Quan el 2008 esclatà la crisi econòmica global, a les Balears el discurs polític general era que s’havia d’aprofitar per fer els canvis estructurals necessaris. Que no podia ser continuar amb el mateix model productiu, basat en el quasi monocultiu turístic. Quan el 2020 la pandèmia de Covid va enfonsar el PIB degut al tancament d’una part important de l’activitat econòmica durant uns mesos, el turisme es veié fortament afectat, a les Illes. Aleshores renaixeren les mateixes opinions —dels polítics de quasi tots els partits, d’economistes...— advocant pel canvi de model perquè no es podia continuar igual que fins aleshores, depenent tant i tant del turisme.
El canvi havia de consistir, segons deien, a aportar més qualitat i menys quantitat de turistes i aprofitar per «diversificar» l’economia, «desestacionalitzar» l’arribada de visitants —que no n’arribin tants durant l’estiu i que el nombre que arriben a l'estiu es reparteixi durant la resta de l’any— i, així i com a conseqüència, es podria anar restant l’aportació turística a l’activitat econòmica general i en particular a la creació de mà d’obra. El resultat de tot plegat permetria que el nombre d’afiliats a la Seguretat Social aportat pel conjunt de les activitats turístiques —i no només hoteleres— disminuís i pugés els ocupats en altres sectors.
En els desset anys transcorreguts d'ençà del 2008 les mateixes veus s’han deixat sentir prou vegades dient el mateix i amb idèntic resultat. Cap ni un. Tot continua igual. O pitjor, si per pitjor s’entén un increment de la dependència turística.
La dada d’aquest del mes de juliol passat no deixa cap escletxa pel dubte. El nombre de contractes laborals fets en algun dels diversos subsectors turístics —hoteleria, bars i restaurants, comerços, discoteques...— s’ha incrementat un 2% en relació amb l’any passat. Novament les Illes baten un altre rècord. L’ocupació laboral en el sector no només disminueix sinó que augmenta. Prova fefaent que el monocultiu turístic balear s’està incrementant.
En efecte, segons les dades emeses durat aquest passat agost per Turespaña —depenent del Ministeri d’Indústria i Turisme— les Illes han arribat el juliol a la xifra de 189.329 treballadors en activitats relacionades amb el turisme, la més alta fins ara.
Gràcies a l’empenta del turisme, les Balears han experimentat un any més la plena ocupació laboral durant la temporada alta turística. El nombre d’apuntats a les llistes per cercar feina va ser -el juliol- de 25.386 persones, una quantitat que representa un atur del 3,6% sobre el conjunt de població en edat de treballar, un registre que és considerat «atur tècnic» i, per tant, les Balears gaudeixen de la plena ocupació. Val a dir que l’Enquesta de població activa eleva al 7% l’atur, com a mitjana de tot l’any.
Segons María Luz Moreno, directora general de Treball i Salut Laboral del Govern balear, «la dada més rellevant (de l’estiu, quant a la creació de feina) és que continuem liderant, amb diferència, la plena ocupació a escala estatal» i que aquestes dades demostren que «som una comunitat treballadora i qui vol fer feia, en pot fer».
Davant d’aquestes dades i opinió del Govern no pot estranyar que no cessi la immigració i que, com a resultat, la demografia creixi any rere any. Les activitats turístiques aporten al PIB gairebé el 42% del total i un 8% prové de la construcció —directament relacionada amb el turisme—, amb el resultat que més de la meitat de la producció econòmica prové de manera directa del turisme. Indirectament, s’eleva per sobre del 80%.
El model turístic i econòmic balear, en fi, no està canviant. Tot el contrari, s'intensifica. I la riquesa estadística que genera el turisme no es tradueix en més benestar social. A banda de les molèsties derivades de la saturació, hi ha dades objectives que proven que l’excés turístic actual actua negativament sobre el conjunt social: les Illes lideraven fa poc més de vint anys el rànquing estatal de PIB per habitant mentre que avui ocupa el sisè lloc, enmig de l’intens procés de creixent turistificació, com mai s’havia experimentat a l’arxipèlag.