El Museu dʼArt Contemporani dʼAlacant (MACA) acull la principal exposició que lʼartista nord-americana Kara Walker (Stockton, Califòrnia, 1969) ha presentat mai a lʼEstat espanyol. Filla del també artista Larry Walker, a les seues obres projecta les experiències que ha viscut al llarg de la seua vida com a dona de raça negra. Pel seu carrer, per exemple, veia desfilar el Ku Klux Klan. Els abusos sexuals i la marginació pel color de la seua pell són alguns dels estigmes que arrossega i que, dʼalguna manera, tracta dʼexorcitzar a través de les seues creacions.
Algunes de les obres ja formaven part dʼuna donació al MACA efectuada en 2021, mentre que unes altres provenen de Nova York i van crear-se entre lʼany 1996 i lʼactualitat. La comissària de la mostra és Rosa María Castells.
A més de la seua formació com a artista, a la ciutat dʼAtlanta i Rhode Island, Kara Walker és, des de 2019, acadèmica honorària de la Reial Acadèmia de les Arts de Londres. Abans, en 2012, ja havia accedit a lʼAcadèmia Americana de les Arts i les Lletres.
Walker és famosa per les siluetes retallades de paper. La inspiració es remunta als retrats dʼombres victorians, en el teatre dʼombres i les llanternes màgiques. Des de lʼinici de la seua carrera artística, Walker ha situat els seus personatges en escenes caòtiques, algunes de les quals basades en lʼhumor negre. És mitjançant aquest llenguatge que ens interpel·la sobre qüestions relacionades amb lʼesclavatge, el sexe o les injustícies socials. Així doncs, elements com la raça, la identitat, el poder i el desig esdevenen, de fa segles, sistemes dʼopressió i de subjugació.
Dibuixos, gravats, escultures i vídeos són els principals vehicles que Kara Walker fa servir en les seues creacions. Tal com explica el catàleg de la mostra, «des del realisme màgic i des de lʼespai fantàstic dʼallò imaginat, les imatges de Walker ens sedueixen pel trencament emocional, la seua força intel·lectual i lʼextraordinària bellesa visual».
Una de les obres més cridaneres de totes les que poden contemplar-se ara a Alacant és la titulada Katastwóf Karavan (maquette), de lʼany 2017. Es tracta dʼuna petita escultura dʼacer retallat i pintat en negre en què es representa un vagó ple dʼesclaus. Va dissenyar-la com un monument públic a Nova Orleans, el lloc on es capturaven africans per a ser venuts com a mà dʼobra barata. Com diu ella, «faig art per tothom que sʼhan oblidat de què se sent quan lluites».
«Les siluetes diuen molt amb molt poca informació, però això també ho fa lʼestereotip», expressa lʼartista. «Les siluetes són reduccions i els estereotips racials també són reduccions dʼéssers humans reals». En aquesta òrbita sʼemmarca, igualment, la sèrie de serigrafies titulada «The Emancipation Approximation», de lʼany 2000, inspirada en la proclamació de lʼemancipació dʼAbraham Lincoln en 1863. Walker, amb unes peces molt misterioses revestides de vellut, incideix de nou en el drama dels esclaus. El colonialisme, de fet, és un altre dels aspectes que denuncia obertament, per exemple a través de lʼescultura The Bush, Skinny, De-Boning, que va fer després dʼun encàrrec del museu Guggenheim de Berlín, en 2002.
En últim lloc, paga la pena de visionar els 12 minuts de Prince McVeigh and the Turner Blasphemies, amb música original de Lady Midnight, un muntatge dʼanimació que transmet una atmosfera onírica. «Una vegada més, Walker ens demostra la seua capacitat de captar lʼatenció sobre allò terrorífic de manera poètica», resa el catàleg. «Les siluetes de paper retallat de Walker recreen alguns dels actes de violència supremacista blanca més truculents i infames de la història recent del país, com ara lʼatemptat contra Timothy McVeigh en Oklahoma, lʼany 1995, o el de James Byrd Jr en 1998». El títol de lʼaudiovisual remet al llargmetratge Las aventuras del príncipe Achmed, de lʼany 1926, de la directora alemanya i pionera de lʼanimació amb siluetes Lotte Reiniger, i també a la novel·la de ficció Los diarios de Turner, escrita en 1978 pel líder supremacista blanc William Luther Pierce, en què descriu una guerra racial i lʼextermini de tots els pobles no blancs del planeta.
Lʼobra de Kara Walker és pràcticament universal. Entre més llocs, hi ha peces seues en la Tate Modern i el Museu Britànic de Londres, en el Deutsche Bank de Frankfurt, en el Centre Georges Pompidou de París, en el Museu dʼArt Modern de Nova York i el Guggenheim, també de Nova York, o en el Museu dʼArt Contemporani, de Los Angeles.