Marga Prohens ja està en precampanya electoral. Les seves intervencions durant el debat de política general d’aquesta setmana al Parlament balear no deixen escletxa per al dubte. La presidenta del Govern i del PP illenc es presentà com la defensora «de la gent d’aquí» —un recurs retòric clarament regionalista— i es mostrà combativa —a l’estil Ayuso— contra el Govern d’allà, de Madrid, el «del PSOE i Sumar» que, al seu entendre, «perjudica» les Illes.
Repetí una vegada i una altra que governa «per a la gent d’aquí», mentre que «abans» es governà ves a saber per a qui. O sí que ho sap, ella: per als rics. «Mai s’havia construït més per als rics que en els vuit anys» de Govern de l’esquerra, asseverà. Per ventura qualcú ho considerarà una bogeria, el món a l’inrevés, però així són les coses a les Illes: el PP defensa la gent modesta «d’aquí» contra l’esquerra que governava «per als rics». L’octenni roig suposà, digué Prohens, una mena d’hecatombe per a les classes socials modestes illenques, però afortunadament «el canvi» de 2023 ha suposat un nou rumb: «l’habitatge ha de ser assequible per a la gent d’aquí», i a això s’afanya el seu Govern: «fins a 5.000 habitatges tenim projectats».
Totes les intervencions de la presidenta van anar en el mateix sentit. Assegurà que, al contrari del que feren els progressistes durant dues legislatures —de 2015 a 2023—, ella ha eixamplat «nous drets per als ciutadans» i en aquests dos anys i —quasi— mig, el seu Govern ha assolit per a les Balears «una cohesió social sense precedents». Mentre que l’esquerra apujava impostos ves a saber per què, el PP els baixa per al benestar social: «Menys impostos per a la gent d’aquí».
El mateix cal dir del debat turístic. Si l’octenni anterior fou el de la «saturació» ara amb ella ha arribat «la contenció» gràcies al «pacte per la sostenibilitat», del qual, per cert, s’han despenjat tots els partits d’esquerra i organitzacions socials com el GOB o el Fòrum de la Societat Civil. Però a la presidenta no li preocupa gens ni mica, perquè el que importa «són les propostes de futur» que no es basen —novament, com feia l’esquerra— en el «curt termini», sinó amb la vista posada en el llarg.
I al respecte, si l’any passat Prohens anuncià que «no podem seguir creixent sense límits» en turisme, enguany ha teixit la seva argumentació cap al descobriment del nou repte de futur com és que «no podem seguir creixent sense límits en població». I com que ho ha descobert ella, ara, «avui encet aquest debat» al qual convida «tothom» per buscar solucions «a llarg termini». Una vegada més, amb la vista llarga, cap a un futur ignot que a no res obliga. Això sí, un debat que s’enceta gràcies a ella. Que l’anterior presidenta, Francina Armengol, ja parlàs durant el seu segon mandat (2019-2023) de la necessitat d’assumir els reptes derivats de la «superpoblació» ha quedat, així, esborrat de la memòria. O així ho diu Prohens. Que sobre els perills de futur que implicava el creixement demogràfic alertassin els experts en la qüestió —com, sense anar més enfora, explicava en El Temps de setembre el geògraf i especialista en la qüestió, el doctor Pere Salvà— des de fa més de vint anys tampoc pareix tenir cap rellevància. El debat ha quedat encetat només gràcies a Prohens.
En el que no hi hagué cap objectiu a llarg termini, ni debat de futur, sinó concrecions immediates, fou en la immigració. Amb un to dur com no havia emprat mai en aquesta qüestió, advertí que «no podem permetre l’abús de la gent que ve a viure de les nostres ajudes». La consigna que ja havia avançat Alberto Núñez Feijóo fa unes setmanes quan visità Formentera. El PP sent l’alè de Vox al clatell. Així que la resposta és la duresa contra l’arribada «il·legal» de persones.
De la llengua també se n’ocupà. «Defensam sa nostra llengua» —en tot moment usà l’article salat—, però, això sí, «sense enfrontaments, de forma amable». Advertí que aquesta defensa també suposa assumir «la realitat bilingüe de la societat, que és una riquesa», i per això «blindarem a la llei d’educació» el castellà com a llengua vehicular, juntament amb el català. Però a la vegada s’adreçà a Vox perquè els ultres no creguin que «farem passes enrere en la defensa de la llengua» catalana.
En resum, Prohens defensà la gestió feta, atacà contínuament «les imposicions», «falta de col·laboració» i altres perverses actituds «del Govern del PSOE i Sumar» de Madrid, menyspreà la gestió de l’esquerra durant l’octenni 2015-2023 —«arrogància», «supèrbia»... — i es presentà, sobretot, com la defensora «de la gent d’aquí».
Des del PSOE, el portaveu parlamentari, Iago Negueruela, acusà la presidenta «d’enganyar la ciutadania». L’any passat amb «la contenció turística» i enguany «amb el debat demogràfic». Li proposà que més enllà de tanta paraula es comprometi a votar amb els socialistes l’increment de l’impost turístic, cosa que gravaria els cotxes matriculats fora de les Balears i d’altres mesures «reals contra la saturació». Si no dona suport a aquestes propostes —de resolució, presentades pel Partit Socialista al Parlament—, «quedarà clar» el que està fent Prohens: «Si les vol aprovar tan sols hi ha de votar a favor i, si no, deixi d’enganyar la ciutadania». Per a Negueruela, «la societat (illenca) no està per a més promeses en fals» de la presidenta del Govern.
Lluís Apesteguia, líder i portaveu a la cambra de Més per Mallorca, assegurà que l’actuació del Govern «dona l’esquena» als ciutadans i que es basa a oferir «més turistes i més maons» per a la construcció. «Estau fomentant un país de criptobros immobiliaris», asseverà —criptobros és un terme que es refereix als empresaris tecnològics que voldrien substituir els governs democràtics per empreses d’aquest àmbit, seguint els desvaris, o no, de Balaji Srinivasan. Acusà directament el Govern Prohens «de desentendre’s del primer i més important dels problemes dels illencs» com és l’habitatge. «Estau fomentat una economia rendista que ens perjudica col·lectivament». Dejectà l’oferta anunciada per la presidenta de fer pisos «per a joves de fins a quaranta anys» a preu taxat i un terç per sota del preu de mercat: «seran preus inassumibles per a la immensa majoria de les famílies».
Des de Més per Menorca, el seu portaveu al Parlament, Josep Castells, atacà el bessó de la intervenció de Prohens, la bomba demogràfica: «ni una mesura concreta» contra aquest creixement. «No planteja cap estratègia, no proposa res amb un mínim d’ambició». Al seu entendre, qualsevol possibilitat de contenció demogràfica passa de forma inexorable «pel decreixement turístic». D’això la presidenta ni en vol parlar, però és que, digué Castells, «ni tan sols ha parlat de apujar l’impost de turisme sostenible ni el cànon de l’aigua, que són coses que ja havia promès». Animà la presidenta a dir clarament si de bon de veres pensa que cal que «deixi de venir gent» a viure a les Illes, i si fos així, l’advertí, només hi ha camí per assolir l’objectiu: «el decreixement turístic» i posar «límits a la compra d’habitatges per part de persones no residents».
Hi havia expectació per saber com orientaria la diputada portaveu de la ultradreta, Manuel Cañadas, la seva intervenció. De bell nou estan batallats, el PP i Vox. No defraudà. Recordà que «si vostè és presidenta és pels nostres vots». Acusà el PP de canviar d’opinions en relació amb el que es pactà entre «tots dos» el juny de 2023 i que «tot el que proposa (ara, en el debat) és fum, fum, fum, simple maquillatge i seguidisme de les propostes de l’esquerra». L’advertí que si vol el seu suport «ens haurà de respectar perquè representam més de 62.000 votants». Resumia així l’opinió que li mereix la presidenta: «La seva paraula no val per a res».