Els crítics

De color de gos com fuig

A ‘Serotonina’, la setena novel·la del polèmic Michel Houllebecq, es mostra el narrador brillant que és l’escriptor francès més global i, alhora, la dosi habitual de provocació, en aquest cas més calculada, feta a bocinades. També hi ha el retratista de la sordidesa i la solitud. I d’una societat reaccionària.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

França, com aquí, qualsevol nou escriptor que només vulgui reflectir la seva època obté ja, sense gaires contrapartides més, el favor de la crítica. En general, el nou talent és algú que arriba amb la pretensió de fer envellir (i envermellir) immediatament tota la seva generació. Amb el poeta, assagista i novel·lista Michel Houellebecq (Reunion, 1958), però, sempre ha passat tot al contrari. Des que va publicar els seus poemaris i, sobretot, la seva primera novel·la, Les partícules elementals (Empúries, 1999), va ser ell el que va aparèixer deliberadament ja com prematurament envellit, de tornada de tot. 

Per reduir-ho gairebé a ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi