael Ramis o Thomas Leinkauf, que «abordaran aspectes tan diversos com la mística lul·liana, la transmissió textual, el pensament filosòfic o la influència de Llull en la cultura europea moderna», segons ha anunciat el Govern.
En paral·lel, es faran nombrosos actes relacionats amb Llull, a cada una de les illes, durant tot el mes de novembre, com a complement del citat congrés i amb la idea d’acostar als ciutadans una figura tan destacada a través d’exposicions —«Quatre cadires lul·lianes», d’Horacio Sapere; «Miramar», de Tomeu Estelrich...—, conferències —de Gabriel Ensenyat, Antoni Joan Pons, Aránzazu Miró, Pere Garau...— i concerts —de Jordi Savall, la Coral Universitària de les Illes Balears, la Capella de Ministrers de València...
«La figura universal de Ramon Llull és un exemple de diàleg i coneixement, dos valors fonamentals en qualsevol societat avançada», digué el conseller del ram, Jaume Bauzá, en la presentació del Congrés i les diferents activitats complementàries.