La Universitat Catalana d’Estiu va acollir dilluns, en el marc del Congrés de Cultura Catalana, el debat «Narrar el país: periodisme i comunicació als Països Catalans». Tomeu Martí, director del Diari de Balears; Víctor Labrado, escriptor i director de La Veu dels Llibres; i Laura Tapiolas, comunicadora i periodista d’El Temps van dialogar sobre el rol dels periodistes i dels mitjans de comunicació en la construcció d'un relat nacional, moderats per Blanca Garcia-Oliver, membre de la revista Caldesa, de Joves pel Valencià i del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana.
Labrado va iniciar el debat parlant de l’anomalia que comporta que «imaginem el país tal com ens l’explica la gent que no sol ser d’absoluta confiança». En aquest sentit, Martí va subratllar que «narrar el país vol dir explicar què som; som un país ocupat militarment, policialment i mediàticament. Per exemple, a la nostra capçalera —dBalears.cat— parlem de l’exèrcit espanyol com a l’exèrcit d’ocupació i assenyalem els representants polítics que s’agenollen davant el rei Borbó».
«Quan dius les coses tal com les veus, t’adones que hi ha molta gent a qui li agrada que parlem de Països Catalans i que parlem de manera bel·ligerant de les moltes formes de colonialisme que patim». Com a exemple, Martí es va referir als darrers casos de discriminació lingüística. «Fa uns anys, ningú parlava d’aquests atacs a la llengua. Però ara, sabem que estem explicant coses que interessen als nostres, i des del nostre punt de vista».
La llengua, element clau
«No narrem el país igual des d’una llengua que de l’altra, perquè la llengua ja és una tria i implica un punt de vista», va recordar Labrado. «No podem oblidar que l’espai comunicatiu que tenim és el que va dissenyar el PSOE els anys vuitanta», que encara veiem viu amb el suport de subvencions i complicitats, va explicar el valencià.
Tapiolas coincideix i obre un altre aspecte clau: «Em preocupa que no hàgim entès prou com funciona Internet i les xarxes socials. Hem de saber com funciona l’algoritme, ja que l’extrema dreta i els seus pseudomitjans ho saben perfectament».
El periodisme català amb perspectiva de territori, segons els ponents de Prada, s'enfronta ara mateix a diversos reptes: una llengua minoritzada, un context polític advers i unes noves plataformes —Internet i les xarxes socials— que tampoc el premien, ans al contrari. Després de l'acte, en una conversa amb Ràdio Arrels, Labrado, positiu de mena, va recordar que aquesta adversitat enforteix: «Hi ha qui en té prou amb jugar al parxís, a nosaltres ens toca jugar als escacs».
El nou Congrés de Cultura Catalana
El nou Congrés de Cultura Catalana és un procés col·lectiu que actualitza el llegat de l’històric Congrés (1975-1977) i l’adapta als reptes del segle XXI. Després de l’experiència d’ara fa cinc dècades, aquest nou procés vol recollir aquell esperit transformador i adaptar-lo als temps actuals, donant resposta a qüestions com la crisi climàtica, la diversitat social, la preservació lingüística, el model educatiu i el rol de la cultura en la construcció d’un futur compartit.
«El nou Congrés és un projecte de la societat civil per a la societat civil, basat en un lideratge en xarxa. Volem un espai divers, transversal i inclusiu, on participin jovent, experts, entitats i col·lectius», constata Esteve Plantada, director del Congrés de Cultura Catalana.