Dossier

Un passat de drets, un present de vetos

Les migracions, inherents a l’ésser humà, sempre han anat acompanyades d’un recel que traspuava classisme. Els darrers anys, però, el rebuig al diferent s’ha aguditzat arreu d’Europa i és la benzina que fa carburar els discursos ultres. Allà on hi havia oportunitats i drets, cada vegada hi ha més vetos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Oracle com pocs, el sociòleg polonès Zygmunt Bauman va definir molt bé la percepció tan diferenciada de les migracions que batega en les societats modernes: «La globalització està estructurada per satisfer els somnis i desitjos dels turistes; l’efecte secundari —un efecte col·lateral, però inevitable— és la transformació de molts en vagabunds... Aquests són uns viatgers als quals se’ls nega el dret a transformar-se en turistes; no se’ls permet quedar-se quiets —enlloc no se’ls garanteix la permanència, el fi d’una mobilitat indesitjable— ni buscar un lloc millor».

En un planeta interconnectat com mai, amb un flux de viatgers inimaginable en el segle ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi