—L'any 2025 s'haurien d'arrancar projectes d'ampliació d'aeroports com el que va anunciar Illa ahir?
—Això és tirar-se un tret al cap. Com ha dit Barcelona Regional [l'agència de desenvolupament urbà], si s'amplia l'aeroport per passar de 55 milions a 70 milions de passatgers per any, el que s'està fent és augmentar el 33% les emissions que provoca l'aeroport de Barcelona en el total de les emissions catalanes.
Més d'un terç de les emissions de Catalunya les provoquen els sistemes de transport, la meitat els cotxes i camions i una quarta part els aeroports, bàsicament el de Barcelona. El que ha decidit el govern del PSC és radicalitzar la crisi climàtica, que és la mateixa que torna en forma de cicló Gloria o de la dana de l'Horta Sud. La decisió és tremenda, impròpia d'una persona que ha estudiat filosofia com ell [Salvador Illa].
—Vostè ha titllat el president de la Generalitat de negacionista, en la seva newsletter. Ho creu així?
—I tant. El negacionisme el fomenten persones, governs i empreses que invisibilitzen la crisi climàtica, la menyspreen, i el que fa el president és parlar constantment dels aiguamolls de la Ricarda per evitar parlar de les emissions. I les emissions són el que provoquen l'augment del nivell del mar, que al Pirineu desaparegui la neu, que hi hagi la dana al País Valencià... Això té causes i una de les causes són els aeroports i la proliferació de vols intercontinentals com es vol fer a Barcelona. Per tant, el president Salvador Illa és un negacionista de manual, està fent de comercial del lobby dels combustibles fòssils.
Això és un problema que tenim no només al territori sinó arreu del món: no es poden ampliar més aeroports. En canvi, el president hauria de perdre el son per invertir tots aquests diners públics que es donarà a Aena en mobilitat sostenible. Però això sembla que no li importa.
«Salvador Illa és un negacionista de manual, està fent de comercial del lobby dels combustibles fòssils.»
—Per tant, creu que la preocupació per les reserves naturals com la Ricarda i el pla de compensació de zones verdes són una cortina de fum per a no parlar de l'augment d'emissions que generarà el projecte?
—El que fan és un teatret perquè la gent es distregui. El problema de la biodiversitat al delta del Llobregat és molt important, però no té punt de comparació amb el problema climàtic. A finals de segle, segons el Govern francès, la temperatura pujarà 4 graus. Això és una barbaritat i estem arriscant totes les nostres platges, la neu al Pirineu, onades de calor... I el que fem és atiar més aquest foc ampliant l'aeroport.
Abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 92, a Barcelona arribaven menys de 10 milions de passatgers a l'any. Ara hi arriben més de cinc vegades aquests passatgers, i amb l'ampliació arribaríem a les set vegades aquests passatgers. No som set vegades més rics. Catalunya no necessita això per viure millor; al revés, necessita baixar el turisme per respirar millor i tenir un mínim de benestar. En canvi, el president prefereix tancar els ulls i fer cas al lobby dels combustibles fòssils. És increïble que digui que és el president d'un govern de tots, quan invisibilitza el problema climàtic.
«Amb l'ampliació arribaríem a rebre set vegades els passatgers que rebíem abans dels Jocs Olímpics. No som set vegades més rics.»
—En canvi, Illa ha afirmat que l'aeroport «és una infraestructura crucial per a la prosperitat de Catalunya, Espanya i Europa». Més turisme no sempre comporta més riquesa?
—Que se'n vagi a Lloret, a Benidorm, a Eivissa. El turisme, passat un primer moment d'afluència, que ja fa anys que ha passat, no produeix més riquesa, tot el contrari, produeix més pobresa. La renda de Lloret, de Benidorm, d'Eivissa, és molt pitjor que la de fa vint anys. A més, un dels efectes de la sobreturistificació, per exemple, és que fa fora la gent de casa seva, perquè l'habitatge es converteix en allotjament turístic i temporal. És una garantia de pobresa i de segrest de l'habitatge per falcons immobiliaris com Airbnb.
