L’Ernest Sitges recorda que, antigament, quan hom s’apreciava una bèstia, perquè criava cada any, perquè era mansa, se li feia una ofrena en forma d’esquella. «Ovella esquellada, ovella afillada», recorda. I assegura que, temps ençà, es creia que posar a l’animal un collar musicat, una peça d’artesania de fusta, amb filigranes tallades a mà, el protegia dels encanteris i les bruixeries. «Entre el soroll de les esquelles i aquests collars, que són amulets, els manyacs davanters apartaven al seu pas tots els mals donats que hi havia pel camí», explica.
Si fos així, si els collars de fusta fossin amulets, segurament ...