Societat

Un ocàs amb futur literari al jardí del gos i del gat

Els cementiris de mascotes s’han consolidat. Amb el vent a favor de les lleis —autonòmiques i estatals— que prohibeixen enterrar els animals en qualsevol lloc, s’han obert cementeris a Riudoms (Baix Camp), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), el Cogul (Garrigues) i Montserrat (Ribera Alta). La mort i les mascotes es troben sovint a la literatura, a la universal i a la catalana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Els animals, que no fan coses inútils, no mediten sobre la mort», deia el poeta francès Paul Valéry, autor d’obres com Cementiri marí. Per contra, la literatura universal ha reflexionat —i reflexiona cada cop més— sobre la mort dels animals propers.

Hi ha la mort d’El poni roig a la impressionant novel·la del mateix títol de John Steinbeck; la mort de Carlo, el gos d’Emily Dickinson a Les cartes o Tots els gossos de la meva vida d’Elizabeth von Armin. Sobre aquest cas, en la literatura catalana hi ha un interessant treball de fi de grau de Quim Codinach i Teixidó, ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi