El 1997 Unió Mallorquina s’inventà la Diada de Mallorca del 12 de setembre. Volia commemorar la jura per part del rei Jaume II de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca el 1276, que el partit regionalista considerava una mena d’acte fundacional de la identitat política de l'illa.
El Consell de Mallorca era presidit aleshores per la líder d’UM, Maria Antònia Munar. El partit només havia aconseguit 2 escons —sobre els 33 que forma la institució— a les eleccions de 1995, però la seva posició central li permeté obtenir la presidència a través d’un pacte amb l’esquerra: el PSOE (8 escons) i el PSM (5), mentre que Esquerra Unida (2) donava suport des de fora de la Comissió de Govern insular. El PP (16) s’havia quedat a escassos vots de la majoria absoluta. Com que una simple abstenció d’UM faria que els conservadors s’imposassin, els d’esquerra consentiren que Munar fos la presidenta, un càrrec amb gran poder executiu.
Els nacionalistes del PSM arrufaren el nas quan Munar proposà inventar la Diada. Per a ells l’única era la del 31 de desembre, que commemora l’entrada de les forces de Jaume I a la Madina Mayurqa sarraïna i, en conseqüència, l’adscripció de l’illa a la cultura catalana.
Tot i així, la delicada situació política i el paper central d’UM els va fer acceptar la invenció. Igual va passar amb la resta de l’esquerra i, també, el PP, per no molestar Munar, atès que mantenia l’esperança que acabàs per barallar-se amb els progressistes.
Així s’aprovà la Diada de Mallorca inventada. Se celebrà el 1997 per primer cop. Munar va ser l’estrella. Igual que passaria els anys següents. De fet, la celebració serví per crear tot un enorme desplegament d’actes festius i d’entreteniment que tenien com a objectiu la propaganda a favor de Munar i el seu partit. L’impacte polític de l’esdeveniment el convertí en l’acte que iniciava el curs polític mallorquí i per extensió balear. Tots els partits giraren al voltant de Munar i UM fins a 2010, quan la formació regionalista s’enfonsà sota una muntanya de casos de corrupció i acabà per desaparèixer el 2011.
Amb el govern d’esquerres (PSOE, Podem i Més per Mallorca) de 2015 al Consell de Mallorca, un dels acords pactats fou eliminar aquella Diada i convertir la del 31 de desembre en la festivitat oficial. Així ho feren a partir de 2016. Quan el 2023 el PP i Vox tengueren la majoria absoluta en el Consell, els ultres imposaren el «retorn» de la Diada al 12 de setembre perquè la del 31 de desembre la consideraven «catalanista».
Així ho aprovaren i l’any passat se celebrà per primer cop retornada. Ara bé, el PP, amb el president del Consell al capdavant, Llorenç Galmés, la va celebrar d’una manera prou discreta. Enguany, però, els conservadors s’hi han bolcat, recuperant l’esplendor que Munar i UM li donaren des que se l’inventaren ara fa vint-i-vuit anys.
En uns moments polítics en què el PP balear està totalment en mans de Vox —al respecte, per exemple, la setmana passada els ultres tornaren a la càrrega per derogar la llei de memòria democràtica— a canvi que li aprovassin els pressupostos d’enguany i, sobretot, ser els seus aliats de futur per intentar tenir el segon mandat presidencial, la Diada de Mallorca s’ha convertit en una peça important per vendre el «regionalisme» del PP de Marga Prohens i així tapar al PI, amb l’objectiu de debilitar al màxim —i esvair-la, si poden— qualsevol opció del regionalisme polític de recuperar la representació al Parlament balear.
En efecte, la direcció del PP analitza que si el PI —o el nom de la candidatura que el substitueixi quan arribi a un acord amb altres grupuscles de la mateixa orientació, incloent-hi un petit grup d’exmilitants d’UM que volen fer renàixer el partit— no obté diputats, serà gairebé impossible que la suma dels escons propis i els de Vox no superi els 30 diputats que donen la majoria absoluta. Per tant, igual que en 2023, Prohens tendrà franca la repetició del mandat. Per contra, si els regionalistes aconseguissin un parell d’escons podrien posar en perill l’aspiració de Prohens.
És cert que a la presidenta li agradaria més poder pactar amb els regionalistes que amb Vox. Però l’anàlisi que fa ella i el seu cercle de confiança política és que la suma de PP-regionalistes no tendria prou força i en qualsevol cas seria molt menor a la resultant de l’addició PP-Vox. Per tant, s’estimen més posar messions a favor de mantenir l’aliança amb els ultres, que és la seva més ferma assegurança de futur si no arriben —cosa que encara creuen que és possible— a la majoria absoluta en solitari.
En conseqüència, intenten tapar qualsevol possibilitat de renaixement parlamentari dels regionalistes. Per exemple, el PP —amb Vox— ha aprovat consolidar milers de places de lloguer turístic, davant de la irritació dels hotelers, una mesura clarament dirigida a segar l’herba sota els peus del PI, que és el partit que defensava més els interessos dels propietaris de cases turístiques. Altres moviments polítics a diferents pobles —que no sempre transcendeixen als mitjans— van en la mateixa direcció. En aquest context, la Diada inventada per UM és ideal per convertir-la en imatge regionalista del PP per intentar xuclar bases del PI.
A això s’han abocat els conservadors enguany. El desplegament publicitari és enorme —en ràdios, premsa, televisió...— fan actes festius de tota casta i condició per tot arreu. Fins i tot han regalat als ciutadans una bandera mallorquina —distribuïda través dels diaris el cap de setmana passat— perquè la posin als balcons, una iniciativa calcada a la que portava a terme Maria Antònia Munar quan s’acostaven eleccions.