El camí cap a la Moncloa del president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, és més que tortuós que el de Santiago. Ni la pujada mortal dʼO Cebreiro, porta dʼentrada a Galícia des de la comarca lleonesa dʼEl Bierzo, no té una complexitat tan elevada. Passen els mesos i els anys sense que el president gallec del PP despunte clarament a les enquestes. Fins ara, si més no, mantenia un lideratge clar com a força més votada. Darrerament, ni tan sols això. La investidura futura de Feijóo es presenta més incerta que no es pensava.
Com és possible que el PP no traga rèdit de la situació que travessa el PSOE? Aquesta és la gran pregunta. Lʼaspecte de Pedro Sánchez reflecteix el moment complicat que travessa el president espanyol, en especial després de la detenció de la seua mà dreta en el partit, Santos Cerdán, en presó provisional des del 30 de juny. El Tribunal Suprem acaba de desestimar la petició de posada en llibertat sol·licitada pels seus advocats. Lʼalt tribunal al·lega la possibilitat que puga «alterar, ocultar o destruir fonts de prova rellevants per a lʼenjudiciament».
El conegut com a «cas Koldo», que afecta directament Cerdán, però qui també fou secretari dʼOrganització federal del partit i ministre de Foment, José Luis Ábalos, va significar un colp duríssim per a Sánchez i el conjunt del PSOE. El partit que havia arribat al poder gràcies a una moció de censura justificada per la corrupció del PP, de sobte es veia contra les cordes per aquest mateix motiu. Un torpede que va fer caure els socialistes a totes les enquestes, en algunes de les quals per sota dels 100 diputats. Ara en tenen 121.
Els maldecaps de Sánchez, però, no sʼacaben ací. La seua esposa, Begoña Gómez, es troba al llindar del banc dels acusats. El magistrat Juan Carlos Peinado hi assenyala cinc possibles delictes —malversació, tràfic dʼinfluències, intrusisme, corrupció en els negocis i apropiació indeguda— en lʼexercici de la seua activitat professional. No només això, sinó que ha determinat que la vista oral, si finalment nʼhi ha, serà amb jurat popular. És una de les causes que, segons el magistrat, preveu aquesta forma de tribunal. Una manera de descarregar la pressió en una dotzena de ciutadans anònims que, en alguns casos segur que sentiran una animadversió manifesta contra Sánchez. Gómez tampoc no va personar-se aquest dilluns de vesprada per a ser informada dʼaquesta decisió. El seu advocat, lʼexministre Antonio Camacho, considera que no era necessari.
Els problemes familiars també li arriben a Sánchez des dʼun altre front: el del seu germà, que seurà al banc dels acusats amb una desena de persones més en el marc dʼuna investigació iniciada per una denúncia —com en el cas de la dona del president— del col·lectiu Manos Limpias, segons la qual David Sánchez no desenvolupava les tasques que tenia assignades a la Diputació de Badajoz. El teòric enriquiment de lʼinvestigat, que els advocats del sindicat ultra van situar per damunt dels dos milions, se circumscrivia a poc més de 70.000 euros. Amb tot, la concessió presumptament a dit del seu lloc de feina el farà anar a judici sota la condició dʼacusat.
Amb el vent a favor
Atenent les circumstàncies, el vent bufa clarament a favor de Feijóo. A la minoria parlamentària que sosté el Govern de Pedro Sánchez, per culpa de la qual lʼexecutiu ja ha perdut nombroses votacions i és incapaç dʼaprovar uns pressupostos, se suma lʼerosió de la seua imatge i la del seu partit, propiciada per lʼencausament de persones molt properes. No debades, a començaments de lʼestiu, quan Cerdán va entrar a la presó, tot el PSOE va convulsionar. Lʼestat de xoc va durar pràcticament dos mesos.
Tanmateix, lʼallau de notícies dolentes no sʼha traduït en un ascens progressiu de la intenció de vot del PP. El desgast dels socialistes no és capitalitzat per Feijóo, que somiava trencar la barrera dels 160 escons —ara en té 137— per tal de governar en minoria, sense haver de recórrer a un pacte amb Vox. Un desig que mai no ha verbalitzat, però que sʼevidencia per la difícil relació que manté amb el líder de la formació ultra, Santiago Abascal. La hipòtesi dʼun govern de coalició PP-Vox no li resulta reconfortant. És ben conscient de la pèssima imatge que tindria un acord estable com aquest al si del Partit Popular Europeu (PPE) i del potencial mobilitzador que representaria per a lʼesquerra espanyola. Feijóo sʼestimaria més acords puntuals amb Vox en matèria econòmica o identitària, i deixar en un segon terme unes altres qüestions delicades —immigració, serveis públics, polítiques verdes...— en què tracta de remarcar les diferències amb Abascal i els seus.
Però una cosa són els desitjos i una altra de ben diferent la realitat. I la realitat indica que el PP no absorbeix una part significativa dels electors del PSOE. Lʼelectorat que els socialistes van perdre amb motiu del desencís provocat per la detenció i empresonament de Santos Cerdán no ha repercutit en la intenció directa de vot del PP. Els populars no han experimentat un increment de suports després de la concatenació de crisis dels socialistes. Encara pitjor, en alguns estudis demoscòpics retrocedeixen posicions en benefici de Vox.
Pèrdua de posicions
En efecte, mentre que les enquestes del primer semestre de 2025 li atorgaven un suport del 35% al 37%, ara situen Feijóo en una forqueta entre el 30% i el 32%, amb Vox clarament a lʼalça. I els socialistes, que es trobaven a una certa distància dels populars, estarien a la vora o fins i tot per davant dʼells, segons assenyalava una enquesta recent de lʼempresa 360º, difosa pel programa Espejo Público, dʼAntena 3 TV. Lʼempresa, propietat del consultor polític Iván Redondo, apunta que el PSOE estaria en el 30,4%, tot just tres punts per davant del PP, que no superaria el 27,4% dels vots i es veuria cada vegada més amenaçat per lʼascens de Vox, una formació que ja hauria penetrat en la franja del 20% dels vots. Aquesta competència per la dreta és molt perjudicial per al PP a lʼhora de la distribuició dels escons amb la llei D'Hondt. La victòria de la dreta i lʼextrema dreta estaria pràcticament garantida, però la proximitat cada vegada major de Vox al PP introduiria un element de distorsió a tenir en compte. Passaria de la trentena de diputats actuals a una setantena. Les esperances de les forces progressistes de retenir el poder passen per un rearmament a lʼesquerra del PSOE que rendibilitze al màxim els vots que volen evitar lʼaccés de Vox a les institucions de Govern de lʼEstat.
En aquest sentit, un Vox per damunt del 20% a les enquestes podria mobilitzar els sectors que ara es troben desencantats pels enfrontaments entre els diversos partits que formen part dʼaquest espai. Sense Yolanda Díaz en cap travessa de futura candidata i una Irene Montero renascuda, resta per saber si les seues formacions serien capaces de fer pinya o no.
Lʼascens de Vox a la demoscòpia pot esdevenir benzina per a lʼesquerra i ja sʼha convertit en un problema de carburació per al PP. Si Vox accelera, Feijóo no carbura. Lʼenquesta publicada aquest dilluns per El País no era tan beneficiosa per a lʼextrema dreta, però, tot i això, hi obtenia una expectativa de vot del 16,7%, netament per damunt de la barrera del 15% i del 12,4% de 2023. Per la seua banda, la pugna entre PP i PSOE per la primera plaça estaria renyida com mai: 30,5% per als populars i 29,4% per als socialistes.
Fins i tot en un escenari d'una majoria absoluta clara a les urnes de PP i Vox, si la distància entre ells no fora enorme o si el PP quedara en segona posició, per darrere dels socialistes, els populars tindrien motius per a la preocupació. La sensació és que Feijóo, com Pablo Casado al seu dia, no acaba de carburar. I que el PSOE i Vox, com aleshores, poden ser-ne els grans beneficiats.