Ferran Torrent ja no figurarà en la llista de guardonats del Premi de les Lletres Valencianes, una distinció que la Generalitat Valenciana concedeix des de 1982 i que des de 1996 es fa de manera bianual. En la nòmina de premiats figuren noms com els de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Francisco Brines, Maria Beneyto, Manuel Vicent, Santiago Posteguillo o Juan José Millás. Torrent, en canvi, no en formarà part després de la seua renúncia expressa, tramitada aquest dilluns mitjançant una comunicació adreçada al president valencià, Carlos Mazón. La persona que va fer-li entrega del Premi.
Lʼescriptor de Sedaví hi al·lega la «deriva acadèmica i institucional cada vegada més poc respectuosa amb el valencià, amb la seua presència pública i amb el seu valor com a llengua de cultura». «Davant la deriva que ha pres el Consell, em veig obligat a renunciar al guardó», afirma Torrent.
El premi, que no tenia cap remuneració econòmica, fou atorgat a la Casa Mediterrani de la ciutat dʼAlacant el 8 dʼoctubre de 2024 en el marc dels actes commemoratius del Nou dʼOctubre. «Volia creure que aquell reconeixement formava part dʼuna certa normalitat política i cultural que, malgrat els avatars, podia mantindre viva una dignitat institucional», diu Torrent en el seu escrit de renúncia.
No obstant això, Torrent, des del «respecte personal» a Mazón, manifesta la seua «convicció» que la llengua «no pot ser relegada ni sotmesa a silencis burocràtics o a criteris polítics que en desnaturalitzen el paper central en la nostra identitat col·lectiva». El novel·lista remarca que «no és possible dissociar les lletres valencianes de la llengua que hi dona sentit».
En la part final de la seua carta, Ferran Torrent recorda que el diploma que va rebre aquell dia a Alacant, seʼl va endur la barrancada que el 29 dʼoctubre, a penes tres setmanes després, va arrasar la població de Sedaví. La planta baixa de sa casa, on el guardava, va quedar completament arrasada per la inundació que va segar la vida de diversos veïns del municipi. «Potser aquell presagi fou suficient: probablement, lʼaigua desfermada ja sabia que el premi era paper mullat», apunta com a corol·lari.
La decisió de Torrent ve motivada pel seguit dʼatacs contra la llengua que sʼestan produint darrerament des del Consell. Des de lʼintent de modificar la llei de creació i el nom de lʼAcadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), passant per la petició dʼexcloure lʼassignatura de valencià de les proves dʼaccés a la universitat (PAU) per a tots aquells estudiants que així ho sol·liciten, fins a la inclusió del terme no normatiu vixca en el cartell oficial del Nou dʼOctubre dʼenguany. En lʼúltim debat de política general, celebrat el 23 de setembre a les Corts valencianes, Carlos Mazón va presentar un paquet de mesures que qüestionen obertament la unitat de la llengua. Entre elles, una llei de senyes dʼidentitat que veurà la llum en el període de sessions que acaba de començar i que perseguirà tothom que equipare els termes valencià i català, a més de donar cobertura a les activitats de Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), dues entitats que promouen el secessionisme lingüístic a través de les acientífiques normes del Puig. Aquesta «deriva acadèmica i institucional» és la que ha impel·lit Torrent a signar la renúncia a la distinció rebuda ara fa un any.
Aquest és el contingut íntegre de lʼescrit que Torrent a adreçat a Mazón:
