Xina

Amor sense preocupacions

Les joves xineses són segures de si mateixes, professionalment exitoses i econòmicament independents. Ara busquen homes diferents de com els buscaven abans i es refugien en relacions virtuals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La primera vegada que es troba amb el seu ídol és de casualitat en un petit supermercat. Ella és davant la prestatgeria i agafa una bossa de patates xips, i en aquell moment algú li posa una «mà càlida i bonica amb dits esvelts» damunt el braç. Es gira i allí és ell: Zhou Qilou, ros, 22 anys, 1’76 metres d’alçada, una estrella del pop, i just l’home que l’heroïna busca.

L’heroïna és la protagonista del joc online Love and Producer, un videojoc otome, una mena de novel·la d’amor interactiva. Aquest gènere japonès consisteix a crear una relació romàntica amb homes virtuals.

L’estrella del pop ros és un d’ells, però també trobem un científic d’idees genials, un agent secret i un exitós inversor. Tots quatre són atractius, segurs de si mateixos, comprensius, però només existeixen en forma de programari. No obstant això, escriuen i envien missatges de text i àudio amb els quals les dones somien. Reaccionen davant esdeveniments actuals, fins i tot et truquen per telèfon i et conviden a cites virtuals. Les respostes dels quatre homes són de vegades sorprenents i d’altres previsibles, però cap al final de cada conversa són sempre afectuoses, definitivament més romàntiques que moltes de les coses de la vida de les xineses modernes. «Tot és relatiu», diu el científic. «Però el meu cor és completament teu».

Per a les trucades telefòniques, s’han seleccionat actors que llegeixen els missatges d’amor. «Quina dona m’agrada?», pregunta l’agent secret. «Jo diria: tu».

«Per què dorms tan lluny de mi?», xiuxiueja un altre. Entre les preguntes i les respostes hi ha sovint pauses llargues perquè la jugadora parli. El joc s’estructura com una novel·la, en 21 capítols fins ara amb 88 converses i cada dues setmanes s’hi afegeix un capítol nou.

Més de 6 milions de xineses es van descarregar el joc en qüestió de poques setmanes després que sortís al mercat a finals del 2017. Una d’elles és Xiao Bai, lingüista de 30 anys. Des de llavors s’ha gastat 200.000 iuans (26.000 euros) en el joc.

Per l’aniversari fictici d’un dels quatre protagonistes, el 13 de gener, les seves enamorades li van regalar un cartell lluminós de Happy Birthday d’un valor estimat de 39.000 dòlars a la ciutat de Shenzhen, al sud de la Xina.

Però per què inverteixen temps i diners en un joc online tantes xineses amb estudis i que treballen? «És com si escrigués la meva pròpia novel·la», diu Xiao Bai. «I, en certa manera, el joc és molt realista».

Una física de 27 anys, que treballa al sector de les tecnologies de la informació a Pequín, diu que considera el seu personatge preferit, l’inversor Li Zeyan, una mena d’assessor personal. «Em recorda que he de ser disciplinada, llevar-me més d’hora als matins i fer més esport». Dedica molt temps al joc, és una manera de passar-s’ho bé que li permet evadir-se de la rutina.

Segons explica la antropòloga Liu Tingting, que es dedica a la recerca en l’àmbit dels videojocs otome a Àsia a la Universitat de Queensland d’Austràlia, el joc conté una novetat: presenta temes de conversa com els de les controvertides sèries de televisió o les novel·les.

«Encara que el guió sembli molt ximple, et permet que puguis formar una opinió de tots quatre homes».

Un element que resulta atractiu és que el joc ofereix a les dones la possibilitat de sortir amb diversos homes al mateix temps. «Aquesta opció no existeix en la realitat xinesa».

A més, fa que relacionar-se amb homes mai no hagi sigut tan fàcil i sense riscos. Amor sense preocupacions. Relacions sense un final tràgic (és clar que només són relacions virtuals, però són maques).

La Xina de l’actualitat ja és molt lluny de l’afirmació de Mao Zedong que les dones sostenen «la meitat del cel». Els homes predominaven al partit comunista i a gairebé tots els comitès executius del país. Però les joves xineses es troben ara en una situació econòmica i social millor que la dels seus avantpassats i que la de les seves contemporànies d’altres països emergents. Aproximadament la meitat dels estudiants a la Xina són dones i, a les grans ciutats, moltes són econòmicament independents.

Les dones xineses d’avui dia d’entre 20 i 40 anys fins i tot gaudeixen d’un avantatge demogràfic quan es tracta de triar parella. El final de la política del fill únic, implantada en els últims anys de la dècada dels setanta, i el fet que molts pares preferien tenir un fill i no pas una filla han contribuït que hi hagi 33 milions més d’homes. Segons les estadístiques, les dones xineses tenen més varietat per a triar que mai.

«Com que moltes ja no depenen econòmicament d’un home, les dones de classe mitjana comencen a reflexionar sobre els seus drets», explica l’antropòloga Liu Tingting. És cert que sempre tenen preferència pels homes amb èxit, però cada vegada es fixen més en facultats socials com el gust, la formació i la sensibilitat. Liu afirma que aquesta tendència també s’observa en jocs com Love and Producer. «La cultura popular va, com bastant sovint ocorre, un pas més endavant que la realitat social».

Cada cop més segures de si mateixes, les joves xineses es mouen també en el món digital: augmenten el volum de vendes del comerç electrònic, fan retransmissions en directe a internet i esdevenen cada cop més importants en el negoci dels jocs online, que mou milions i milions.

La primera vegada que va sentir parlar de Love and Producer, la pequinesa Chang Mengran de 32 anys, una dona elegant que parla el xinès i l’anglès sense dificultat, el va trobar simplement «ridícul». Ella, igual que l’heroïna del joc, dirigeix una productora i, sota el pseudònim «Alex», presenta el seu propi programa d’entrevistes online en què parla amb els convidats de relacions, qüestions de gènere i sexe.

«Llavors em vaig descarregar l’aplicació durant una de les emissions i vaig entendre què és el que agrada a les dones d’aquest joc», diu rient. «Els homes són amables i cortesos! Òbviament t’alegres quan un home amb una veu bonica et torna a trucar. Fins i tot jo ho trobo encantador».

El joc també mostra com de bonic seria el fet que les dones ja no haguessin de viure pressionades per les expectatives dels pares per a trobar la millor parella possible. A la pequinesa li resulta molesta la presència de la innocència i la puresa als videojocs otome, que se suposa que tracten de la sexualitat femenina. Això, d’una banda, té a veure amb la censura, que s’ha intensificat de nou: a les sèries xineses està prohibit qualsevol tipus d’erotisme, i fins i tot es regula l’ús d’escots a les pel·lícules històriques.
 D’altra banda, l’asexualitat forçada de les dones no és només una característica de la cultura popular xinesa, sinó també de la coreana i la taiwanesa. Tot el que és femení tradicionalment s’ha infantilitzat.

«La maduresa, i també l’autodeterminació sexual de les dones no forma part d’aquesta cultura. La societat i els mitjans de comunicació discriminen les dones grans». Per això, els homes protagonistes tenen l’esquena ampla i l’heroïna, els ulls grans i cara de nena.

Al desembre el joc va sortir al mercat a Taiwan, un dels països més liberals d’Àsia, i en qüestió de pocs dies es va convertir en l’aplicació més descarregada.

 

Traducció de Jasmí Pérez Montava

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.