En un context de guerra cultural cada volta més dur, els drets sexuals i reproductius s'han situat en el centre de la diana. S'ha fet ben visible aquests darrers dies amb la negativa de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a crear el registre d'objectors de consciència a què està obligada per llei.
Pedro Sánchez ha contraatacat tot posant una nova proposta a sobre de la taula: blindar el dret a l'avortament a través d'una modificació puntual de la Constitució. D'aquesta manera, l'Estat espanyol se situaria a l'avantguarda de la Unió Europa, junt amb França, en aquesta matèria.
Aquest hipotètic avanç contrasta fortament amb el paper que entitats d'origen espanyol han tingut en la difusió de l'agenda antiavortista en l'esfera internacional. Entitats com Hazte Oír o CitizenGO, totes dues impulsades des dels àmbits més conservadors i ultracatòlics de l'Estat, han estès els seus tentacles a països d'Amèrica Llatina, però també d'Àfrica, per impulsar la seua agenda en contra dels drets de les dones.
Així ho posa de manifest «D'Espanya al món: la projecció global de la ultradreta espanyola contra els drets sexuals i reproductius», un estudi liderat per l'Associació Drets Sexuals i Reproductius que es va donar a conèixer aquesta setmana a Catalunya. En ell s'explica com aquestes fundacions ultraconservadores han ampliat el seu radi d'acció per contribuir a expandir les postures més reaccionàries en altres latituds.
Segons denuncia l'informe, en què participen periodistes, acadèmics i activistes, Espanya s'ha convertit en un laboratori de l'ofensiva ultraconservador global que té en el punt de mira els avanços en matèria de diversitat i reconeixement de drets civils. «El llegat del franquisme, l'aliança amb l'integrisme catòlic i l'emergència de Vox han sigut determinants en aquest procés», escriu l'investigador especialitzat en extrema dreta, Miquel Ramos, autor d'un dels capítols.
Tentacles que solquen oceans
En un context internacional ben propici, Vox, s'ha cuidat molt de les seues relacions a l'altra banda de l'Atlàntic, com fa evident la seua sintonia amb figures com Bolsonaro o Milei. A través de la Fundación Disenso, ha promogut tot d'activitats destinades a generar sinergies i endurir la posició, entre més, en matèria de drets de les dones. La fundació és, de fet, propietària de la La Gaceta de la Iberosfera, un mitjà digital hereu de La Gaceta de los Negocios, que persegueix donar cobertura a la iberosfera, terme amb què es vol referir l'aliança que engloba a partits i líders d'ultradreta i Amèrica Llatina.
En tot cas, el principal símbol d'aquesta estratègia exportadora ha sigut el ja famós autobús d'Hazte Oír, que amb el seu missatge trànsfob va recórrer Nova York, Mèxic, Xile, Colòmbia i, finalment, Kènia. L'informe de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius detalla un garbuix de connexions que han aportat empenta als moviments antiavortistes que funcionaven de forma endògena en cada territori. En el cas de l'Argentina, per exemple, Hazte Oír va desembarcar l'any 2010 amb estètica juvenil, tot participant en marxes i mobilitzacions durant el debat sobre el matrimoni igualitari.
CitizenGO, vinculat a la mateixa Hazte Oír l'any 2013, va connectar des de bon començament amb grups com Argentinos Alerta, tot convertint la lluita contra la interrupció voluntària de l'embaràs i l'educació sexual en dos dels seus cavalls de batalla. Javier Milei ha mantingut, des que arriba a la Casa Rosada, posicions obertament contràries a la interrupció voluntària de l'embaràs, cosa que s'ha traduït en barreres d'accés creixents a aquest dret.
Igualment sonada —alhora que polèmica i contestada— va ser l'arribada, l'any 2017, de l'autobús d'Hazte Oír a Xile, un símbol de la importància que aquesta organització fundada per Ignacio Arsuada ha donat a la seua expansió. Era, en realitat, només la confirmació material de com aquesta organització o la Politic Network for Values havien començat a travar aliances en un moment en què els moviments estudiantils i feministes havien impulsat canvis socials i havien visibilitzat desigualtats de gènere i sexualitat.
També a Guatemala, CitizenGO s'ha fet present, segons denuncia l'informe. Des de 2021, és una de les organitzacions que està contribuint a apuntalar els discursos polítics i civils contra els drets sexuals i reproductius, així com contra les persones LGTBIQ+. Amb una elit econòmica ultraconservadora heretada del nacionalisme crioll i amb vincles colonials, les entitats d'extrema dreta han trobat el camp expedit en aquest país centreamericà: la Universidad Francisco Marroquín ha esdevingut el node a través del qual la Fundació Disenso i el Foro Madrid —la segona creada a partir de la primera— han pogut desplegar la seua retòrica. Com a Guatemala, a El Salvador, país de tarannà conservador i amb un fort influx de l'Església catòlica, aquestes organitzacions han trobat camp per córrer.
El darrer exemple de com les entitats espanyoles han esdevingut exportadores dels discursos més contraris als drets de les dones es troba a Àfrica. Segons es denuncia en l'informe «D'Espanya al món», des de l'any 2018, CitizenGO ha desplegat la seua campanya, primerament, a Kènia, Nigèria i, posteriorment, a Uganda, Malawi, Libèria, Serra Lleona i Sud-àfrica. En aquests països ha posat en marxa tant campanyes digitals com presencials, amb l'objectiu d'influir en legislació i opinió pública.