El govern de Marga Prohens ha renunciat a imposar mesures restrictives en turisme. Cal recordar que fa un any la presidenta va sorprendre tothom assegurant —el maig de 2024— que «no podem créixer més» i que «cal posar límits». En conseqüència, a l’octubre, durant el debat de política general, anuncià, entre altres mesures, la pujada de l’impost turístic, la decisió més espectacular —perquè suposava fer el contrari del que havia defensat històricament el PP— de tot el ventall d’actuacions que pretenia portar a terme en vistes «a l’estiu de l’any que ve» per assolir el que batejà com la «contenció turística», que situà entre «el decreixement» i el fet de seguir «com fins ara».
Nou mesos després d’aquell discurs, la contenció s’ha esvaït. Dimarts passat el PP i Vox votaven en contra d’una proposta parlamentària de l’esquerra per apujar l’impost turístic. Els de Prohens quedaven així en evidència. El conseller de Turisme, Jaume Bauzà, reconeixia en una entrevista concedida recentment al diari de Palma Última Hora que la nova postura és directa conseqüència del pacte entre el PP i Vox.
Les paraules del responsable polític sectorial no deixen escletxes pel dubte: «Serà complicat aprovar més propostes dins de l’àmbit turístic en aquesta legislatura», assegurà. Tot i reconèixer que caldrien més modificacions legislatives, «és difícil que es puguin» portar a terme per mor «dels equilibris parlamentaris», en clara referència al pacte PP-Vox.
El Govern assegura que ja ha legislat contra la saturació de visitants. Amb la ultradreta aprovà la convalidació del Decret llei de mesures «de contenció turística», però en realitat no hi ha pròpiament, en aquest text legal, cap limitació efectiva per contenir l’afluència. Prohibeix noves places per a l’allotjament en habitatges plurifamiliars, s’imposen multes més importants a l’oferta il·legal i s’afavoreix la reconversió d’hotels obsolets a través de la seva conversió en habitatges, però res de tot això implica contenir el flux creixent del nombre de turistes. L’any passat, quan Prohens anuncià la «contenció», foren 18,7 milions els visitants arribats a les Illes. Per a enguany la previsió apunta als 20 milions.
La retòrica de l’equip de Prohens, però, insisteix que el Govern segueix «l’agenda de transició (cap a la contenció turística) sorgida del Pacte per a la Sostenibilitat». L’esquerra i l’ecologisme —per exemple, el GOB— ho neguen i asseguren que tot és «propaganda» del PP.
És difícil no veure relació directa entre la renúncia al projecte estel·lar de la «contenció turística» i un altre anunci espectacular de Prohens. Muntà un acte públic per anunciar que el Govern posaria en marxa de forma immediata el pla d’inversions extraordinari «Illes en transformació», que implicaria, segons asseverà, la injecció de fins a 3.800 milions d’euros durant deu anys.
Segons explicà la presidenta, l’objectiu «és actualitzar unes infraestructures públiques» que porten «vint anys sense renovar-se» i que en molts de casos «no responen al nivell de qualitat que mereixen els ciutadans». Per altra banda, d’aquesta manera —digué— el seu executiu prepara les Illes per primer cop per fer front al creixement de la població.
Les últimes dues dècades les Illes han estat governades sobretot per l’esquerra (2007-2011 i 2015-2023) i durant quatre anys pel PP, en el mandat presidencial de José Ramón Bauzá (2011-2015), del qual Prohens abomina sempre que en té ocasió.
«Després de vint anys d’esperar, ara sí que tendrem de bon de veres unes illes en transformació», asseverà la presidenta. Les inversions estan previstes en sanitat, educació, mobilitat, habitatge, turisme, seguretat...
Des del PSOE no s’han torbat a contestar el pla assegurant que «no és més que fum». Els socialistes estableixen directa relació entre el «fracàs del Pacte de la Sostenibilitat» i «el no res» d’aquest anunci, «la majoria dels projectes» del qual, diuen, havien estat aprovats i alguns iniciats per part «del govern de Francina Armengol». Troben que tot «és propaganda» i al seu entendre ho prova el fet que «no hi ha un calendari d’actuacions» sinó merament anuncis. És més, acusen la presidenta no tan sols de no incrementar les inversions, sinó també d’impulsar «una reducció de quasi 100 milions (enguany) en inversions respecte a l’exercici anterior, un retall del 8%». En resum, diuen els socialistes, «el pla no té cap credibilitat», igual que tampoc la té, a parer seu, «el discurs de la contenció que amaga l’aposta pel creixement» turístic.