Els trobareu en un ventall variadíssim de plats i receptes, des de les tradicionals fins a les més innovadores i experimentals. Són imprescindibles en guisats, escudella, cremes, patés, hamburgueses o creatives amanides. A més, els llegums no contenen gluten, per la qual cosa són un aliment apte per a les persones celíaques. Catalunya compta amb dues joies: el fesol de Santa Pau i la mongeta del Ganxet.
Els de Santa Pau, uns fesols amb història
La DOP Fesols de Santa Pau es localitza en plena zona volcànica de la Garrotxa, concretament al poble del mateix nom, principal centre de producció d’aquest llegum, tot i que també se’n cultiven a Santa Pau, Les Preses, Olot, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols i Sant Joan les Fonts.
L'aspecte d'aquest fesol és de coloració clara, blanca, de gran finesa, molt gustós i fàcil de coure.
La seua història i els esforços duts a terme des del 1988 per l'Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau per a promocionar-lo , junt amb les seues tres varietats tradicionals (Tavella Brisa, Setsetmanera i Gra Petit) varen donar els seus fruits el 2015, quan la Comissió Europea va atorgar-li la certificació de DOP Fesols de Santa Pau, i es va convertir així en el vintè producte català a gaudir d'una DOP.
A Santa Pau els fesols oculten una història singular que remunta, almenys, al segle XIX i es troba estretament vinculada a la sort i destí dels indians. Sembla que la varietat que ens ocupa degué arribar d'Amèrica Central amb els intercanvis comercials existents amb Catalunya a través dels indians d'Olot, capital de la comarca garrotxina i pròxima a Santa Pau. Però això no ho és tot: el seu conreu, també singular, revela un aprofitament i un equilibri beneficiós entre espècies. Tradicionalment, el fesol de Santa Pau es plantava als camps de blat de moro. D'aquesta manera, el llegum comptava amb el suport necessari per enfilar-se i alhora en un mateix exercici es disposava de dues anyades (la collita de blat de moro i la de fesols). A més, la coexistència d’ambdues espècies generava una simbiosi perfecta pel que fa a la seua supervivència: el fesol proporcionava al blat de moro el nitrogen necessari i el blat de moro li garantia la humitat necessària i el protegia del vent de ponent.
No t’ho pots perdre
Durant la Fira de Sant Antoni, un encontre tradicional dedicat a beneir els animals el dia de Sant Antoni Abat, se celebra des del 1991 el tast dels fesols, en el qual participen diferents restaurants de la zona, cadascun amb recepta pròpia. És el moment, també, de lliurar el guardó Fesol d'Or a aquelles persones que hagen destacat en activitats del poble.
Més informació: https://fesolsdesantapau.cat
La mongeta del Ganxet, la reina del Vallès
Blanca, lleugerament brillant, aplanada i fortament arronyonada. Així és la mongeta del Ganxet. Al paladar, és de sabor suau, cremositat persistent i pell lleugerament rugosa i poc perceptible. No li manquen raons, doncs, perquè haja estat batejada com l'or blanc de Catalunya i que alguns cuiners la consideren la millor mongeta del món.
La mongeta del Ganxet es produeix en una àmplia àrea que abraça les comarques del Vallès Occidental i Oriental, així com alguns municipis del Maresme Argentona, Arenys de Munt, Dosrius, Malgrat de Mar, Òrrius, Palafolls, Tordera, San Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta) i de la Selva (Blanes, Fogars de Tordera, Hostalric i Maçanet de la Selva).
La història del cultiu a Catalunya d'aquesta varietat de Phaseolus vulgaris remunta a un passat de data incerta. Sí que apareix, però, en documents i escrits de fa almenys un segle i mig. Sembla que, igual que el fesol de Santa Pau, la mongeta del Ganxet va ser importada d'Amèrica a través dels nombrosos intercanvis amb les colònies d'ultramar. Segons alguns historiadors, el seu conreu al Vallès i al Maresme quedaria justificat perquè la introducció de la preuada lleguminosa va tenir lloc per algun dels ports del Maresme.
Tradicionalment, la mongeta del Ganxet ha constituït a les comarques on ha estat cultivada un dels ingredients essencials de la cuina tradicional del lloc, acompanyant la botifarra o la col, o essent present a l'escudella o a l'empedrat.
El camí convuls de la DOP Mongeta del Ganxet
El 23 d'abril de 2007, la Generalitat de Catalunya adoptà la decisió d'inscriure-la en el registre de denominació d'origen protegida amb el nom de Mongeta del Ganxet.
En el moment de la creació de la DOP de la mongeta del ganxet, els principals impulsors van ser productors dels dos Vallesos i d'alguns municipis del Maresme. Per aquest motiu, inicialment es va intentar registrar la denominació com a Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme. No obstant això, com que aquest nom no comptava amb prou reconeixement ni reputació, finalment es va registrar com a DOP Mongeta del Ganxet.
Aquest nom coincideix amb el de la varietat de mongeta, fet que permet que puguin conviure tant la denominació d’origen com el nom varietal. Finalment, el 2012 la Unió Europea va atorgar-ne la denominació d’origen protegida.
No obstant això, la figura de la DOP ha generat conflictes de caràcter territorial a causa de la delimitació de l'àrea geogràfica que, recordem-ho, queda restringida a les comarques del Vallès Oriental, Vallès Occidental, alguns municipis del Maresme i de la Selva, i deixa de banda comarques on s'ha cultivat històricament aquesta mongeta, com el Bages, Osona, el Baix Llobregat, el Gironès o el Tarragonès, entre d'altres. Com a mostra de la presència fora de l’àmbit protegit, Ferran Agulló cita al seu Llibre de la cuina catalana (1933): “Les millors mongetes són les del Ganxet, de Reus”.
Des de fa un temps, el sector està estudiant la possibilitat d’ampliar l’àmbit de la DOP a altres municipis de Catalunya.
No t’ho pots perdre
La Festa de la Mongeta del Ganxet a les Franqueses del Vallès presenta un programa atapeït d’activitats, des de tastos gastronòmics fins a actuacions castelleres, passant per espectacles diversos per a totes les edats. Destaca el Concurs de Cuina de la Mongeta del Ganxet, que enguany celebra la 13a edició.
Més informació: https://www.dopmongetadelganxet.cat
Més info: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya