Marga Prohens ha començat a pagar aquesta setmana el preu del pacte amb Vox per tenir pressupostos per a enguany. Per una banda, ha tornat a evitar —ja ho va fer el setembre passat— que l’esquerra (PSOE, els dos Més i Podem) tiri endavant la remoció del president del Parlament, Gabriel Le Senne, després que la justícia hagi determinat que s’haurà d’asseure al banquet dels acusats per un possible delicte d’odi, per haver destruït —el juny de 2024— una foto d’Aurora Picornell, assassinada pels falangistes el gener de 1937. Per un altre costat, el PP ha aprovat amb els ultres una partida de 21 milions d’euros per promocionar la lliure elecció d’idioma a l’escola —en els nivells en què així es pot fer— entre les famílies, amb la intenció declarada d’afavorir la tria del castellà.
Molt ha canviat la relació entre PP i Vox. A la tardor passada els ponts estaven romputs i cada setmana la portaveu parlamentària ultra, Manuela Cañadas, insultava la presidenta del Govern, aprofitant la sessió de control del dimarts. Ara el bon rotllo formal marca les preguntes que fa a Prohens, la qual cosa no vol dir que la relació personal entre totes dues hagi millorat. Però sí la política. Quan Santiago Abascal va beneir la possibilitat d’acords entre Vox i els governs autonòmics del PP per aprovar els pressupostos respectius, hi hagué contactes a les Illes per intentar arribar a un acord. Prohens manifestà als ultres de Madrid que Cañadas era un obstacle i demanà el seu cap. No li'l donaren, però fermaren la portaveu i l’obligaren a rebaixar el to de les seves intervencions.
La poc coneguda Cañadas és un bon exemple de la militància acrítica ultradretana. Ella mateixa diu sovint, sense cap problema, que fa el que li ordena la direcció espanyola. De fet, se la veu orgullosa. Des del PP s'assegura que rep des de Madrid el que ha de llegir al Parlament. Si més no és cert que sempre llegeix les seves intervencions.
Nascuda a Barcelona el 1967, arribà a Mallorca on es casà amb un pilot mallorquí d’aviació comercial, Antoni Planas. Professionalment, es dedicà a la venda d’immobles. La tragèdia impactà sobre la seva família quan el 2011 el seu espòs fou assassinat a Kabul a mans d’un grup local d’Al-Qaida. Té dues filles.
En el moment de l’assassinat, Cañadas militava en el PSOE, a l’agrupació de Palma. Per això coneixia a la que havia estat (2007-2011) batllessa de la capital, Aina Calvo, que fou l’única «de la classe política» que s'interessà per ella en aquells moments tan dolents, segons explicà Cañadas en una entrevista al diari Última Hora el 19 de juliol d’aquell any.
Pocs anys després, l’empresària menorquina de sabates de luxe Úrsula Mascaró —amb un centenar de botigues arreu del món i que ha tengut com a clientes la coneguda experiodista Letizia Ortiz, les actrius Penélope Cruz i Angelina Jolie o la rica ociosa París Hilton, entre altres dones famoses— començà a gestar el que posteriorment seria el moviment anticatalanista que batejaria amb el nom «Mos movem!, En marcha!, Let’s go!». Aquest grup convocà una manifestació el 2017 a Maó a la qual assistiren més d’un miler de persones. Molta gent, per als paràmetres menorquins.
L’èxit va fer que anticatalanistes mallorquins es posassin en contacte a través de les xarxes socials amb Mascaró. Una d'elles fou Cañadas. La menorquina es desplaçà a Palma on es reuní amb unes 25 persones que s’organitzaren sota la direcció de Cañadas.
En pocs mesos, Cañadas es va fer un nom entre l’univers més furibundament ultra de Mallorca. Però aquesta carrera política durà poc. El març de 2018 sorprenentment anuncià que deixava la direcció a l’illa de «Mos movem». No explicà el perquè. La premsa especulà amb divergències internes i gelosies amb Mascaró.
No es torbaria gaire a reaparèixer en l’escenari públic. En aquest cas, al capdavant de Convivència Balear, un altre grupuscle ultra i anticatalanista, des del qual va ser coaptada per l’aleshores líder de Vox a les Illes Jorge Campos com a candidata al Senat a les eleccions de 2019. El seu activisme ultra va satisfer la direcció del grup balear, que li oferí posteriorment ser candidata al Parlament el 2023. Acceptà i resultà elegida, ocupant un dels vuit escons assolits per l’extrema dreta.
Com és conegut, aviat començaren els problemes interns en el grup parlamentari. Inicialment, va fer costat als crítics contra els oficialistes, encapçalats per Le Senne. Però en l’última de les topades entre uns i altres, es canvià de bàndol i passà a ser elegida per la direcció espanyola per ser la nova portaveu parlamentària, en substitució d’Idoia Ribas, la qual ha abandonat recentment el partit, tot i que es manté formalment al grup de diputats ultres, però no pareix que sigui per gaire temps més, atès l’enfrontament obert amb Cañadas i la direcció. Altres tres diputats ja han partit al grup mixt. A la pràctica el grup parlamentari ha perdut —amb Ribas— el 50% de la seva representació electe, 4 de 8 escons.
Amb Le Senne a la presidència de la cambra, després de la darrera crisi interna, Madrid necessitava algú altre per ocupar el càrrec de portaveu, una vegada defenestrada Ribas. El perfil dòcil de Cañadas fou ideal. Des d’aleshores s’ha distingit per la seva absoluta fidelitat i obediència a la direcció espanyola del moviment ultradretà.
Quan a la tardor passada li ordenaren atacar a Prohens no li estalvià cap insult —«indigna», «irresponsable», «acomplexada», «superba»...— i tampoc no tenia problemes a pactar amb els seus excompanys del PSOE mesures contra el Govern del PP. Fins que Abascal li va ordenar canviar el discurs 180 graus i així ho ha fet per facilitar l’acord amb Prohens.
El que no canvia mai és la seva percepció estranya del món que l’envolta. En especial, en tot el que fa referència al català, que l’obsessiona. «La llengua mallorquina és anterior a la catalana», deia quan presentà l’acord per als pressupostos amb el PP. Els desbarats d’aquesta magnitud són habituals en el seu discurs. En una entrevista publicada el dia 7 al diari digital ultra El Debate, de Madrid, afirmava que gràcies a l’acord amb Prohens «ja ningú podrà obligar a un professor o a un nin a xerrar en català al pati o al menjador...». Era la primera vegada que algú deia que passava quelcom així a les escoles baleàriques. La realitat mai li ha interessat gaire. Ella es limita a impartir les consignes que li arriben de Madrid. Per qualque cosa és la veu d’Abascal a les Balears.