Si la cara és l'esperit de l'ànima, el rostre de César González-Bueno en acabar la junta extraordinària d'accionistes del Banc Sabadell d'aquest dimecres, mostrava una eufòria continguda. Els fotògrafs dels mitjans van immortalitzar el moment en què el conseller delegat de l'entitat i el president d'aquesta, Josep Oliu, encaixaven les mans després de la rotunda victòria que acabaven d'assolir: el suport més que majoritari dels accionistes a la venda de la filial britànica TSB al Banc Santander. El 99,67% dels accionistes presents o representats en la junta d'accionistes, celebrada a la Fira de Sabadell, va votar favorablement a l'operació. L'entitat ingressarà quasi 3.400 milions d'euros i els accionistes es repartiran 2.500 euros de dividends.
La satisfacció, però, no era per l'operació en ella mateixa. Perquè, per més que els representants del banc vallesà van insistir a deslligar aquesta operació de l'OPA del BBVA, en la ment de tothom hi havia la certesa que dimecres es feia un pas decisiu en el manteniment de la integritat del Sabadell. La venda del TSB no fa altra cosa que reforçar el mur contra l'OPA hostil del banc que presideix Carlos Torres.
A hores d'ara són pocs els incentius que els accionistes del Sabadell tenen per llançar-se en braços del BBVA
El banc d'origen basc ha vist com les seues possibilitats de dur a bon port la compra del Sabadell s'han anat reduint. A la seu del BBVA no són poques les veus que comencen a qüestionar l'oportunitat d'una jugada que pot sortir-li cara en termes de prestigi i imatge. A hores d'ara són pocs els incentius que els accionistes del Sabadell tenen per llançar-se en braços del BBVA: la cotització del Sabadell ha superat els tres euros per accions, la qual cosa converteix la prima de l'OPA en negativa (al voltant d'un -7% o -12%). En aquests moments, de fet, és més atractiu vendre en el mercat que acceptar l'operació.
A això cal sumar les draconianes condicions que ha posat el govern espanyol, que obligarien el BBVA a mantenir la independència tant jurídica com de gestió del Sabadell durant almenys tres anys, amb possibilitat de prorrogar-ho altres dos anys. La pressió dels partits catalans en el Congrés dels Diputats, dels quals depèn la viabilitat de la legislatura de Pedro Sánchez, ha estat decisiva en aquesta matèria.
Siga com siga, les condicions de l'executiu espanyol limiten de forma molt significativa les sinergies esperades i resten molt d'atractiu a una maniobra amb què el BBVA esperava situar-se en l'Olimp de la banca espanyola. Un any i tres mesos després de presentar aquesta segona OPA sobre el Sabadell, l'operació ha perdut gran part del sentit estratègic que la va inspirar.
Així les coses, l'agost es presenta decisiu per al futur de totes dues entitats. Els responsables del BBVA han insistit per activa i per passiva que en els seus plans no contemplen millorar l'oferta que van llançar en el seu dia. Ara bé, l'equip que encapçala Carlos Torres, tot tenint en compte el cost de la retirada, podria variar la seua posició. No és menys cert, però, que una reformulació de l'oferta, quasi a la desesperada, podria alterar la cotització i el valor de la marca del basc d'origen basc.
Al setembre, en tot cas, totes aquestes incògnites haurien d'estar resoltes.