Vox ha declarat la guerra al PP de Marga Prohens. Una altra vegada. El context espanyol ha permès de bell nou que la direcció balear posi la proa contra la presidenta del Govern. Li tenen moltes ganes i des del moment que Santiago Abascal ordenà desmarcar-se dels conservadors per mossegar-los en la intenció de vot, els ultres illencs estan de festa.
La relació personal amb Prohens és prou dolenta, sobretot entre la cap del PP i la portaveu parlamentària d’extrema dreta, Manuela Cañadas. Si algú ho dubtava durant la passada tardor i hivern —temporada 2024-2025— ho pogué comprovar. Cada setmana, el dimarts, dia de control parlamentari al Govern, Cañadas carregava fort ferm contra la presidenta. I Prohens contestava amb la mateixa duresa. Es deien —políticament— de tot i molt.
En privat, la cap del Govern deixava entendre el seu profund menyspreu cap a Cañadas. El mateix feien la resta de dirigents conservadors. La consideren una persona molt limitada i aquesta apreciació és la més suau de les escoltades per El Temps en boca dels caps del PP. Els ultres ho saben, per descomptat, també la mateixa portaveu. Per si mancava res, quan la passava primavera Abascal ordenà entendre’s un altre pic amb el PP als territoris allà on governa —després d’haver trencat el juliol de 2024—, a les Illes els de Prohens demanaren que la central espanyola els llevés de sobre Cañadas a les negociacions, no volien ni parlar amb ella.
Finalment, la mala relació entre les dues polítiques es va poder reconduir —segurament per la intervenció de les respectives centrals— i sense vets personals es negocià i s’arribà a un acord per —com és conegut— poder aprovar la Llei de pressupostos de les Balears per a 2025, cosa que finalment va ser una realitat el 9 de juliol passat.
Tanmateix, amb el retorn de vacances, el mes passat, la situació havia tornat a canviar de dalt a baix. Feijóo va fer en el congrés del PP de principis de juliol aquella promesa que «governaré en solitari», menyspreant els d’Abascal, cosa que els va enfurismar. I, a més, les divergències en immigració agreujà la relació entre els dos partits. En començar el setembre es reiniciava l’activitat parlamentària i la direcció balear ultra veié la porta oberta per carregar durament contra Prohens. Li exigí derogar el Decret de mínims —que obliga a l’ensenyament en català almenys del 50% de les matèries— i reformar qualsevol altra llei —per exemple la de normalització lingüística i la d’educació— per introduir el castellà a l'ensenyament. El PP contestà que estava d’acord a fer de l’espanyol llengua vehicular de l’educació sense, però, tocar cap altra norma legal. Cosa que deixaria la iniciativa, al parer de Vox, en una mera decisió simbòlica, sense efectes pràctics.
Per aquest motiu, així com per a la immigració, l’intercanvi d’improperis anà in crescendo i la setmana passada els ultres votaren en contra de la convalidació d’un decret del Govern. Una clara declaració d’intencions. Que es convertí en guerra política oberta, amb tota la seva intensitat, durant el debat de política general d’aquesta setmana.
La portaveu parlamentària ultra, Cañadas, va fer una intervenció marca de la casa. Acusà Prohens de «ser molt bona actriu» perquè sempre «actua» i mai «diu la veritat»: «Vostè no té paraula». La presidenta exigí respecte però fou inútil. La cap del grup ultra, desfermada, li va retreure que «nosaltres la férem presidenta» i, no obstant això, els tracta amb «prepotència», «menteix» quan parla de tot i sobretot d'immigració: «Tot és maquillatge, fum i seguidisme de les consignes de l’esquerra».
I ara què passarà? Doncs no hi ha moltes opcions. Per una banda, és ben clar que la direcció central de Vox podria canviar d’opinió una altra vegada i forçar la delegació illenca a negociar novament amb el Govern. La presidenta, com ja ha fet anteriorment, no tendria cap problema a tornar a acordar algunes lleis amb l’extrema dreta.
Per un altre costat, podria ser que, en ensumar-se eleccions a curt o mitjà termini, el cap del moviment ultra espanyol ordenàs que no es pactàs res amb el PP. I aleshores? No li aniria malament del tot aquest escenari a Prohens. Podria intentar acords puntuals amb l’esquerra. Per exemple, el PSOE s’ha obert a pactar amb el PP —i aquest ho ha acceptat— l’increment de l’impost del turisme, cosa que Vox impedí —entre altres coses— a canvi de votar a favor dels comptes per a enguany; i, per cert, al respecte ha advertit que si Prohens pacta això amb els socialistes no hi haurà retorn enrere possible, no acordaren res més amb el Govern i «serem oposició».
A més, podria explorar altres punts de convergència amb Més, com va intentar el setembre de l'any passat i novament demostrà quan votaren els dos partits en la recent proposició no de llei instant el Govern a tirar endavant una llei balear de cogestió dels aeroports, que, tanmateix, hauria d’aprovar finalment el Congrés.
D’aquesta manera, amb algun acord amb l’oposició progressista, encara que fos en qüestions més simbòliques que altra cosa —com això dels aeroports—, Prohens podria anar practicant allò de qui dia passa, any empeny. Podria perquè no són molts els mesos d'activitat parlamentària real que queden per acabar la legislatura. Cal recordar que el Parlament es dissoldrà el març de 2027 —si no s’avancen els comicis— i que per mor de les vacances s’atura l’activitat de la cambra entre finals de desembre i fins començat el febrer, així com durant el juliol i agost —si no hi ha plenaris extraordinaris—, de manera que només resten tretze mesos i mig de plenaris regulars. I a més, la del PP es desfaria de la imatge de dependència dels ultres.
Una altra possibilitat és que Vox i l’esquerra fessin entrar el Govern en un carreró sense sortida i Prohens s’estimàs fer pitjar el botó d’explosió electoral anticipada. O per ventura que la presidenta es plegàs a l'estratègia espanyola de Feijóo. Seria el cas si el cap donàs llum verda a un diumenge electoral comú d’urnes a diferents territoris on el PP creu que pot guanyar còmodament. Amb l’objectiu tant d’acotar els ultres com, sobretot, d’erosionar al PSOE amb vista a les futures eleccions a Corts. Sobre això el diari digital elespañol.com publicava el 2 d’octubre passat que la direcció central del PP pensa en comicis el mateix «diumenge de primavera» a «Andalusia, Extremadura, Aragó i Balears». Altres mitjans dretans de Madrid, com El Mundo, han fet referència a la mateixa possibilitat, amb variacions sobre el moment i els protagonistes, informant que si interessàs a Feijóo podria fer coincidir el suposat «superdiumenge electoral» amb els comicis de Castella i Lleó, que seran el 15 de març.