‘De quatre grapes’, la brillant mirada literària de Miranda July a la maduresa femenina

Passa amb les novel·les que obrin la ment i inciten a la reflexió. Mentre llegia De quatre grapes, la novel·la de Miranda July, tenia la sensació d’haver-me perdut moltes coses, de tindre en el meu bagatge lector i intel·lectual un buit descomunal atribuïble a un fet que sols havia considerat des d’un punt de vista teòric, el desequilibri entre la literatura produïda per homes i la que ens ha arribat de la mà de les dones. Això darrer vull que s’entenga: no crec en la «literatura femenina», una etiqueta que sembla convidar a la lectura privativa de les dones o, a tot estirar, de les persones no binàries.

Crec en les històries. En la manera de contar-les. I el problema rau en el fet que no hem tingut suficient accés a les històries contades pel cinquanta per cent de la humanitat. Aquesta és una disfunció que té conseqüències. Per anar a un exemple cèlebre i entenedor, durant anys hem viscut amb els personatges d’un escriptor indefugible com Philip Roth, algú que mai no va tindre la voluntat de fer una literatura sensible amb els desitjos de les dones, però molt prolífic a l’hora d’explicar el desig masculí, sense embuts ni obturadors. «He tractat de no fer concessions en retratar cadascun d’aquells homes com són, com es comporta cadascú, excitat, estimulat, famolenc en les urpes del fervor carnal i enfrontant la varietat de dilemes ètics i psicològics que suposen les exigències del desig», deia en una entrevista. Hi ha una novel·la de Roth simptomàtica en aquest sentit, El teatre d’en Sabbath (1995), al voltant d’un titellaire adúlter, puter i profundament egoista, Mickey Sabbath, algú que adora Drenka, una amant d’origen croat terriblement complaent i que posseeix uns grans pits que fan embogir el protagonista. El somni humit de qualsevol mascle madur.

Llegint July pensava en Roth, però no per casualitat. Perquè del que senten els homes en l’edat madura i els seus desitjos hem llegit molt, però mai no havia caigut a les meves mans una novel·la com De quatre grapes. Almenys, no escrita així, amb aquell desacomplexament, aquella naturalitat i acidesa. Aquella capacitat d’observació. Es pot fer una novel·la intel·ligent i estupenda sobre la perimenopausa? Passeu i llegiu.

La maduresa de l’artista

Fins i tot a una icona indie com la multidisciplinària Miranda July, nascuda Miranda Jennifer Grossinger en Barre, Vermont, l’any 1974, arriba un moment en què se li deu fer bola contemplar les espelmes de la tortada d’aniversari. Això és el que li passa a la seua protagonista, una artista relativament rellevant, de quaranta-cinc anys, que un dia decideix mamprendre un viatge solitari en cotxe de Los Angeles a Nova York, durant tres setmanes, per replantejar-se coses sobre la seua vida i el seu matrimoni. Una coneixença a l’inici del camí, en un motel, canviarà el sentit físic del viatge, però no el que suposa d’autoexploració personal.

La novel·la no parteix de cap catarsi. La protagonista és una dona vital que, a més d’un treball creatiu, té un marit, Harris, amb qui té una relació cordial i sexualment plena, algú que no és dibuixat com el mascle egoista i insensible que podríem esperar. Harris i ella tenen una adorable criatura en comú, Sam, de qui la protagonista assegura que no té encara la sexualitat definida i a qui es refereix amb llenguatge no binari.

Tot és raonablement satisfactori. Ella, tanmateix, experimenta un problema d’identitat, un neguit que l'empenta a fer alguna cosa diferent. Un malestar intern que té a veure amb l’aparició dels primers símptomes de la menopausa, l’anomenada perimenopausa, un salt existencial al buit que la fa entrar en pànic per la quantitat d’hipoteques que comporta, com ara els canvis físics i la disminució del desig sexual. Una tempesta hormonal a partir de la qual «només vindrien coses dolentes».

«Si aquesta edat, quaranta-cinc anys, resultava ser la meitat de la meva vida, llavors aquest moment d’ara mateix n’era el centre exacte. Un cos puja, arriba a un punt àlgid i després baixa, però al punt àlgid, al cim, s’hi està perfectament immòbil un moment».

Com a rerefons, el precedent d’una àvia que havia saltat per una finestra a quaranta-cinc anys. «No va poder suportar que perdia l’atractiu», contava el pare de la protagonista. En aquest context agitat, ella coneix algú més jove que, inesperadament, li puja la libido fins a extrems estratosfèrics. La diferència d’edat és, tanmateix, «la meva primera experiència de ser massa gran». Es desperta la consciència de viure un moment clau, de cruïlla: «Si aquesta edat, quaranta-cinc anys, resultava ser la meitat de la meva vida, llavors aquest moment d’ara mateix n’era el centre exacte. Un cos puja, arriba a un punt àlgid i després baixa, però al punt àlgid, al cim, s’hi està perfectament immòbil un moment».

Amb aquests materials de partida, July construeix una història espaterrant per moments, quasi sempre destralera, amenitzada per uns diàlegs punyents i ocurrents, amb una narració conduïda per una protagonista amb trets hipsters, que podria formar part perfectament d’un capítol de Portlandia, la sèrie que ironitzava sobre la comunitat indie nord-americana. De fet, l’escriptora i cineasta apareixia en algun capítol d'aquesta sèrie interpretant-se a ella mateixa. 

Aquesta capacitat autoparòdica guia la novel·la, produeix episodis hilarants on la sexualitat intensa i desfermada de la criatura literària parida per July és exposada sense circumloquis, amb una exposició de la intimitat aclaparadora, amb escenes que trituren els convencionalismes i el que podem pensar que és una connexió íntima entre dues persones, on participen homes però també dones i persones no binàries. Alhora, De quatre grapes és una exploració intel·ligentíssima sobre les relacions de parella, sobre com capgirar les crisis, fins i tot amb fills pel mig, amb una mirada de gran angular, de «codi obert», sense dramatismes ni lliçons. Partint d’una base que condiciona les relacions heterosexuals, la dessincronització que suposa en la gràfica que els estrògens agafen la rampa de baixada mentre la testosterona es manté invariable al llarg de tota la vida dels homes. «Tu temps tot el temps del món, però jo estic a punt de morir-me aquí, en aquesta casa!», li dirà en algun moment la protagonista al seu marit. 

Deixarem ací els esquers al voltant d’una novel·la que sosté de manera prodigiosa el ritme al llarg de més de 400 pàgines administrades amb una saviesa narrativa molt poc habitual. Un text, d’una altra banda, magníficament traduït al català per Bel Olid. Si de cas cal afegir que July no es llança a contar la història únicament des de l’observació o l’experiència personal: com es dedueix dels agraïments a un bon grapat de metgesses de diverses especialitats, tot i el to sorneguer, De quatre grapes fa servir una bastida teòrica rigorosa, amb la qual la història, tot i els seus tocs d’excentricitat, els seus personatges ancorats a la mentalitat de l’Amèrica liberal que mai no votaria Trump, té una projecció col·lectiva, ens serveix per entendre millor el món. O, per ser més exactes, si el lector és un home, com és el cas de qui signa aquest text, l’altra meitat del món.