Marga Prohens ha volgut demostrar aquesta setmana la seva capacitat de pactar puntualment amb l’esquerra, sense renunciar a fer-ho també amb la ultradreta. Així ho va fer dimarts passat durant les votacions de les propostes de resolució presentades pels diferents grups de resultes del debat de política general de la setmana anterior.
Val a dir que cada any s’aproven moltes —al voltant d’un centenar, normalment— d’aquestes resolucions —enguany han estat 92 de les 162 presentades— i que sovint no tenen recorregut polític posterior. Dit d’una altra manera, són una mena de declaració d’intencions que no obliguen a res.
Així i tot, tenen un cert valor polític en funció del context en què s’aproven. Enguany, per exemple, s’esperava amb interès veure com maniobraven els de Prohens després que el PP i Vox haguessin xocat dues setmanes abans i que les relacions estiguessin pràcticament trencades.
Pel que es va poder veure dimarts, la presidenta té intenció d’explorar acords puntuals amb l’esquerra. Ja ho va intentar just fa un any, però va fracassar. Ara han canviat les coses.
El PSOE oferí acordar una proposta de resolució a favor d’imposar l’increment de l’impost turístic i el PP s’hi avingué. Això irrità profundament la ultradreta, que anteriorment havia obligat el PP a renunciar a aquest increment. Ara bé, la pujada només seria durant l’estiu i no tot l’any com demanava Més. Abans, s’ha de fer la reserva necessària en el mateix sentit dit: aprovar això ara no obliga a res. Però és cert que políticament té valor. Per primera vegada convergeixen PP i PSOE en quelcom de rellevància, com és la possible aprovació de l’impost que paguen els visitants quan s’inscriuen als hotels, actualment d’1 a 4 euros per persona i dia en funció de la categoria de l’establiment.
Socialistes i conservadors s’han posat de termini fins a finals d’any per concretar aquest increment, que, en cas d’aprovar-se, podria estar en vigor per a la pròxima temporada alta que s’iniciarà la primavera de 2026.
No és l’única proposta de resolució d’entitat política que es va aprovar. L’acord entre PP i PSOE també permeté expressar la voluntat d’aprovar la reforma del cànon de sanejament per incrementar el cost de l’aigua per als grans consumidors i la d’imposar un impost especial als vehicles turístics que arriben a les Illes. La proposta aprovada diu exactament que «al Parlament consta la necessitat d’avançar en mesures com la modificació de l’impost turístic per adaptar-lo a la realitat estacional de les Illes, la modificació del cànon de sanejament per incentivar el consum responsable d’aigua entre els grans consumidors i la creació d’un nou impost als vehicles vacacionals no matriculats a les Illes».
És rellevant l’acord entre els dos partits majoritaris sobretot perquè són tres iniciatives que el PP volia imposar l’any passat, però que Vox li va bloquejar. I que novament van merèixer aquest dimarts el vot negatiu de la ultradreta. La qual advertí dies abans a Prohens que «si pacta amb l’esquerra ens tendrà a l’oposició» i li recordà tot seguit que «si és presidenta és per nosaltres».
Cal insistir-hi: les propostes de resolució no obliguen a res a la pràctica i, per tant, res està tancat. Caldrà esperar uns mesos a veure si de veres les tres propostes es converteixen en pactes parlamentaris per tirar endavant les tres reformes legals.
L’acord entre PP i PSOE és el més rellevant políticament de les propostes aprovades. Però no foren les úniques. Prohens, jugant a la geometria variable, també n’aprovà amb Vox. Va ser el cas de les referides a la necessitat de tenir una immigració «legal i ordenada», el rebuig al repartiment de menors immigrats i l’impuls de mesures contra l’ocupació il·legal de cases, pisos i propietats immobiliàries en general.
En el joc de suports puntuals amb els adversaris, els de Prohens igualment donaren el vot positiu a iniciatives dels dos Més, entre d’altres a la que vol que el Govern plantegi «al Consell Social de la Llengua Catalana un gran pacte per tal d'incentivar-ne l'ús social». En relació amb la llengua pròpia, el PP reiterà la seva negativa a votar a favor de les propostes de Vox de canviar les lleis fonamentals com la de Normalització Lingüística i el Decret de Mínims —que obliga a impartir almenys el 50% de les matèries en català—, si bé segueix disposat a reformar la Llei d’educació per introduir el castellà com a llengua vehicular, juntament amb el català, cosa que els ultres troben que seria un mer «maquillatge» sense «conseqüències pràctiques» si no es reformen les altres dues normes citades.