La recent «incorporació» de l’editorial Periscopi al Grup 62 —pertanyent al grup Planeta— ha vessat sobre el món cultural català un riu d’opinions diverses —unes esbiaixades, d’altres equilibrades, com és habitual i normal— sobre les mancances del sector de l’edició en la nostra llengua. Especialment sobre les mancances, perquè les virtuts del sector són menys evidents i gens èpiques.
Les dimensions que havia agafat Periscopi en el panorama editorial català eren envejades i envejables, i l’entrada al Grup 62 pot semblar una derrota de les expectatives més optimistes de petits i mitjans editors independents, escriptors reivindicatius i lectors conscienciats. Però també es pot veure com l’èxit contrastat d’un projecte independent que començava a ser una pedra a la sabata dels grups editorials grans.
En termes esportius, Periscopi havia pujat a primera divisió amb un pressupost modestíssim i començava a emprenyar, com un Girona entre els llocs d’accés a la Champions. Tenia autors propis amb cara i ulls, però també representava signatures estrangeres de primer ordre (Sally Rooney al capdavant) i, amb els fitxatges internacionals revalorats per l’èxit, apuja el pressupost per drets d’autor i els resultats de les vendes comencen a ser fonamentals per evitar números vermells i deutes irrecuperables.
Si, en comptes de parlar d’una editorial independent que ha jugat amb astúcia les seues cartes, estiguérem parlant d’una petita empresa tecnològica fundada al garatge de casa, el final de la història hauria estat l’ideal per al seu creador editor: que arribés Apple o Microsoft i comprés Periscopi, tot assegurant-li no només la continuïtat, sinó també la supervivència de la marca i la pervivència de l’esperit, seria el final somiat.
Algú dirà que els editors independents no són joves friquis emocionats per pujar cada matí la porta del garatge i posar-se a treballar per guanyar diners...
Algú dirà que les peculiaritats del sector editorial en català fan el sector editorial molt diferent del de les tecnològiques... Potser no tant: tres grans grups editorials dominen un panorama molt diversificat amb una vintena d’editorials mitjanes i petites i moltes microempreses. Fins aquí no hi ha grans diferències.
És cert que els grans grups són més complicats que les grans tecnològiques. Tots tres tenen també segells en castellà —tot i que a Planeta i Penguin Random House la proporció és molt més important— i Abacus Futur és encara una tendra concentració de segells petits o mitjans després d’un sotrac en les plataformes de distribució: antics editors independents que mantenen —com farà Periscopi teòricament— una personalitat molt clara en els títols i una imatge de marca als prestatges de les llibreries.
Aquest ecosistema ha funcionat i ha crescut durant els últims vint anys, s’ha reforçat a pesar d’una pandèmia, ha trobat més llibreries on comercialitzar-se i sobreviu amb una mala salut de ferro —i ajudes institucionals. Això no vol dir que sigui impossible una crisi sobtada, però sembla poc probable. Són més lògiques i freqüents les reorganitzacions del sector amb concentracions, adquisicions i opes hostils.
En realitat, el que diferencia el sector editorial català és la competència omnipresent d’una oferta en castellà, amb editorials que juguen en un mercat hispanoparlant molt més gran, que ofereix els mateixos títols en una altra llengua i ofereix també altres títols amb un suport publicitari i promocional. Això que no tenen els sectors editorials de les llengües amb estat.
La «incorporació» de Periscopi a 62 és una decepció per a molts que esperaven que un sector econòmic (l’editorial) en un entorn capitalista funcionés algun dia com si el capitalisme no fos d’aquest planeta. Estem lluny d’això.
Però, assumit el sistema, la «incorporació» de Periscopi té una lectura diferent: els grans grups estan disposats a invertir en l’edició en català perquè és rendible i dona diners. Planeta compra Periscopi per la mateixa raó que va comprar l’editorial valenciana Bromera fa un parell d’anys. Perquè l’edició en català és rendible al Principat, al País Valencià i a les Illes.