—Hi ha plantejada una llei catalana pel clima per avançar en la descarbonització, però els «pressupostos del carboni» no s'acaben d'aprovar. Per què?
—Perquè els pressupostos del carboni el que dirien és que, per tal d'evitar el col·lapse del clima, hem de reduir on hi ha més emissions. On hi ha més emissions als Països Catalans i a Catalunya? Al transport. Si el que fem és ampliar ports, aeroports i l'AP7, rebentem la possibilitat de tenir seguretat climàtica i animem els fenòmens meteorològics extrems. Però això no interessa a l'actual govern, perquè bloquejarien una sèrie de megaprojectes com l'ampliació de l'aeroport.
Ja és hora que el PSC reconsideri la seva posició i comenci a pensar com l'alcaldessa de París o l'alcalde de Londres, que són de la seva mateixa família política, i que són gent que lidera la sostenibilitat i la protecció del clima a les seves ciutats.
—Vostè es refereix a l'aeroport com una de les cinc grans bombes de carboni que amenacen Catalunya. Ens posa les dades de les emissions d'aquesta infraestructura en perspectiva?
—L'aeroport sol genera el 50% més d'emissions que tots els habitatges de les comarques de Barcelona. En el cas de Catalunya, el trànsit és el primer focus emissor, els ports de Barcelona i Tarragona després, i seguidament els aeroports, majoritàriament el de Barcelona. Cadascun d'aquests focus genera més que tots els habitatges de Catalunya junts. La prioritat és revisar el transport, i dins del transport els aeroports, que generen una quarta part de totes les emissions.
—En canvi, el transport ferroviari emet molt poc i, tot i que hi hagi remodelacions en procés, segueix fallant moltíssim.
—Fixa't que Aena ens va dir fa uns mesos que la inversió en l'ampliació serien 1.700 milions d'euros, i ahir van dir que seran 3.200 milions. Hi ha hagut una modificació pressupostària a l'alça de gairebé el doble del que es preveia, que si la sumes a totes les ampliacions que han fet estaríem anant als 6.000 milions d'euros només dedicats a l'aeroport de Barcelona.
«Hi ha hagut una modificació pressupostària a l'alça de gairebé el doble del que es preveia.»
En canvi, en tren, el grau d'execució del pressupost ferroviari de Catalunya sempre està per sota del 40%. Hi hauria d'haver un pla en marxa de trens a Catalunya, que connectés totes les poblacions, que hi hagués molta més freqüència, amb un preu simbòlic, i, en canvi, estem abocant molts més diners a una infraestructura que ens amenaça.
—Malgrat que consideri que es fa servir com a cortina de fum, com valora l'afectació d'aquesta remodelació als espais naturals protegits de la Ricarda i el Remolar i la compensació amb una «anella verda» al voltant de l'aeroport?
—És un insult que un exornitòleg prestigiós, el senyor Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, digui que hem de fer un «aeroport per a ocells» i que es poden passar zones humides d'una banda a l'altra. Això és propi d'algú amb una mentalitat acientífica, que no té ni idea que la biodiversitat no es pot traslladar. És com si diguessis que vols traslladar el delta del Llobregat a una altra banda o que l'Amazones el reconstruiré a Las Vegas. Tot això afectarà molt el delta del Llobregat, que ja és una zona molt castigada per la urbanització.
L'ampliació de l'aeroport també crea una ciutat d'oci i negoci, allà, i reobrirà la possibilitat que es reactivin una trentena de projectes urbanístics dels ajuntaments del Prat i de l'Hospitalet que ara estan morts, però que es poden desenvolupar en qualsevol moment.
A més, Aena encara deu la reparació mediambiental que li tocava amb l'última remodelació de l'aeroport. No hi ha res que faci pensar que ara complirà. Vull recordar que Aena és una societat majoritàriament pública; per tant, la responsabilitat és del Govern.